‘Un clàssic’
He començat l’any acabant la lectura d’un clàssic. Feia més de trenta anys que m’esperava a la prestatgeria, però ja se sap, cadascú té el seu moment, i en el cas de Dimonis de Dostoievski, ha calgut una pandèmia i el confinament de caps de setmana per trobar l’instant idoni: calien tardes llargues. No sóc de mirar quantes pàgines té, però sí que us puc dir que és gruixut i la lletra de cos petit. He alternat la lectura amb altres llibres més lleugers i d’aquesta manera si ja és prou llarg, encara el faig durar més. No es tracta de saber com acaba, sinó de com són els camins i revolts que van prenent els personatges.
