‘Caputxetes’
El conte de la Caputxeta Vermella tots el coneixem, forma part de l’imaginari popular i de la infància de cadascú. És difícil recordar com i quan ens el van explicar per primera vegada. Continua llegint
‘Llegir un llibre?’
Anant en bus em vaig fixar que entre els viatgers hi havia noia que llegia un llibre. Em va cridar l’atenció perquè semblava que era l’única. Dic semblava perquè només ella tenia un llibre (document amb plecs de paper enquadernats i amb lletra impresa) a les seves mans. Però és clar, a part dels viatgers… Continua llegint
‘”No era lluny ni difícil”, o potser sí’
De professió, arquitecte d’estructures. Poeta de paraula concisa, Joan Margarit ens presentava la seva autobiografia amb el subtítol: Infància, adolescència i primera joventut. Si a través de la poesia es pot seguir la vida, amb la narració podem seguir els seus poemes. I contràriament als versos “No era lluny ni difícil“, ens descobreix que en… Continua llegint
‘Un clàssic’
He començat l’any acabant la lectura d’un clàssic. Feia més de trenta anys que m’esperava a la prestatgeria, però ja se sap, cadascú té el seu moment, i en el cas de Dimonis de Dostoievski, ha calgut una pandèmia i el confinament de caps de setmana per trobar l’instant idoni: calien tardes llargues. No sóc… Continua llegint
‘Casernes: l’Ajuntament permet una nova subhasta als nostres barris’
El poder. Poder és decidir i decidir vol dir renunciar. Quan triem alguna cosa estem renunciant implícitament a una altra. Continua llegint
‘A peu de carrer’
Dijous vaig tenir l’oportunitat d’acomiadar-me com a consellera municipal del districte de Sant Andreu. Han estat cinc anys i mig de dedicació, esforç i il·lusió, per això va ser un moment molt emocionant per a mi, ja que van aflorar molts sentiments. Continua llegint
‘Festa Major’
Matí de Festa Major. En lloc d’anar a escoltar el pregó com cada any i després seguir la cercavila, em quedo a casa. Inicio una lectura triada a l’atzar (és un dir, de L’Altra Editorial me’n refio) i començo a llegir. La meva sorpresa és que just a la tercera pàgina diu: “la Sandra llegeix… Continua llegint
“L’arribada de l’alba sorprengué Xahrazad i aleshores callà”
Ja ha arribat a les llibreries la preqüela d’Els Pilars de la Terra: Les tenebres i l’alba. És d’esperar que tingui tan bona acollida com la seva predecessora, que s’ha traduït a molts idiomes i se n’han publicat més de vint-i-set mil exemplars arreu del món. Continua llegint
‘Sant Andreu de Palomar i el sentiment de pertinença’
D’on et sents? Un nucli d’andreuencs i andreuenques irredempts, –emulant l’Astèrix del còmic– es resisteix a sentir-se anomenar “barri” i orgullosament milita i reivindica –de manera tossuda i persistent– que Sant Andreu de Palomar és un poble. Aquest sentiment de pertinença, en diferents graus i de característiques diverses, va en augment i es fa cada… Continua llegint
‘Road trip’
“Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences” (Kavafis, versió de L. Llach) Continua llegint