La crisi econòmica generada per la COVID-19 ha començat a desinflamar els preus del mercat immobiliari al Districte de Sant Andreu. Després que el confinament marqués un abans i un després, les dades de finals de 2020 recollides per Habitaclia reflecteixen com l’oferta s’ha començat a adaptar, en certa mesura, al context actual.
Si primer van ser els veïns dels voltants de la plaça de Marià Brossa els que van dir prou davant l’increment del trànsit pels seus carrers, ara han sigut els veïns del sector sud de Sant Andreu. “Des que van pacificar el carrer Gran de Sant Andreu, que ara tot el trànsit rodat que va direcció la rambla passa pels carrers del Segre i Virgili“, denuncia Raúl Sánchez com a veí afectat.
Un equip d’arqueòlegs ha trobat, aquest dijous al matí, la segona entrada al refugi antiaeri 439 que hi ha sota les voltes de la plaça del Mercadal. Un accés del qual ben poca cosa se sabia, però que a partir d’ara es convertirà en l’epicentre de les esperances dels historiadors. El motiu: després d’observar com l’entrada que es va localitzar al febrer pel carrer del Mercat donava a un espai enfonsat, aquesta segona troballa a l’alçada de Can Codina (carrer de Vintró amb Montpeller) podria dur fins al cor de l’espai de la Guerra Civil, que en un principi hauria d’haver tingut un aforament per a 4.300 persones segons la documentació oficial de 1938.
“Vam començar amb les obres del carrer Gran, després les de la plaça de la Pomera, l’enderroc de l’antic mercat… Portem gairebé dos anys envoltats d’obres, però cap ha sigut tan molesta com la del nou mercat”, explica a L’Exprés de Sant Andreu el veí de la plaça del Mercadal, Carlos Gavilán. La raó: l’incompliment de l’horari per fer obres, el soroll que generen constantment els camions i la pols.
Amb l’objectiu de garantir la seguretat sanitària per evitar la propagació de la COVID-19, el Mercat de Sant Andreu incorporarà a les entrades un sistema de càmeres zenitals per supervisar l’aforament en tremps real. Un sistema que servirà per alertar als clients i botiguers que els espais han arribat a l’ocupació màxima, i que ajudarà a impedir l’entrada de més persones mitjançant un semàfor instal·lat a les entrades.
Sis mesos després de signar l’acord de Govern municipal, comuns i socialistes han presentat aquesta darrera setmana el Pla d’Actuació Municipal (PAM), el qual servirà com a full de ruta de l’executiu fins a les eleccions vinents del 2023. Unes línies mestres de la ciutat que pràcticament s’han presentat el mateix dia que el Govern ha aconseguit els suports d’ERC i JxCAT per tirar endavant els Pressupostos del 2020.
Aquests dies, arran de la descoberta i excavació d’una de les boques d’entrada al refugi antiaeri de la plaça Mercadal, m’han vingut al cap les converses amb una dona, resident a la Casa Asil, que va viure fins quasi els cent anys i que fins al final va mantenir el cap claríssim. Es deia Pepita Teixé Juste i va néixer el 1916 a la plaça Mercadal núm 5, a la casa on abans que hi entrés la seva família havia allotjat la primera fàbrica de Xocolates Soler. Des dels 12 o 13 anys i fins la jubilació va treballar al mateix mercat, a la parada de fruita coneguda per Les Valencianes. Dotada d’una memòria extraordinària però quasi cega al final de la seva vida, anava desgranant els seus records i vivències així com les circumstàncies i context en que les va viure. El seu món quedava reduït a l’entorn més proper, Sant Andreu de Palomar.
Ni dos mesos, ni sis, ni vuit. Un any després de l’enderroc de l’edific antic, l’Ajuntament de Barcelona finalment ha anunciat que aquesta setmana començaran les obres del nou Mercat de Sant Andreu. Ho ha fet la regidora de Comerç i Mercats, Montserrat Ballarín, qui ha assegurat que el nou edifici “estarà molt integrat” al seu entorn, tot i que l’estètica de l’edifici no tindrà res a veure amb la plaça porticada.
Després d’acumular un any de retard per ensorrar l’antic edifici i 8 mesos més per preparar tota la paperassa, l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona finalment ha tret a licitació la construcció de la nova instal·lació de la plaça del Mercadal. L’obra comportarà una inversió de 7.171.000 euros públics (sense IVA), tot i que si se suma el cost de la carpa provisional i l’enderroc, la factura final fregarà els 10 milions d’euros.
Compte enrere i sense moviments a la vista. Després que l’Ajuntament de Barcelona fes públic que les obres del nou Mercat de Sant Andreu no començaran fins al proper juliol, l’Institut de Mercats de Barcelona sembla que tampoc ha fet cap moviment al respecte. Tal com consta al portal de Contractació Pública de la Generalitat, l’empresa municipal encara no ha tret a licitació l’obra, fet que podria retardar encara més el seu inici.
