Samuel Beckett va imaginar Esperant Godot amb personatges masculins. Ara, però, Sant Pacià Teatre ha decidit fer exactament el contrari. Gemma Álvarez, Marta Fernández, Mònica Ferrer, Sira Ramis i Marta Tolrà assumeixen tots els papers d’un dels textos més representats del teatre contemporani, en una decisió que el director, Ignasi Álvarez, reivindica com una manera de tornar a l’essència de l’obra.
“El bàsic d’aquest Esperant Godot és que l’esperen tot dones”, explica Álvarez. La tria no és casual ni respon simplement a la composició de la companyia: “Ha anat una miqueta al contrari de Beckett”, admet el director sobre un autor que havia concebut els personatges com a homes. La intenció, però, no és convertir el canvi de gènere en el centre de la funció, sinó precisament diluir-lo. “Busquem aquesta part humana que ens iguala a tots, que no és res més que la humanitat”, defensa Álvarez. Una humanitat que, afegeix, “no té gènere” i que comparteix pors, esperances i frustracions: “Tant és quin gènere sigui aquesta humanitat”.
L’espera de Beckett, portada al 2026
Didi i Gogo esperen Godot. Parlen, discuteixen, juguen i maten les hores davant d’algú que no acaba d’arribar mai. Una premissa mínima que Beckett va convertir en una reflexió sobre el sentit de l’existència i que, més de set dècades després de la seva estrena, Álvarez considera plenament vigent: “Avui en dia s’ha posat molt de moda el món de la filosofia, les teràpies que busquen l’interior de la persona, el pensament”, assenyala. Per al director, aquest soroll intern connecta directament amb el món actual: “Aquest pensament no para de bullir; com més coses tenim al cap, més bull”.
El risc d’un text construït essencialment al voltant d’una espera és que aquesta acabi pesant sobre l’espectador. Per evitar-ho, Sant Pacià ha buscat el revers còmic de Beckett: “L’obra també té un ritme còmic, potser molt subtil, molt amagat amb el patiment que tenen”, explica Álvarez. De fet, la companyia ha accentuat aquest joc entre els dos protagonistes i hi ha introduït més velocitat per evitar que el muntatge s’encalli.
Una escena gairebé buida
La mateixa contenció s’ha traslladat a l’escenografia. “És molt despullada i molt identificativa d’on són i on estan aquests personatges, avança. Pocs elements, doncs, perquè siguin els actors (en aquest cas, les actrius) i les paraules de Beckett les que carreguin amb el pes de la funció. A més, entre els cinc personatges hi ha també la nena missatgera, a qui Álvarez atribueix un paper especialment simbòlic: representa “la part serena” i també un futur que encara no ha estat contaminat per la desesperança que envolta la resta de personatges.
L’estrena arriba, de fet, amb uns mesos de retard. Esperant Godot havia de tancar la temporada passada, però la baixa d’una de les actrius va obligar a reorganitzar el repartiment i ajornar el muntatge. Finalment serà l’obra que aixequi el teló del nou curs. “Crec que és un plat fort important dins del món del teatre”, resumeix Álvarez.
Sant Pacià Teatre ja a estrenat Esperant Godot aquest cap de setmana passat, però pels qui encara puguin anar-lo a veure, la companyia oferirà l’espectacle el proper dissabte 24 d’octubre, a les 19 h, i diumenges 25, a les 18.30 h, al Manyanet Sant Andreu.
