La Capella dels Segadors torna a ser escenari d’un conflicte, aquesta vegada patrimonial i polític. Junts Sant Andreu ha demanat que s’aturin les obres de rehabilitació tal com estan plantejades perquè considera que la intervenció altera la imatge històrica d’un dels espais més simbòlics de Sant Andreu de Palomar i de Catalunya.
La formació ha difós un vídeo a les xarxes socials en què apareixen els consellers municipals Ximena Gadea, Jaume Tomàs i Xavier de la Cruz, aquest últim també historiador local, els qui, davant de la capella, denuncien que una actuació llargament reclamada pel veïnat i les entitats s’ha convertit en una “oportunitat perduda”. “El que s’havia de recuperar era la seva antiga grandesa i el seu valor patrimonial”, sosté Junts, que acusa el govern de l’alcalde, Jaume Collboni, d’haver actuat “sense escoltar les entitats” i qualifica el resultat visible fins ara de “nyap”.
Les obres van començar la primavera passada després d’anys de reivindicacions per frenar la degradació de l’edifici. La capella, situada entre el carrer dels Segadors i la plaça de les Dones de Motor Ibérica, està annexa a la parròquia de Sant Andreu de Palomar i va ser declarada Bé Cultural d’Interès Nacional el 2022.
Junts rebutja els acabats nous
La principal crítica de Junts se centra en la manera com s’està executant la rehabilitació. Segons ha explicat Gadea, la formació considera que la intervenció no hauria d’alterar “la configuració històrica de l’edifici” i hauria de limitar-se a consolidar l’estructura, reparar la coberta i corregir les humitats i les esquerdes, segons ha detallat la formació al TOT Barcelona.
El grup reclama que es preservin tant com sigui possible la pedra, els morters, les fustes i els revestiments antics, i que només se substitueixin els elements que siguin irrecuperables. També demana evitar acabats nous que donin a la capella “una imatge excessivament contemporània” o n’eliminin la pàtina acumulada amb el pas dels segles.
En aquest sentit, Junts relaciona la intervenció amb una crítica més àmplia a la política patrimonial del govern socialista: “Quan parlem de patrimoni de Catalunya, alguns sempre fan el mateix: difuminen la història, banalitzen la nostra identitat i esborren tot allò que som com a país”, afirma la formació en el vídeo. En qualsevol cas, però, les acusacions són, de moment, una valoració política. Amb la informació disponible no consta cap informe tècnic independent que acrediti que les obres hagin malmès elements protegits o incompleixin el projecte autoritzat.
Un projecte que prometia respectar la construcció original
Quan es van presentar els treballs, els responsables de l’actuació van assegurar precisament que la rehabilitació es faria amb materials i tècniques pròpies de l’edifici original. La primera fase preveia reconstruir el sostre, rehabilitar les voltes de maó de pla, refer el forjat de la coberta amb biguetes de fusta i consolidar els murs i les façanes per evitar que la degradació continués avançant. També s’havia anunciat l’ús de rajoles fetes a mà, guix i morter de calç, així com l’aplicació de la tècnica de la volta catalana.
L’arquitecte responsable de les obres, Joan Claudi Minguell, havia situat la consolidació estructural com la prioritat d’aquesta etapa. L’execució dels treballs va recaure en Jordi Domènech, especialista en tècniques tradicionals que també ha assessorat intervencions a la Sagrada Família. Aquesta primera fase té un pressupost de 300.000 euros, finançat per l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i l’Arquebisbat. El consistori hi aporta 130.000 euros procedents de la taxa turística, en el marc del conveni signat entre les institucions l’estiu del 2024. L’objectiu anunciat era completar els treballs estructurals durant aquest any. Encara quedaria pendent una segona fase centrada en l’interior i en l’adaptació de l’espai perquè pugui obrir-se al públic.
Els fets de 1640
La capella és una de les poques estructures que es conserven de l’antiga parròquia de Sant Andreu de Palomar, juntament amb la rectoria. La seva rellevància, però, supera l’àmbit arquitectònic. L’espai està vinculat als esdeveniments que van precedir la guerra dels Segadors. El 22 de maig del 1640 un grup de segadors es va concentrar a Sant Andreu i va prendre el Crist de la capella com a emblema abans de dirigir-se cap a Barcelona. Aquells episodis van desembocar poc després en el Corpus de Sang i en la revolta contra les tropes de la monarquia hispànica.
L’edifici va patir greus afectacions durant la Setmana Tràgica del 1909 i els bombardejos i episodis anticlericals de la Guerra Civil. El deteriorament posterior va alimentar durant anys les reclamacions per garantir-ne la conservació. La Comissió de la Capella dels Segadors, integrada per institucions i entitats com el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, el Col·legi d’Arquitectes i associacions veïnals, ha treballat per donar continuïtat a la recuperació de l’espai. Junts, però, sosté que aquestes entitats no han estat prou escoltades en la concreció de l’actuació actual. Per la qual cosa, la formació exigeix ara una revisió del projecte abans que les obres avancin més.
Fotografia | Junts per Barcelona
