D’on et sents? Un nucli d’andreuencs i andreuenques irredempts, –emulant l’Astèrix del còmic– es resisteix a sentir-se anomenar “barri” i orgullosament milita i reivindica –de manera tossuda i persistent– que Sant Andreu de Palomar és un poble. Aquest sentiment de pertinença, en diferents graus i de característiques diverses, va en augment i es fa cada… Continua llegint
“Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d’aventures, ple de coneixences” (Kavafis, versió de L. Llach) Continua llegint
Des de L’Eix Comercial de Sant Andreu, voldríem agrair als veïns i veïnes de Sant Andreu, l’estima i el reconeixement cap el comerç de proximitat demostrat durant els dies de confinament i els posteriors. Continua llegint
Aquest any tindrem la sort de viure dues vegades el Sant Jordi, un fet inaudit i mai vist. El primer és el confinat, que és el de la data real, i el segon el que celebrarem al carrer, que és el de la data inventada (o acordada, si volem ser més políticament correctes). Continua llegint
M’agrada llegir. Sobretot aquelles lectures que tenen un gust especial. Que es deixen paladejar. Continua llegint
Despublicar: anul·lar una publicació. Terme no acceptat, es recomana despenjar, retirar, treure. (1) Continua llegint
Aquests dies, he aprofitat la situació excepcional de confinament que estem vivint per fer recerca històrica. Regirant carpetes guardades de fa temps, n’he trobat una amb còpies de documents notarials dels segles XV i XVI, que m’han permès recuperar una mica més la història familiar de dues famílies pageses andreuenques i treure a la llum… Continua llegint
“Hi havia a una vegada un poblet situat al nord d’un país llunyà. Immers en un bonic paisatge, la seva bellesa era exaltada per la ribera d’un riu ample i profund. Els seus habitants estaven orgullosos de viure en un lloc tan pintoresc. Però un dia el poble es va veure atacat per una terrible… Continua llegint
Actualment som dins d’una distopia. Els carrers són buits i sense cap brogit, només el refilet de les merles trenquen el silenci. No hi ha cotxes, ningú per les voreres. Els gronxadors dels parcs infantils reposen com mai, les pilotes quietes a l’armari. La fotografia d’aquests dies sembla l’inici d’una pel·lícula de ciència-ficció. Continua llegint
Des del confinament, que suposa portar tants dies i ara ja setmanes a casa, havent de trencar amb les rutines diàries, amb les agendes buides i pendents contínuament de les notícies, de les rodes de premsa institucionals, de les xarxes, de les notícies falses o ‘fake news’ sanitàries que s’aprofiten de les nostres emocions, fa… Continua llegint