La història de les dones empresonades a l’antiga presó de la Trinitat Vella pujarà l’any vinent a l’escenari del Gran Teatre del Liceu. Ho farà a través de La rosa dels set pètals, una òpera de creació comunitària construïda a partir dels testimonis de veïns i veïnes de Sant Andreu que convertirà la memòria, la identitat i la història del districte en el fil conductor de la producció.
L’obra, que s’estrenarà del 4 al 6 de juny del 2027, és el segon gran projecte d’Òpera Prima, la iniciativa del Liceu que, després de l’èxit de La gata perduda al Raval, trasllada ara el seu model participatiu als set barris de Sant Andreu. El projecte compta amb la implicació de prop de 70 entitats, equipaments i col·lectius del districte, així com centenars de veïns que participaran tant en el procés creatiu com sobre l’escenari.
El llibret, escrit per la dramaturga Blanca Bardagil, s’ha construït després de mesos d’entrevistes i recerca històrica al territori. La protagonista és l’Amèlia, una dona gran que, des d’una residència, reviu el trauma d’haver perdut la seva filla, nascuda mentre estava empresonada a la presó de dones de la Trinitat Vella durant el franquisme. A partir d’aquest relat íntim, la història explora la memòria col·lectiva del districte i els vincles entre diferents generacions.
La presó de dones de la Trinitat Vella ocupa un paper central dins l’obra. Pilar Rebaque, una de les antigues preses polítiques que ha participat en el procés de documentació, ha destacat durant la presentació que “ha estat un privilegi poder participar perquè la nostra memòria individual ha anat teixint una memòria col·lectiva i amb la música s’ha convertit en universal”. Rebaque també ha reivindicat que aquesta història serveixi per donar a conèixer “la repressió franquista exercida contra les dones” en aquell centre penitenciari.
Els set pètals que donen nom a l’òpera simbolitzen els set barris del districte: Sant Andreu de Palomar, la Trinitat Vella, el Bon Pastor, Baró de Viver, la Sagrera, Navas i el Congrés i els Indians. El cor de l’obra, format per unes 250 persones procedents d’una vintena de corals del districte, representarà precisament aquesta memòria compartida i la veu col·lectiva del territori. Cal tenir en compte que bona part dels assajos es fan a l’Institut Martí Pous, ubicat a la Fabra i Coats.
La música anirà a càrrec dels compositors Tomàs Peire i Lucas Peire, mentre que la direcció escènica serà d’Israel Solà. La producció també comptarà amb direcció musical de Manel Valdivieso i la coordinació coral de Buia Reixach. Durant la presentació del projecte, celebrada aquest divendres al mateix escenari del Liceu, el president de la Fundació del Gran Teatre, Salvador Alemany, ha defensat que “aquest escenari també pertany a la ciutadania, als barris i a les persones que donen vida a Barcelona”. Segons ha afirmat, el projecte “no és només una activitat artística, sinó un instrument de diàleg i de transformació social”.
En la mateixa línia s’ha expressat la regidora del districte de Sant Andreu, Marta Villanueva, que ha definit La rosa dels set pètals com “una oportunitat fantàstica per explicar què és Sant Andreu i la diversitat dels seus barris”. A més, ha destacat que el projecte exemplifica “com les grans institucions culturals s’acosten a la ciutadania i construeixen cultura conjuntament amb el territori”.
Més enllà de l’espectacle, l’òpera forma part d’un procés comunitari que s’allarga durant quatre anys. Des de l’abril del 2024 s’han organitzat tallers, entrevistes, activitats amb centres educatius, visites patrimonials i un ampli treball de mediació amb el teixit associatiu del districte. Paral·lelament també s’està construint el Cofre d’Històries, un arxiu digital que recollirà testimonis, fotografies, vídeos i relats dels veïns dels set barris per preservar la memòria popular de Sant Andreu.
L’estrena està prevista per al 4 de juny del 2027 i comptarà amb tres funcions al Gran Teatre del Liceu, una més que en l’experiència de La gata perduda. A més, l’espectacle serà enregistrat en vídeo perquè pugui tenir recorregut més enllà de les representacions.
Fotografia | Mario Wurzburger – Gran Teatre del Liceu
