Lucía Martín torna a posar la mirada en Madrid. Qui va dirigir políticament el Districte de Sant Andreu entre el 2019 i el 2023 ocuparà el número cinc de la candidatura de Comuns-Front Ampli per Barcelona a les eleccions generals del pròxim 29 de novembre. Per davant seu hi haurà Ada Colau, Ernest Urtasun, Júlia Miralles i Andrés García Berrio.
El moviment suposa, en certa manera, tornar al punt de partida. Abans d’arribar a la plaça d’Orfila, Martín ja havia estat diputada al Congrés entre el 2016 i el 2019 per En Comú Podem. Després va fer el salt a la política municipal de la mà d’Ada Colau, va assumir les competències d’Habitatge i Rehabilitació i, paral·lelament, va ser designada regidora de Sant Andreu. Ara, després de més de set anys vinculada a l’Ajuntament, buscarà recuperar l’escó a la Carrera de San Jerónimo.
La candidatura també confirma la continuïtat d’una relació política que ve de lluny. Martín va formar part del grup impulsor de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), on va coincidir amb Colau el 2009. Des d’aleshores, les dues han compartit bona part del mateix recorregut polític: primer des de l’activisme pel dret a l’habitatge i després des de les institucions.
De Sant Andreu, de nou cap a Madrid
La seva etapa andreuenca va començar l’estiu del 2019. Barcelona en Comú i el PSC acabaven de reeditar el govern municipal i Colau va situar Martín al capdavant de Sant Andreu en substitució de Laia Ortiz. Durant quatre anys va compaginar aquesta responsabilitat amb la política municipal d’habitatge, fins que les eleccions del 2023 van portar el PSC a l’alcaldia i Marta Villanueva va assumir el Districte. Martín, però, va conservar l’acta de regidora i va passar a l’oposició.
Tres anys després, el Front Ampli torna a obrir-li la porta de la política estatal. La direcció dels Comuns presenta les noves candidatures com una aposta per la renovació: dels set diputats actuals de la formació al Congrés només repeteixen Viviane Ogou i Júlia Boada. Martín, però, representa més aviat la recuperació d’un perfil experimentat que ja coneix tant el Congrés com el govern de Barcelona.
Aina Vidal, fora de Barcelona
La confecció de la candidatura no ha estat plàcida. La principal absència és la d’Aina Vidal, cap de llista dels Comuns per Barcelona a les generals del 2023 i una de les veus més visibles de l’espai al Congrés durant aquesta legislatura. Vidal volia continuar a les llistes, segons diverses informacions coincidents, però finalment no tindrà lloc a la candidatura de Barcelona. La direcció li va oferir a última hora encapçalar la llista per Tarragona, una proposta que va rebutjar. Continuarà, això sí, com a portaveu dels Comuns i la formació assegura que participarà activament en la campanya.
La seva exclusió va provocar malestar al Consell Nacional. En aquest, les candidatures van rebre un 66% de suport i un 34% de vots contraris, a més de 20 vots en blanc. Les xifres absolutes, però, permeten una lectura més precisa: van ser 114 vots a favor, 60 en contra i 20 en blanc. Sobre els 194 vots emesos, els favorables representen realment un 58,8%, els contraris un 30,9% i els blancs un 10,3%. El 66% que ofereix el partit surt de calcular únicament la relació entre vots favorables i contraris i deixar els blancs fora del denominador.
Amb la candidatura ja tancada, Martín tornarà a compartir cartell amb una Ada Colau que encapçala la llista de Barcelona i que, a més, és la candidata del Front Ampli a la presidència del Govern. Per a l’exregidora de Sant Andreu, el 29-N suposarà així una nova oportunitat de completar el cercle: del Congrés a la plaça d’Orfila i, set anys després, la possibilitat d’emprendre el camí de tornada a Madrid.
Fotografia | Barcelona en Comú // Arxiu
