De rival temible a referent dins de l’aigua de la Pere Serrat. El CN Sant Andreu ha fitxat Maica García, una de les grans jugadores de la història del waterpolo estatal, per liderar el nou projecte femení que dirigirà Marc Comas. La boia sabadellenca arriba a Sant Andreu després de tancar de manera abrupta una relació de 32 anys amb el CN Sabadell, club al qual va arribar amb només quatre anys i d’on s’ha vist forçada a sortir després de la seva baixa per maternitat.
García, de 35 anys, afrontava aquests mesos la preparació per tornar a l’alta competició després d’haver estat mare el setembre del 2025. El seu contracte amb el Sabadell ha finalitzat aquest 31 d’agost i la nova direcció esportiva de l’entitat vallesana ha optat per no
comptar amb ella.
Poques hores després que la jugadora fes pública la seva sortida, el Sant Andreu ha anunciat la seva incorporació. “Incorporem al nostre projecte una de les millors jugadores de la història del waterpolo”, ha celebrat el club andreuenc.
Un adeu al Sabadell marcat per la maternitat
La sortida no ha estat amistosa. García ha explicat que volia continuar al club on havia desenvolupat tota la seva carrera i que no comparteix ni la decisió ni la manera com s’ha gestionat. En el comunicat amb què s’ha acomiadat de Can Llong ha assegurat que mai havia imaginat que tenir una filla pogués coincidir amb un final així de la seva etapa esportiva al Sabadell.
La waterpolista ha anat més enllà en una entrevista a ElPeriódico. García sosté que el seu contracte s’havia de prorrogar automàticament una temporada perquè l’embaràs es va produir durant l’últim any de vinculació, en aplicació de la protecció prevista per a esportistes professionals embarassades. “La llei s’ha de complir”, ha defensat.
El Sabadell ofereix una versió diferent. Segons fonts de l’entitat recollides per diversos mitjans, la decisió respon a criteris esportius, vinculats al rendiment, la gestió del vestidor i la incorporació de nous talents, i no a la maternitat. El club ja havia reforçat precisament la posició de boia aquest estiu amb Paula Camus, exjugadora del CN Sant Andreu.
La situació ha generat una onada de suport a García entre esportistes i companyes de professió. La seva maternitat ja s’havia convertit, juntament amb la de Judith Forca, en un cas especialment visible dins del waterpolo: totes dues havien reivindicat públicament que tornar a competir després de ser mares havia de deixar de ser una excepcionalitat en l’esport d’elit.
Més de 50 títols arriben a la Pere Serrat
Esportivament, el Sant Andreu incorpora un currículum difícil d’igualar. García suma set Champions, 16 Lligues, 15 Copes i 13 Copes de Catalunya amb el Sabadell, dins d’un palmarès que supera la cinquantena de títols. Amb la selecció espanyola ha estat campiona del món, d’Europa i, sobretot, campiona olímpica a París 2024.
Ara afrontarà, per primera vegada, una temporada amb un casquet diferent del del Sabadell. I ho farà precisament en un club que durant els últims anys s’ha convertit en un dels seus grans adversaris. El CN Sant Andreu és l’actual subcampió de Lliga i ve de signar les millors temporades de la seva història, tot i que aquest estiu ha iniciat una profunda reconstrucció després de la sortida de Javi Aznar i de bona part de la plantilla. El nou projecte, presidit per Joaquim Vidal i entrenat per Marc Comas, té com a objectiu mantenir-se entre els quatre millors equips estatals.
Per a García, la Pere Serrat també ofereix la possibilitat de reprendre una carrera que encara no considera acabada. La boia manté l’horitzó dels Jocs Olímpics de Los Angeles 2028, que serien els cinquens de la seva trajectòria, amb una imatge molt concreta al cap: arribar-hi amb la seva filla Olivia a la graderia.
Fotografia | CN Sant Andreu
