Durant anys, Sant Andreu de Palomar ha mirat la renda mitjana de Barcelona des de força metres enrere respecte a altres barris de la ciutat. Ara, la distància s’ha escurçat fins gairebé desaparèixer. Les últimes dades disponibles situen la renda disponible dels andreuencs en 24.597 euros per persona i any el 2023 (últim any amb dades), molt a prop dels prop de 24.900 euros de mitjana de la ciutat.
La fotografia sorprèn si es compara amb la de fa menys d’una dècada. El 2015, Sant Andreu de Palomar apareixia amb 75,6 punts sobre 100 en l’antic índex municipal de renda, on Barcelona representava el 100. Llavors, la renda bruta per càpita estimada era de 14.399 euros, davant dels 19.775 euros del conjunt de la ciutat. Ara bé, no es pot traçar una línia recta entre aquells 14.399 euros i els 24.597 actuals. L’Ajuntament ha canviat la metodologia i els dos indicadors no són estrictament comparables. Però sí que permeten veure el moviment de fons: Sant Andreu de Palomar ha deixat de quedar clarament despenjat de la renda mitjana barcelonina.
Una distància que semblava enquistada
La recuperació no ha arribat de cop. Encara el 2019, Sant Andreu de Palomar registrava 77,7 punts sobre 100 en l’antic índex de renda i ocupava la 47a posició entre les 73 divisions territorials de Barcelona. Dit d’una altra manera: durant bona part de la dècada passada, Sant Andreu avançava, però Barcelona també ho feia. Era com córrer darrere d’un tren que mantenia pràcticament la mateixa velocitat.
Les dades del conjunt del districte ajuden a entendre aquella etapa. La renda disponible per càpita va passar d’uns 18.100 euros el 2015 a 19.300 el 2019. Aleshores va arribar la covid i va fer retrocedir el marcador: el 2020 la xifra va caure fins als 18.146 euros, aproximadament un 6% menys en només un any. Tanmateix, el rebot posterior va ser ràpid. El 2021, la renda del districte va recuperar els 19.502 euros per persona, un 7,5% més que l’any anterior. Aquell mateix any, l’atur registrat es va reduir prop d’un 29%, tot i que el territori mantenia un pes important d’atur de llarga durada.
Amb les dades actuals, el paisatge és un altre. Els 24.597 euros de Sant Andreu de Palomar el 2023 el deixen pràcticament enganxat a la mitjana barcelonina.
Més renda, però també una ciutat més cara
Arribar a la mitjana, però, no significa necessàriament haver guanyat la partida. Una part de la millora s’explica per la recuperació de l’ocupació i l’augment nominal dels salaris. El salari mitjà dels residents del districte va arribar als 30.326 euros bruts anuals el 2022, un 3,8% més que l’any anterior, encara uns 3.500 euros per sota de la mitjana de Barcelona.
En aquest sentit, també cal tenir en compte com pot haver jugat la transformació demogràfica. La renda mitjana d’un territori pot augmentar perquè els seus habitants cobren més, però també perquè canvia qui hi viu. Si arriben llars amb salaris més elevats, la mitjana puja encara que la butxaca d’una part dels residents de tota la vida no hagi canviat gaire. I aquí apareix un dels grans contrapesos de l’última dècada: el cost de viure a Barcelona també ha pujat de categoria.
El 2022, per exemple, la renda disponible del conjunt de la ciutat va créixer un 4,9% en termes nominals, però, quan es descompta la inflació, el poder adquisitiu va retrocedir un 2,6%. Els euros eren més, però també compraven menys.
L’habitatge ha corregut més de pressa
Si hi ha un termòmetre que explica aquesta contradicció és l’habitatge. A Sant Andreu de Palomar, els nous contractes de lloguer es movien aproximadament entre els 9 i els 10,75 euros per metre quadrat el 2015. El 2023, la forquilla ja havia pujat fins als 13,30-14,70 euros. En paral·lel, la compravenda encara mostra una escalada més contundent. Dels poc més de 2.100-2.200 euros per metre quadrat del 2015 es va passar a màxims superiors als 4.300 euros el 2023.
És aquí on la millora de la renda topa amb una paradoxa. Sant Andreu de Palomar s’ha acostat a la renda de Barcelona al mateix temps que Barcelona s’ha fet molt més cara: per a un propietari que va comprar fa anys, l’encariment immobiliari pot haver suposat un fort increment patrimonial. Per a qui busca pis ara o destina una part important del sou al lloguer, la mateixa transformació pot tenir l’efecte contrari.
La renda mitjana, per tant, explica una part de la pel·lícula, però no tota. Els 24.597 euros anuals indiquen que Sant Andreu de Palomar ha retallat bona part del desavantatge que arrossegava respecte de la ciutat. No permeten afirmar, en canvi, que totes les famílies visquin millor que fa una dècada. Per tant, la pregunta que queda oberta és una altra: si els ingressos s’han acostat a la mitjana, però l’habitatge i el cost de la vida també s’han disparat, fins a quin punt aquesta millora estadística s’ha notat realment a final de mes?
Dues realitats separades per més de 9.000 euros
El contrast encara és més contundent quan es travessa la frontera de Sant Andreu de Palomar i s’observa el conjunt del districte. De les 1.068 seccions censals de Barcelona, sis de les 50 amb menys renda disponible el 2023 es troben al districte de Sant Andreu. Només Nou Barris, Ciutat Vella i Sant Martí en concentren més. Les rendes més baixes del districte es concentren especialment en altres zones, com Baró de Viver i la Trinitat Vella. La renda disponible mitjana de les seccions censals de Baró de Viver se situa en 15.242 euros per persona i la de la Trinitat Vella, en 15.413 euros. Entre aquestes xifres i els 24.597 euros de Sant Andreu de Palomar hi ha més de 9.000 euros anuals de diferència.
Fotografia | Mònica Riu
