Hi ha grups que assagen una vegada per setmana en una sala petita. D’altres treballen en centres educatius, casals o escoles de dansa. Alguns preparen muntatges amb una escenografia mínima; d’altres arriben amb propostes visuals, musicals o coreogràfiques treballades fins al darrer detall. Durant unes hores, però, tots comparteixen el mateix privilegi: el teló, els focus i l’escenari del SAT! Sant Andreu Teatre. Aquesta és la idea que sosté el Fica’t al SAT!, el cicle d’arts escèniques amateurs del districte que prepara la seva 24a edició. La convocatòria per participar-hi estarà oberta de l’1 al 8 de setembre i acceptarà propostes de teatre, dansa, música, circ i qualsevol altra disciplina escènica.
El projecte va néixer pràcticament al mateix temps que l’actual etapa del teatre. Quan l’equip gestor va començar a dirigir l’equipament, va considerar que el SAT! no podia ser només un espai on arribessin espectacles professionals de fora. També havia de mantenir una relació directa amb les entitats i els creadors que treballaven al seu voltant. “Una manera d’involucrar el teatre i d’entendre que era un espai amb una vinculació directa amb la gent del territori va ser oferir-los aquest escenari perquè poguessin presentar els seus espectacles”, explica el director del SAT!, Òscar Rodríguez.
De les comèdies clàssiques a la dansa contemporània
Gairebé un quart de segle després, la fórmula continua viva. Rodríguez no hi veu cap secret sofisticat: hi ha entitats que volen mostrar què fan i un teatre professional disposat a obrir-los la porta.. Per aquesta raó, en 24 edicions, el Fica’t al SAT! no ha canviat de naturalesa, però sí que ha evolucionat al mateix ritme que les companyies participants. Rodríguez recorda com els primers anys hi predominaven les propostes de teatre més tradicional, amb textos i posades en escena pròximes al repertori clàssic. Amb el temps, el programa ha incorporat llenguatges més contemporanis, teatre visual, música i espectacles de dansa amb una presència cada vegada més destacada.
“No són canvis radicals, però les propostes han evolucionat. Ara n’hi ha de més contemporànies, modernes o arriscades”, assenyala. El director recorda especialment el creixement de la dansa contemporània i l’arribada de treballs que, malgrat estar interpretats per artistes aficionats, presenten un nivell de preparació molt acurat.
Cal tenir en compte que la convocatòria no busca un únic estil ni un model concret de companyia. Hi poden participar entitats amb una trajectòria consolidada, grups formats per quatre o cinc persones que es troben un dia a la setmana o escoles que preparen creacions col·lectives. De fet, el requisit principal és que es tracti d’una proposta amateur i que el grup mantingui una vinculació amb el districte de Sant Andreu. Això no significa necessàriament que tots els integrants hi resideixin. També es poden presentar col·lectius que hi treballin, hi assagin o desenvolupin aquí la seva activitat.
Un escenari que canvia l’espectacle
Actuar al SAT! no significa únicament tenir una sala on reunir públic. La diferència respecte d’altres espais és tot el que envolta la funció: il·luminació, so, personal tècnic, muntatge i temps per adaptar l’obra a un escenari professional. Les companyies programades acostumen a actuar en divendres, però poden accedir al teatre des del dia anterior. El dijous disposen de temps per muntar, assajar, preparar els llums i ajustar els elements tècnics. El divendres encara poden treballar durant el dia abans d’obrir les portes al públic.
Aquesta entrada anticipada permet que la funció no sigui una simple cessió d’espai. L’equip del SAT! acompanya les companyies i les ajuda a traslladar el muntatge a les condicions d’una sala professional. En aquest sentit, per a molts grups, això representa una oportunitat poc habitual. Un espectacle preparat en una sala d’assaig pot canviar quan entra en joc una il·luminació ben construïda, un equip de so adequat o la tensió pròpia d’una platea de teatre.
“El que significa per a ells és, en primer lloc, tenir un espai per presentar-ho, perquè n’hi ha que no en tenen. I, en segon lloc, tenir un bon espai”, resumeix Rodríguez. El teatre no assumeix tota la producció ni converteix automàticament els muntatges en espectacles professionals, però aporta els recursos necessaris perquè cada grup pugui ensenyar la seva feina en les millors condicions possibles.
Una convocatòria que intenta no deixar ningú fora
En els darrers anys, el SAT! ha rebut habitualment entre nou i deu propostes per edició. És una xifra que el teatre pot assumir i que, en general, evita haver d’organitzar una selecció competitiva. Quan el nombre de candidatures supera lleugerament la capacitat prevista, l’equip intenta reorganitzar el calendari abans d’excloure cap companyia. La voluntat és encabir el màxim de projectes i no convertir el Fica’t al SAT! en un concurs amb guanyadors i descartats, destaquen.
Rodríguez admet que anys enrere es presentaven més entitats. Per què? Segons explica, la reducció està relacionada, en part, amb la davallada general d’algunes agrupacions d’arts escèniques amateurs. Tot i això, la participació s’ha mantingut prou estable per garantir la continuïtat del cicle i algunes companyies hi tornen gairebé cada temporada amb un espectacle nou. D’altres, en canvi, hi participen de manera més esporàdica, quan tenen un muntatge acabat i preparat per arribar al públic. Aquesta combinació crea una programació en què conviuen noms coneguts pel públic habitual amb grups que pugen per primera vegada a l’escenari.
Precisament, el Fica’t al SAT! també ha actuat com un primer contacte amb dinàmiques professionals. Rodríguez recorda casos de participants que van començar molt joves en projectes vinculats a instituts o petites companyies i que, amb els anys, han avançat cap a la semiprofessionalització o han presentat treballs en altres sales de la ciutat. No és, però, l’objectiu del programa. El cicle no entén el teatre amateur com un simple pas previ abans de convertir-se en professional, sinò que el valor també és donar espai a les persones que fan arts escèniques per afició i que volen continuar així.
La mateixa fórmula mentre continuï sent útil
El SAT! es reuneix cada any amb les entitats participants per valorar el funcionament del cicle. La resposta, segons Rodríguez, continua sent positiva. Malgrat, que el director reconeix que seria ideal poder oferir encara més dies d’assaig, la programació habitual del teatre limita la disponibilitat de l’espai. Per això, la 24a edició no arribarà amb un gir radical ni amb la voluntat de reinventar una proposta que continua funcionant. L’objectiu és conservar la porta oberta, atraure nous grups i mantenir un escenari on el talent amateur pugui treballar amb eines professionals. “Mentre siguem útils a les entitats del districte, continuarem amb aquesta línia”, conclou Rodríguez.
