Posem-hi parets, cuina, menjador i tres habitacions. Un pis tipus de 75 metres quadrats a Sant Andreu de Palomar hauria costat uns 249.000 euros el 2019 si apliquéssim el preu mitjà del metre quadrat registrat aquell any. Amb l’última dada disponible del 2026, la mateixa regla de tres dona 330.700 euros. Són gairebé 82.000 euros més en set anys.
No és la taxació d’un mateix habitatge —els immobles venuts canvien cada any—, però sí una manera d’aterrar una evolució que les dades oficials deixen força clara. El preu mitjà registrat ha passat dels 3.320,8 €/m² del 2019 als 4.409,3 €/m² del primer trimestre del 2026: un salt del 32,8%. I no parlem dels preus que els propietaris demanen als portals immobiliaris, sinó del que consta en les compravendes inscrites al Registre de la Propietat i recollides per la Generalitat.
La pujada tampoc ha estat una autopista recta. El metre quadrat va escalar fins als 3.725 euros el 2020 i als 3.791 el 2021, va corregir fins als 3.523 euros el 2022 i, després d’una nova embranzida, va arribar als 3.818 euros el 2023. El 2024 va tornar a cedir lleugerament, fins als 3.772 euros, abans del gran salt del 2025: 4.228,5 €/m², un 12,1% més en només un any. El primer trimestre d’aquest 2026 ja situa la referència per damunt dels 4.400 euros. La Generalitat publica aquesta sèrie específica per districtes i àmbits de Barcelona desagregats territorialment.
Els pisos corren més que la cistella de la compra
Que tot s’ha encarit des de la pandèmia no és cap secret. La pregunta és si l’habitatge simplement ha seguit la inflació o ha corregut més de pressa. La resposta és la segona, tot i que no tots els anys s’ha comportat igual.
La comparació més neta és la dels anys ja tancats. Entre el 2019 i el 2025, el preu de compra per metre quadrat ha augmentat un 27,3% a Sant Andreu, mentre que l’IPC mitjà anual de Catalunya ho ha fet aproximadament un 20,6%. És a dir, l’habitatge s’ha encarit prop de set punts percentuals més que el conjunt de la cistella de consum. I les primeres dades del 2026 encara amplien la distància.
Hi ha, però, una excepció molt reveladora: el 2022. Mentre Catalunya patia una inflació mitjana del 8%, la més elevada de tota la sèrie, el preu de compra a Sant Andreu va baixar un 7,1%. És just l’any en què un altre actor entra amb força en escena: els tipus d’interès.
El crèdit es va encarir, les vendes van frenar… però després van tornar
El 2019 es van registrar 574 compravendes a Sant Andreu de Palomar. La covid les va fer caure a 337 el 2020, abans d’un fort rebot fins a 513 el 2021. La segona gran frenada arriba el 2022: només 319 operacions, un 38% menys que l’any anterior. Després tornen a pujar a 441 el 2023, baixen a 385 el 2024 i el 2025 recuperen terreny fins a les 465 compravendes, un 21% més en un any. D’aquestes, 433 corresponen a habitatges usats.
Per tant, l’encariment dels pisos no ha provocat una desaparició progressiva dels compradors. El 2025 encara es venen un 19% menys d’habitatges que el 2019, però moltes més que en els moments de mínima activitat del 2020 o el 2022. El mercat ha oscil·lat, però no s’ha aturat.
Els tipus d’interès ajuden a entendre una part d’aquest moviment. L’euríbor a un any, principal referència de moltes hipoteques, va passar dels valors negatius de principis del 2022 al 3,018% aquell desembre. A finals del 2023 encara era més alt, el 3,679%. Després va començar a afluixar: 2,436% al desembre del 2024 i 2,267% al tancament del 2025. El Banc d’Espanya assenyala precisament que la reducció progressiva dels tipus i una millor accessibilitat al crèdit hipotecari han tornat a empènyer la demanda d’habitatge.
Ara bé, seria massa fàcil atribuir cada moviment al banc. El 2023 les compravendes van créixer un 38% a Sant Andreu malgrat que l’euríbor continuava disparat. El mateix Banc d’Espanya ha advertit que els preus poden resistir millor que el nombre d’operacions davant l’encariment del crèdit, especialment quan l’oferta disponible és limitada. És a dir: una hipoteca cara pot expulsar compradors, però si continuen havent-hi més persones interessades que habitatges disponibles, el preu no necessàriament baixa al mateix ritme.
I el 2026 torna a introduir una incògnita. Aquest agost, l’euríbor ha repuntat fins al 2,954%, 0,84 punts més que fa un any. Encara és massa aviat per saber si aquest canvi es traduirà en menys compravendes a Sant Andreu: les últimes dades territorials disponibles només arriben al primer trimestre.
El que sí que ja es pot mesurar és la distància acumulada. La vida és més cara que el 2019, però comprar un sostre a Sant Andreu s’ha encarit encara més. I això té una doble conseqüència per a qui intenta accedir a un habitatge: no només necessita uns 82.000 euros més per comprar aquells 75 metres quadrats teòrics, sinó que durant bona part dels últims anys també ha hagut de pagar més al banc per aconseguir els diners.
Fotografia | Simón García – 48h Open House
