El Govern de la Generalitat de Catalunya ha anunciat aquest divendres la decisió d’estendre a tota Barcelona i l’àrea metropolitana les restriccions que ja es van començar a aplicar a tres barris de L’Hospitalet de Llobregat, amb la intenció de frenar la propagació de la COVID-19. Entre aquestes, l’executiu català recomana no sortir de casa si no és imprescindible, almenys durant 15 dies.
La innovació tecnològica d’aquest segle ha arribat també al món de les finances i a Barcelona a través de les Fintech, facilitant serveis i productes financers amb una millora qualitat-preu.
Amb l’objectiu de controlar els allotjaments turístics, el Govern municipal ha començat a revisar l’adequació a la normativa de tots els pisos amb llicència vigent. Una anàlisi que ha suposat el descobriment d’un pis turístic aparentment legal al Districte de Sant Andreu, però que en realitat acumulava diferents irregularitats com no disposar de cèdula d’habitabilitat.
Sota el lema “si els peixos poden volar, la cultura pot arribar on faci falta“, l’Altre Festival Internacional d’Arts Escèniques i Salut Mental ja ha presentat la seva propera edició del 24 de juliol. Un esdeveniment que ni la COVID-19 ha pogut aturar, ja que els organitzadors han decidit adaptar-se a les noves circumstàncies: el festival es desenvoluparà sobre un autobús que recorrerà el Districte de Sant Andreu per apropar-se fins als seus espectadors més vulnerables.
La regidora del Districte de Sant Andreu i de la cartera d’Habitatge, Lucía Martín, ha enviat un total de 27 requeriments per carta a tota una sèrie de grans propietaris que tenen en cartera 27 habitatges buits al districte. De fet, aquest nombre d’habitatges és encara més elevat en el conjunt de la ciutat de Barcelona, on els requeriments per part de l’Ajuntament s’han enfilat fins als 194 immobles. Tal com ha constatat Martín, si aquestes societats propietàries no donen un ús habitacional als habitatges en el termini d’un mes (sigui mitjançant un lloguer o compra), l’Ajuntament emprendrà mesures sancionadores.
El Govern inverteix 131.000 euros en tecnologia segura per a les comunicacions
El Departament de Justícia ha adquirit 447 noves llicències per celebrar judicis per videoconferència, una per a cadascuna de les sales de vistes dels jutjats de tot Catalunya. Aquesta inversió en tecnologia farà possible que els judicis, les vistes prèvies i les declaracions es puguin celebrar sense desplaçaments innecessaris i evitant l’acumulació de persones als edificis judicials.
Els Mossos d’Esquadra, les policies locals i els metges forenses podran intervenir en els judicis per videoconferència des de les seves dependències. Els advocats i procuradors hi podran participar telemàticament quan es tracti d’actuacions prèvies. En relació amb les declaracions de detinguts o d’interns de les presons, també ho podran fer telemàticament des de les comissaries i els centres penitenciaris. Sempre és el jutge qui disposa si s’utilitza la via telemàtica. En canvi, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha establert que els jutges i tots els seus equips sempre estaran en seu judicial durant les vistes o els judicis.
La plataforma Webex permet establir el dia i l’hora de la videoconnexió, amb independència del dispositiu que s’usi per fer-ho -tauletes, ordinadors o telèfons mòbils- i amb tants participants com sigui necessari. És una connexió segura. Es compleix així amb totes les garanties processals i amb les indicacions sanitàries. El jutge, però, és qui té l’última paraula i qui pot decidir si el judici se celebra telemàticament o presencialment. Fins ara, a Catalunya se celebren més de 16.000 actuacions judicials cada any.
El Departament de Justícia està formant gairebé 2.000 funcionaris, entre gestors, tramitadors i auxilis judicials a tot Catalunya. La formació, d’una hora de durada, la imparteix el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), a través d’un equip de dinamitzadors informàtics del Departament de Justícia, en format telemàtic, i permet que es pugui seguir tant des dels ordinadors del lloc de treball com des de casa.
Des del 27 de maig fins al 30 de setembre, hi ha 49.477 assenyalaments programats, dels quals 47.831 (97 %) són al matí (fins a les 15 h) i 1.646 (3 %), a la tarda.
De tot Catalunya, Barcelona ciutat (Ciutat de la Justícia) compta amb el 48 % d’assenyalaments (uns 23.700), i la resta de Catalunya el 52 % (uns 25.800).
Pel que fa al repartiment a la resta de Catalunya: Barcelona comarques compta amb 14.173 vistes programades en aquest període (29 %); Catalunya central, 1.745 (4 %); Girona, 2.679 (5 %); Alt Pirineu i Aran, 216 (0 %); Lleida, 1.984 (4 %); Tarragona, 4.265 (9 %), i Terres de l’Ebre, 688 (1 %).
El 72 % de les vistes de moment programades per a la tarda pertanyen a la Ciutat de la Justícia. Es tracta del 72 % sobre el 3 % del total d’assenyalaments a Catalunya per a la tarda.
Justícia va posar en marxa aquesta plataforma dies abans de l’estat d’alarma amb la compra de 14 llicències Webex per evitar desplaçaments i facilitar la comunicació entre jutjats i comissaries, hospitals o centres penitenciaris durant els serveis essencials.
Des de l’inici de l’emergència fins al 10 de juny, els jutjats han sumat 1.616 videoconferències. D’aquestes, els jutges n’han fetes 925 amb comissaries de Mossos d’Esquadra o policies locals per prendre declaració a detinguts. Amb advocats, 103. Un total de 249 videoconferències han estat realitzades entre jutges i centres hospitalaris. En aquests casos, són comunicacions per decidir, per exemple, internaments urgents de persones amb problemes de salut mental.
Les 339 restants són videoconferències entre jutjats i centres penitenciaris, centres educatius, geriàtrics, fiscals, TSJC o forenses de l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC).
La demarcació de Barcelona suma 1.281 (79 %) videoconferències amb el sistema Webex; Girona, 126 (8 %); Lleida, 79 (5 %); Tarragona, 94 (6 %) i, Terres de l’Ebre, 36 (2 %).
Amb aquesta última incorporació, Justícia disposa d’un total de 461 llicències de videoconferències contractades a disposició de l’Administració de justícia a Catalunya.
Fotografia | Sala de vistes
Punt final a mesos de creixement pràcticament ininterromput. L’arribada de la COVID-19 i el confinament per frenar la seva propagació han provocat que el mercat privat de lloguer al Districte de Sant Andreu baixi de forma significativa. Segons les dades del portal Idealista, al territori andreuenc s’ha produït la segona baixada més important de la ciutat (-4,3%), només superada per l’ensorrament dels preus de Ciutat Vella (-6,9%).
L’Associació Promoció Pel Transport Públic (PTP) ha presentat l’estudi ‘Objectiu Tren 2024‘ que té com a intenció reduir a gairebé zero les emissions de CO2 del transport públic a Catalunya. Un treball que engloba el conjunt de la xarxa ferroviària que travessa el territori, però en el que presenta com a peces claus algunes de les obres que s’estan duent a terme al Districte de Sant Andreu. Entre aquestes: la necessitat de finalitzar l’intercanviador de Sagrera Alta Velocitat o la finalització de les línies L9 i L10 de metro.
Després de mesos amb la persiana abaixada i sense activitat, des del passat 15 de juny que l’Ateneu l’Harmonia ja s’ha començat a adaptar a la nova normalitat i a hores d’ara tenen previst que a partir del 29 de juny pugui entrar qui ho desitgi. Una reobertura condicionada a les mesures sanitàries, però que no ha evitat que ja hagin preparat el primer cicle musical post COVID-19 de Sant Andreu: la cinquena edició del ‘Quatre de Fresques’.
Des d’aquesta setmana Sant Andreu compta amb la seva primera estació per mesurar els nivells de contaminació de l’aire que respiren els veïns. Ubicada a l’avinguda Meridiana, just davant de l’Hipercor, aquesta permetrà ampliar la recollida de dades sobre la contaminació que genera el trànsit en aquest vial. Això sí, com que encara s’han d’ajustar tots els paràmetres necessaris per poder-la incorporar a la xarxa de vigilància i control de la qualitat de l’aire, l’estació es troba actualment en període de proves i no apareixerà fins d’aquí uns dies al portal web de l’Ajuntament de Barcelona.
