Sant Andreu de Palomar va entrar a la pandèmia amb un lloguer mitjà de 805,29 euros al mes. Sis anys després, contractar un habitatge costa de mitjana 916,81 euros. Pel camí hi ha hagut una pandèmia, dues regulacions del preu del lloguer, una sentència del Tribunal Constitucional i una de les escalades immobiliàries més intenses dels últims anys.
Les dades de les fiances dipositades a l’INCASÒL permeten reconstruir aquest recorregut amb lupa. I la fotografia és menys simple que dir que els lloguers no han deixat de pujar: primer van baixar, després es van disparar i, des del 2024, la pujada s’ha frenat. Mentrestant, però, el metre quadrat continua encarint-se.
El 2019, l’últim any complet abans de la covid, la renda mitjana era de 805,29 euros. El 2020 pràcticament no va variar, amb 810,03 euros, i el 2021 va tocar el mínim del període analitzat: 766,65 euros mensuals. A partir d’aquí, el gràfic gira en sec. El preu va pujar fins als 821,23 euros el 2022, 910,97 el 2023 i 923,52 el 2024. El 2025 va recular fins als 880,33 euros i el primer trimestre d’aquest 2026 ha tornat a situar-se en 916,81.
En termes absoluts, un nou contracte costa ara uns 112 euros mensuals més que abans de la pandèmia, un increment pròxim al 14%. Però és una altra dada la que revela millor la pressió que continua suportant el mercat: el preu mitjà per metre quadrat ha passat de 12,47 euros el 2019 a 14,65 euros el primer trimestre del 2026, un augment del 17,5%. Les dades provenen dels nous contractes dels quals s’ha dipositat la fiança a l’INCASÒL i, per tant, no representen el que paguen tots els llogaters que ja tenen un contracte vigent.
De la covid al primer topall
La primera gran baixada de la sèrie coincideix amb dos factors que se superposen i que fan difícil atribuir-ne el resultat a una única causa. La pandèmia va sacsejar el mercat residencial el 2020 i el 2021. Al mateix temps, Catalunya va aprovar la Llei 11/2020 de contenció de rendes, que va entrar en vigor el 22 de setembre del 2020 i limitava el preu inicial de determinats nous contractes a les zones declarades amb mercat tensionat.
Sant Andreu va passar així de 805 euros mensuals el 2019 a 766 el 2021: una caiguda de gairebé el 5%. El metre quadrat va seguir pràcticament el mateix camí, des dels 12,47 fins als 11,89 euros. Aquell primer sistema català, però, va tenir una vida curta. El Tribunal Constitucional va anul·lar el març del 2022 els principals articles que establien la contenció de rendes perquè va considerar que envaïen les competències estatals en legislació civil.
A partir d’aquí arriba el tram més abrupte de la sèrie. Entre el 2021 i el 2023, el lloguer mitjà a Sant Andreu va passar de 766,65 a 910,97 euros, gairebé un 19% més en només dos anys. Només entre 2022 i 2023 l’increment va superar el 10%. La desaparició del topall coincideix, doncs, amb la fase de major creixement dels preus. Això no permet concloure que sigui l’única causa: en aquells anys també coincideixen la recuperació posterior a la pandèmia, una inflació elevada, l’augment dels tipus d’interès i altres tensions sobre l’oferta d’habitatge. Però la coincidència temporal és clara.
Un nou topall i un canvi de ritme
El panorama torna a canviar el 16 de març del 2024. Amb Barcelona declarada zona de mercat residencial tensionat, entra en vigor el nou sistema estatal de limitació de rendes impulsat a partir de la Llei d’habitatge. Barcelona forma part dels primers 140 municipis catalans afectats. La norma estableix, entre altres supòsits, que un nou contracte no pot superar de manera general la renda actualitzada de l’anterior contracte dels últims cinc anys; en el cas dels grans tenidors també entra en joc l’índex estatal de referència i s’aplica el valor més baix que correspongui.
Les xifres de Sant Andreu mostren un canvi de ritme a partir d’aquell moment. El primer trimestre del 2024, pràcticament anterior a l’aplicació efectiva del topall, la renda mitjana havia arribat als 957,51 euros. Dos anys més tard, el primer trimestre del 2026, se situa en 916,81: un 4,3% menys.
No és una prova que la regulació expliqui tota la diferència, però sí que permet constatar que l’escalada del 2022 i el 2023 no ha continuat al mateix ritme. La mateixa Generalitat ha creat un indicador específic per seguir l’evolució dels nous contractes abans i després de la declaració de les zones tensionades. El 2025 és, de fet, el millor exemple de per què una sola xifra pot enganyar. El lloguer mensual mitjà va baixar un 4,7%, de 923,52 a 880,33 euros. Podria semblar un abaratiment clar. Però durant el mateix any el metre quadrat es va encarir un 5%, fins als 14,62 euros.
La clau està en la mida dels habitatges contractats. La superfície mitjana va passar dels 69,9 metres quadrats del 2024 als 64 del 2025. És a dir, la mensualitat mitjana va baixar, però també ho va fer la superfície del que es llogava. Pagant menys al final de mes no necessàriament s’aconseguia més habitatge.
Menys contractes que abans de la pandèmia
Hi ha encara una altra dada que acompanya l’evolució dels preus. El 2019 es van registrar 1.149 nous contractes a Sant Andreu de Palomar. El 2025 en van ser 810, gairebé un 30% menys. Ara bé, la xifra s’ha d’interpretar amb prudència. Menys contractes registrats no equival automàticament a 339 habitatges menys en oferta. També pot significar que els llogaters es muden menys, que els contractes duren més temps o que disminueix la rotació. L’estadística de la Generalitat comptabilitza contractes constituïts a partir de les fiances dipositades, no anuncis ni habitatges disponibles en un moment determinat. Tot i així, la seqüència és significativa: 1.231 contractes el 2021, 1.104 el 2022, 910 el 2023, 751 el 2024 i 810 el 2025.
Sis anys després de la fotografia prepandèmica, el resultat és, per tant, ambigu. Llogar a Sant Andreu continua sent clarament més car que el 2019, i cada metre quadrat costa prop d’un 17,5% més. Però la cursa accelerada dels anys 2022 i 2023 sembla haver perdut velocitat des de l’entrada en vigor del nou topall. El preu no ha tornat enrere; simplement ha deixat, de moment, de córrer tan de pressa.
