Anar de Sant Andreu fins a l’estació de Rodalies de Badalona en metro pot deixar de ser utòpic d’aquí a uns anys. La Generalitat de Catalunya ha tret a licitació la redacció de l’estudi del projecte bàsic per perllongar la línia L1 entre el final de línia (Fondo) i la futura estació de Lloreda-Sant Crist per 870.000 euros sense IVA. Una obra que correspondria a la primera fase constructiva d’aquest projecte. En paral·lel, l’organisme català també ha tret a licitació l’estudi d’impacte ambiental per seguir el posterior perllongament de la línia L1 (fase 2) entre les futures estacions de Lloreda-Sant Crist i Badalona Rodalies per un pressupost de 103.500,00 euros sense IVA.
Tots dos tràmits tenen la intenció de cosir l’actual trama urbana que ja cobreix l’L1, com és el cas de Sant Andreu de Palomar, amb el litoral badaloní i, més concretament, amb la seva estació de ferrocarrils. Un projecte que va ser recuperat l’any 2017 després de restar una dècada oblidat als calaixos del Departament de Territori i Sostenibilitat i que, a poc a poc, dona les seves primeres passes per materialitzar-se. De fet, la iniciativa forma part del Pla Director d’Infraestructures (PDI) al qual es van comprometre Generalitat i Ajuntament de Barcelona a tirar endavant
La primera part de l’obra en pedra suposarà la construcció de dues noves estacions, Montigalà i Lloreda-Sant Crist, les quals connectaran amb servei de metro Sant Andreu amb els dos barris badalonins que actualment no tenen aquest transport públic. A més, també hi ha prevista la construcció d’unes cotxeres i un taller que permetran que els combois de l’L1 puguin incrementar la seva freqüència de pas. Posteriorment s’executaria la segona fase, la qual suposaria la posada en funcionament de les estacions de Bufalà, Badalona-Pompeu Fabra (correspondència amb l’L2) i Badalona Rodalies (R1).
Tot i que les dues primeres licitacions d’aquest 2020 suposen una inversió propera al milió d’euros (sense IVA), els càlculs de Territori assenyalen que tota l’obra pot sumar una inversió d’entre 450 i 500 milions d’euros. De fet, només la primera fase ja significarà desemborsar 260 milions d’euros, tot i que el túnel mitjançant l’excavació en superfície i no amb una tuneladora com l’L9 de metro. La intenció és guanyar 40.000 nous usuaris al dia en un context on el transport públic ha de ser el gran aliat contra la contaminació.
Fotografia | TMB
