El desnonament de Llenguadoc 74 havia de començar aquest matí a primera hora. No ha passat. Des de les vuit, centenars de persones han bloquejat l’accés a la finca i han convertit el carrer en una protesta que s’ha allargat durant bona part del dia. Al vespre, després d’hores de tensió i negociacions, els Mossos han retirat el dispositiu i ha arribat l’anunci que ho ha capgirat tot: l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat han acordat impulsar la compra de l’edifici.
La decisió permet, de moment, evitar el desnonament de 18 dels 20 habitatges del bloc, on viuen desenes de persones, entre elles diversos menors. L’operació es canalitzarà a través del nou Fons d’Emergència Habitacional de la Generalitat, dotat inicialment amb 25 milions d’euros. El preu que es pagarà per l’immoble encara no s’ha fet públic. Ara bé, la imatge d’aquest dimecres deixa una pregunta inevitable: com és possible que un conflicte enquistat durant anys hagi trobat una sortida en només dotze hores?
De Desokupa a la compra pública
Llenguadoc 74 no és un problema nascut avui. El bloc arrossega una història llarga de conflictes entre propietat, llogaters, ocupants i moviment veïnal. El 2019, una mobilització va impedir l’entrada de Desokupa, contractada aleshores per Reale Seguros, propietària de l’edifici. Aquella actuació va acabar portant la protesta fins a les portes de l’asseguradora.
La finca té, però, una història molt anterior. Va ser construïda el 1954 per la Mútua de Forners com a habitatge protegit per a treballadors del sector i, dècades després, va acabar en mans de Reale. El 2014 es va rehabilitar per problemes d’aluminosi. Amb el temps, l’asseguradora va deixar de renovar alguns contractes, van aparèixer pisos buits i, cap al 2017, van començar les primeres ocupacions.
El bloc es va anar convertint així en un dels punts calents del conflicte per l’habitatge a Sant Andreu. El gener del 2021, un ampli desplegament policial va desallotjar tres dels cinc pisos que aleshores estaven ocupats. L’edifici era conegut pel moviment per l’habitatge com a Kan Segurata. Més tard, l’abril del 2025, Reale va vendre la finca a Thunder Optical Minur SL. La nova propietat ha continuat des d’aleshores els procediments per recuperar els habitatges fins a desembocar en el desnonament massiu que s’havia d’executar aquest dimecres.
Amb les urnes a tocar
L’acord per comprar l’edifici arriba, a més, en un moment polític difícil de separar del context. El president del Govern de l’Estat, Pedro Sánchez, ha convocat eleccions generals anticipades per al 29 de novembre, en plena escalada del debat sobre l’accés a l’habitatge. No hi ha cap prova que permeti afirmar que la proximitat electoral expliqui la compra de Llenguadoc 74, però tampoc es pot ignorar que un desnonament d’aquestes dimensions, amb centenars de persones mobilitzades avui al carrer i totes les mirades posades sobre Sant Andreu, tenia un cost polític evident.
I és aquí on apareix la gran contradicció. Un edifici que durant gairebé una dècada ha acumulat ocupacions, desallotjaments, protestes i intents fallits de resolució ha trobat una possible sortida pública el mateix dia que el carrer ha decidit plantar-se. La compra encara s’ha de concretar, però Llenguadoc 74 ja ha canviat de guió: al matí tenia hora de desnonament; a la nit té oberta la porta a convertir-se en habitatge públic. Des del Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu ja han titllat als responsables de les adminsitracions “d’oportunistes“: “Venen a fer campanya quan han governat 8 anys pels rendistes”.
