Bon dia andreuencs i andreuenques.
És un orgull poder estar aquí, avui, al balcó de l’antic ajuntament de la Vila de Sant Andreu i l’actual seu del districte llegint aquest pregó.
L’amenaça de pluja no ha frenat als 27 veïns de Sant Andreu que aquest divendres passat han baixat al carrer per participar en la iniciativa ‘El carrer no és un cendrer’. Una campanya impulsada des d’Andròmines que té com a objectiu denunciar l’omnipresència d’aquest residu semiinvisible i el seu impacte pel medi ambient. De fet, en qüestió d’hores els participants han recollit fins a 15.000 burilles.
Si bé fa dos anys la fira es va decidir instal·lar al Bon Pastor, la d’aquesta Festa Major 2019 repetirà ubicació a Sant Andreu de Palomar. Segons ha pogut saber L’Exprés de Sant Andreu a escassos dies que els firaires comencin a muntar-la, les atraccions s’ubicaran als Jardins d’Elisa Garcia (situats a la dreta de la parròquia de Sant Andreu de Palomar), s’allargaran pel carrer del Segre i tornarà a tenir alguna atracció a la plaça de Can Fabra.
La burilla és un residu poc visible en el nostre entorn, però ocupa el primer lloc del rànquing mundial de deixalles recollides en llocs inapropiats i contamina tot el que toca: el sòl, l’aire i l’aigua. En aquest sentit, els carrers de Sant Andreu no són una excepció i amb una breu caminada qualsevol es pot adonar com a cada passa es poden trobar burilles de dues en dues. Una circumstància a la qual les entitats Andròmines i Deriva 360 volen posar punt i final mitjançant la campanya ‘El carrer no és un cendrer’.
Si Aquarius es va inventar com una beguda per a esportistes i al final se l’acaba prenent tothom, el món de la salut tampoc vol ser només per a persones malaltes. “Voler estar sa no és deixar enrere les dolències; voler estar sa és tenir absència de dolor i esquivar les futures patologies”, sintetitza el fisioterapeuta Marc Gilabert. És plausible aplicar-se aquesta filosofia de vida a dia d’avui? Des de fa uns mesos, sí. Tant Gilabert com el seu soci, Marc Sánchez, han posat en marxa al número 384 del carrer Gran de Sant Andreu ‘Salut al Quadrat‘, un estudi on els professionals del cos humà es dediquen a millorar el dia a dia del veïnat.
Mesos enrere la carnisseria Toni-Marc del número 386 del carrer Gran de Sant Andreu va decidir abaixar la persiana. A diferència del que acostuma a ser habitual, però, no es tractava d’un tancament definitiu. Tot al contrari. “Portem setmanes treballant per donar un canvi radical al local“, desvetlla el seu responsable, Toni Rojas. De fet, falten només unes hores perquè els veïns de Sant Andreu puguin descobrir què s’amaga rere la reinauguració d’aquest proper dijous, la qual tindrà un sabor de boca encara més argentí.
A diferència del que marca la tradició urbana, el centre de Sant Andreu de Palomar sempre ha viscut descentralitzat. En comptes de comptar amb una plaça de poder eclesiàstic i polític al rovell de l’ou (com podria ser les places de les Palmeres o del Mercadal), les circumstàncies urbanístiques han erigit la plaça d’Orfila com el centre descentralitzat. Sí, l’activitat econòmica s’ha mantingut al marge i el comerç ha optat per ocupar el carrer Gran de Sant Andreu en pràcticament tota la seva longitud, però… com s’ha desenvolupat el mercat de lloguer?
Històricament la cruïlla dels carrers de Residència i Lanzarote ha sigut territori del motor. Entre tots dos carrers hi havia desenes de places d’aparcament que posaven l’espai públic a disposició dels conductors. Una servitud que ha canviat amb la darrera reforma de tot aquest sector de Sant Andreu. Però… el canvi ha sigut real o només estètic?
Diuen que dormir bé és sinònim de felicitat i a la Matalasseria Solsona ho saben de bona tinta. Amb més de 100 anys d’història a Sant Andreu, l’establiment del número 383 del carrer Gran de Sant Andreu (molt a prop del nou Lidl) és sinònim de modernitat, confiança i experiència. Tot plegat, gràcies als germans Solsona i en especial a l’Amadeu, hereu d’una tradició familiar que encara té anys per endavant.
Benvolguts i benvolgudes,
M’adreço a vosaltres quan queden molt pocs dies per deixar de ser la regidora del Districte. Ha estat una decisió personal, molt meditada, el fet de deixar la primera línia política, i per tant, les responsabilitats institucionals. Sempre he pensat que aquestes han de ser acotades en el temps i saber marxar a temps, és clau per poder ser lliure i no dependre de tenir una cadira o no. Malgrat ser una decisió volguda, aquests dies estan sent intensos, acomiadant-me dels grans equips tècnics i polítics que m’han acompanyat durant aquests quatre anys a l’Ajuntament, i també, com en tots els canvis d’etapa, són dies de reflexió i balanç de la feina feta i els moments viscuts, i per tant, també amb certa nostàlgia.
