Si hi havia algun lloc amb números per convertir-se en la casa dels esmorzars de forquilla, Sant Andreu de Palomar en tenia uns quants. L’Andreuenc ha guanyat les dues edicions celebrades fins ara de la Lliga del Porc i la Forquilla i, des del mateix carrer de Neopàtria, ara ha nascut també el projecte que vol convertir l’actual febre per esmorzar amb cassola en alguna cosa més duradora. El restaurant és la seu de la nova Associació Catalana de l’Esmorzar de Forquilla (ACEF), que actua públicament sota la marca Cultura de Forquilla.
L’entitat consta inscrita al Registre d’Associacions des del 22 de maig del 2026, amb domicili al número 87 del carrer de Neopàtria, la mateixa adreça de L’Andreuenc. La posada de llarg, però, no va arribar fins al 5 d’octubre, quan els impulsors es van reunir al restaurant andreuenc al voltant, com no podia ser d’una altra manera, d’un esmorzar de forquilla.
La connexió amb Sant Andreu va més enllà de l’adreça. Juli Alcoriza, cuiner de L’Andreuenc i responsable de les dues victòries consecutives del restaurant a la Lliga del Porc i la Forquilla, forma part de la junta de l’entitat i assumeix la coordinació del sector de la restauració. Al capdavant de l’associació hi ha el periodista gastronòmic Albert Molins, amb Jordi Ors com a secretari i Mireia Aguado com a tresorera.
Que el capipota sobrevisqui a la moda
L’associació neix en un moment en què els esmorzars de forquilla han deixat de ser patrimoni gairebé exclusiu de fondes, treballadors matiners i taules de jubilats. Les xarxes socials els han convertit en fenomen gastronòmic i han dut una nova generació a buscar capipota, peus de porc, botifarra, fricandó o guisats a hores en què fins fa poc l’alternativa moderna semblava reduir-se al cafè amb torrada d’alvocat.
Però és precisament aquesta explosió la que preocupa els impulsors. De fet, l’objectiu és aprofitar l’onada actual abans que una nova moda gastronòmica l’esborri de les pantalles. Ara bé, la realitat ja supera les previsions: si a la presentació barcelonina es parlava d’entre 45 i una cinquantena de socis, aquest dilluns 26 d’octubre, menys d’un mes després, l’entitat ja ha situat la xifra en 70 associats i ha començat a desplegar-se territorialment amb presentacions fora de Barcelona.
La forquilla, però, és gairebé una excusa: el projecte pretén reivindicar tot el que queda darrere del plat: pagesos, ramaders, mercats, restauradors, productors i fins i tot artesans que fabriquen cassoles, porrons o estris de cuina.
De la memòria oral al patrimoni gastronòmic
Una de les obsessions de Cultura de Forquilla serà documentar allò que durant generacions s’ha transmès sense gaire paperassa. Molts guisats, maneres de cuinar i costums vinculats a aquests esmorzars han passat de cuina en cuina i de família en família sense entrar necessàriament als grans receptaris.
Per això l’associació preveu impulsar trobades, rutes, jornades gastronòmiques, publicacions i activitats de divulgació, a més de crear xarxes entre restauradors, productors i les colles que recorren el país a la recerca d’un bon esmorzar. Els estatuts també recullen la promoció del producte català de proximitat, la transmissió intergeneracional i iniciatives solidàries.
L’entitat vol, a més, intervenir en un problema que va més enllà de la gastronomia: la desaparició de restaurants històrics quan no hi ha relleu generacional. Entre les línies plantejades hi ha ajudar a preservar aquests establiments i evitar que locals amb una llarga tradició culinària acabin substituïts per negocis sense continuïtat amb la cuina que s’hi havia fet.
Fotografia | Cultura de Forquilla
