El Club Natació Sant Andreu ha tornat a pujar a un podi europeu. L’equip femení de waterpolo ha tancat la Final Four de la Champions a Malta amb una medalla de bronze després de derrotar l’Assolim CN Mataró per 9 a 11 en el partit pel tercer lloc. El resultat confirma el Sant Andreu com un dels grans equips del continent: tercer el 2024, campió el 2025 i novament tercer el 2026. Ara bé, el bronze també ha tingut regust de comiat.
La medalla ha arribat en el darrer partit d’un cicle esportiu que difícilment es repetirà tal com s’ha conegut fins ara. El club ha confirmat la sortida de Javi Aznar, l’entrenador que ha liderat el projecte durant dotze temporades, i bona part de la plantilla també abandonarà l’entitat aquest estiu. El motiu de fons és el canvi de rumb impulsat per la nova directiva encapçalada per Joaquim Vidal, que ha decidit reduir l’aposta pel waterpolo femení.
El bronze de Malta
A Malta, les andreuenques han sabut refer-se del cop dur de les semifinals, quan el Ferencváros les ha deixat fora de la final a la tanda de penals. Davant el Mataró, el Sant Andreu ha tornat a demostrar caràcter competitiu. Les maresmenques han començat millor i s’han situat 2-0, però Robin Jutte i Alice Williams han igualat el marcador abans del final del primer quart.
El segon període ha estat clau. Les de Javi Aznar han augmentat la intensitat, han aprofitat millor les superioritats i han marxat al descans amb un 4-6 favorable. El Mataró ha continuat pressionant i ha aconseguit empatar a 9 a l’últim quart, però el Sant Andreu ha tingut la maduresa necessària per decidir el partit en el tram final. Elena Ruiz, a falta d’1:23, i Queralt Anton, quan quedaven només 20 segons, han segellat l’11-9 definitiu i el tercer lloc europeu.
Després del partit, Aznar ha resumit el valor del bronze amb una frase recollida pel club: “Tenim un bronze que té gust d’or”. El tècnic també ha destacat que l’equip ha acumulat dues temporades sense perdre cap partit europeu en temps reglamentari, ja que l’eliminació contra el Ferencváros va arribar als penals.
El final a l’elit
El problema és que aquesta medalla no obre una nova etapa, sinó que tanca una era. El CN Sant Andreu ha oficialitzat l’adeu d’Aznar amb una sortida pactada, després que el tècnic hagi vist com el club canviava l’estructura i les prioritats de la secció. En declaracions recollides per diversos mitjans, l’entrenador ha explicat que “el waterpolo femení és el que ha sortit perjudicat” en el repartiment pressupostari del club, i que això feia molt difícil mantenir un equip capaç de competir al màxim nivell.
Aznar també ha admès que “pràcticament tot l’equip marxa” i que la incertesa ha provocat un efecte dòmino entre les jugadores. Segons ha relatat, el club li havia retirat funcions dins la secció i el deixava únicament com a entrenador del primer equip femení, en un context en què la plantilla ja no confiava en l’estructura ni en els objectius esportius del futur projecte.
El llegat és indiscutible. Amb Aznar a la banqueta, el CN Sant Andreu ha conquerit una Champions League, una Supercopa d’Europa, tres Copes de la Reina, una Supercopa d’Espanya i una Copa Catalunya. També ha disputat diverses finals de lliga i ha convertit un equip construït amb paciència i talent jove en una referència del waterpolo mundial.
El curs 2025-2026 acaba amb una Copa de la Reina, un subcampionat de lliga i un bronze europeu. Sobre el paper, és una temporada extraordinària. Però també serà recordada com l’última d’un projecte que ha portat el nom de Sant Andreu fins al cim d’Europa i que ara es desmunta per una decisió interna de club. El bronze de Malta, per tant, no és només una medalla més: és el punt final d’un equip llegendari.
Fotografia | European Aquatics
