Per a l’equip de Rosa Ítaka, fer teràpia és com emprendre un viatge en què el destí és un mateix. D’aquí ve el nom d’aquest centre de psicoteràpia que dirigeixen Rubén Garrido i Aude Pineau. Al número 11 del carrer d’Eiximenis, a prop del metro de Torras i Bages, ofereixen teràpia individual, de parella, familiar i de grup per a totes les edats.
Més d’un cop els han preguntat si el nom del centre remet a alguna persona, però l’Aude assegura que no. Segons explica, cadascun dels dos directors va aportar una paraula al nom. El Rubén va triar ‘Ítaca’, l’illa on torna Ulisses després d’un llarg viatge ple d’obstacles, perquè la teràpia també és “un camí per conèixer-se, amb moments difícils, que acaba amb una tornada a un mateix”, relata Pineau. Ella hi va afegir “Rosa”, la part més sensible, la de la compassió i “aquesta mirada més dolça cap a un mateix”. El resultat és un nom que “barreja el femení i el masculí”, com els seus dos directors.
El centre, però, ja existia abans de tenir aquest nom. El Rubén, psicòleg general sanitari, el va obrir el 2017 a prop del camp de futbol Narcís Sala, en un local més petit, amb menys despatxos i sense sala per fer grups. Fa un any es van traslladar a un espai més gran, van rebatejar el projecte i van ampliar l’equip, que ara és d’una mitja dotzena llarga de terapeutes. Poc abans s’hi havia incorporat l’Aude, psicoterapeuta d’origen francès.
Al centre hi arriben infants, moltes parelles i adults. N’hi ha que travessen una crisi i necessiten suport en un moment concret, i d’altres que, simplement, volen conèixer-se millor. “També hi troben el seu lloc els qui se senten diferents o s’han sentit l’ovella negra”, explica Pineau, “sobretot els qui es pregunten: com puc pertànyer a un grup, al meu entorn, sense sentir-me el rar?”.
Alguns no han fet mai teràpia i hi arriben amb dubtes, per això, l’Aude fa el possible perquè se sentin a gust. Explica que la feina com a terapeuta comença per crear un clima de confiança: “La màgia de la teràpia és poder acompanyar perquè hi hagi prou seguretat i connexió, i que tot això es pugui desplegar de manera amable”.

El que més els diferencia és la manera de treballar. En alguns centres, cada terapeuta lloga una sala i va pel seu compte. A Rosa Ítaka, en canvi, són un equip, i cada professional aporta la seva especialitat: la teràpia Gestalt, l’arteteràpia (que fa servir el dibuix i altres llenguatges artístics), la teràpia sistèmica (que mira la persona dins de la seva família) o l’abordatge sensible al trauma. Així, si l’Aude veu que algú necessita treballar un aspecte concret amb una altra eina, li pot proposar fer unes quantes sessions amb un company i, després, tornar. “Molt pocs centres ho fan”, assegura.
El local nou també els ha permès començar a fer grups de teràpia, tant estables com puntuals. Els primers han estat de constel·lacions familiars, una dinàmica de grup per explorar les relacions familiars. A més, han creat una àrea social, amb una tarifa més baixa per a persones amb dificultats econòmiques que compleixin uns criteris. “Són persones en un moment de vulnerabilitat a qui la teràpia aniria bé, però que no la poden pagar”, explica l’Aude.
Per a l’Aude, Sant Andreu és un barri “de moltes arrels”, on molta gent ha viscut tota la vida i els comerços es donen suport entre ells. Rosa Ítaka també forma part d’aquesta xarxa com a membre de l’Associació de Comerciants de Sant Andreu Nord, i el boca-orella hi té molt de pes, assegura Pineau. I si hi ha una cosa que l’equip cuida especialment, és la benvinguda. “Per a nosaltres és important que la gent se senti com a casa”, diu l’Aude. Com Ulisses quan, per fi, torna a Ítaca.

