La Festa Major de Sant Andreu de Palomar s’apropa, però enguany les entitats que omplen d’activitats els carrers i les places no només tenen la mirada posada en els preparatius de la celebració; també en els espais. La progressiva desaparició d’emplaçaments aptes per acollir actes festius, sumada a les restriccions imposades pel Districte, ha acabat per encendre els ànims de bona part del teixit associatiu, que ha decidit unir forces sota un mateix lema: “Sense espais no hi ha cultura”.
El detonant ha estat la transformació urbanística d’alguns dels escenaris habituals de la Festa Major. Si bé la pacificació de carrers hauria de contribuir a recuperar espai públic per a la ciutadania, les entitats denuncien que, paradoxalment, algunes de les actuacions acabaran per impedir-hi la celebració d’activitats populars. Una contradicció que ha portat diversos col·lectius culturals, veïnals i de lleure a impulsar una campanya per reclamar al govern municipal que les necessitats de l’associacionisme també es tinguin en compte a l’hora de transformar Sant Andreu.
Carrers renovats, però menys espais per a la festa
Entre els indrets assenyalats per les entitats hi ha el carrer de Sant Adrià i els jardins de les Dones de Motor Ibèrica, dos espais que, segons denuncien, enguany deixaran de poder acollir determinades activitats com a conseqüència de les obres. A aquesta situació s’hi afegeix la plaça del Comerç, que els impulsors de la campanya asseguren que continua vetada per a la celebració d’actes festius.
La problemàtica, però, va més enllà de la pèrdua de tres emplaçaments concrets. Cada restricció redueix les possibilitats de les entitats per distribuir la programació. El resultat és una pressió creixent sobre els espais que encara es poden utilitzar i més dificultats per mantenir determinades propostes en els seus escenaris habituals.
Ara bé, les entitats no s’oposen necessàriament a les transformacions urbanístiques. El que qüestionen és que aquestes es plantegin sense preveure les necessitats de la cultura popular ni garantir alternatives viables. Per això, reclamen que qualsevol projecte de reforma incorpori aquesta perspectiva des del primer moment i que es revisin les limitacions que actualment afecten les places i els carrers. També demanen més diàleg amb el Districte per compatibilitzar els diferents usos de l’espai públic.
Un conflicte que ve de lluny
Les desavinences al voltant de l’organització de la Festa Major no són noves a Sant Andreu. L’any 2023, les tres colles de diables van suspendre el Correfoc d’adults després d’un llarg conflicte pel recorregut de l’activitat. El desacord es va concentrar en el pas pel carrer de l’Ajuntament, on les reticències de diversos comerciants, les decisions de la Comissió de Festes i les autoritzacions municipals van acabar per desencadenar una de les polèmiques més sonades de les darreres edicions.
Aquell episodi ja va posar sobre la taula una qüestió que ara torna a emergir: fins a quin punt les entitats poden decidir com i on desenvolupar les activitats que organitzen? En aquell moment, les colles de foc van denunciar que se sentien relegades a un paper secundari en les decisions sobre els seus propis actes. Tres anys després, el debat s’ha ampliat al conjunt d’espais disponibles per a la cultura popular.
Davant d’aquest escenari, la nova plataforma ha volgut donar una dimensió col·lectiva al malestar. La campanya, a la qual s’han adherit entitats com el Casal Independentista El Noi Baliarda i el Sindicat d’Habitatge de Sant Andreu, va convocar una mobilització el passat 24 d’octubre a la plaça d’Orfila, amb una cercavila, la lectura del manifest i una mostra de cultura popular. La intenció era traslladar el conflicte al carrer i reclamar que les decisions sobre el futur de l’espai públic no es prenguin d’esquena a les entitats que l’utilitzen.
El futur de la Festa Major, sobre la taula
La reivindicació arriba a les portes d’una nova edició de la Festa Major, prevista entre el 27 de novembre i el 8 de desembre. Més enllà de les afectacions que pugui tenir la programació d’enguany, el principal interrogant és què passarà els pròxims anys si els espais disponibles es continuen retallant.
Per aquest motiu, els impulsors de la campanya reclamen al Districte quatre compromisos: incorporar les necessitats associatives als projectes urbanístics, garantir alternatives quan es perdi un espai festiu, revisar les restriccions vigents i establir mecanismes de treball conjunt amb les entitats. L’objectiu és evitar que la renovació dels carrers acabi per reduir-ne les possibilitats d’ús cultural.
