El diari independent de Sant Andreu de Palomar

‘Llegeix, escolta i viu’

Opinió

Com és sabut per a tothom, una de les normes bàsiques d’una biblioteca és el silenci. Qui més qui menys n’és conscient i el respecta. Una altra cosa sabuda també és que a la biblioteca s’hi va a llegir. Tenim assumit doncs que a la biblioteca la gent llegeix, i en silenci. Llegir en silenci és un fet que tenim completament interioritzat. A casa tot sovint llegeixo a la meva butaca, a vegades som dos o tres al menjador i no ens interferim, cadascú està dins la seva “realitat paral·lela” tal com l’anomena Irene Vallejo en el seu meravellós assaig L’infinit dins d’un jonc. És un fet que de petita em sorprenia: no entenia com el meu pare podia estar-se tanta estona quiet i callat mirant el diari, que per a mi no era res més que uns fulls grans i plegats atapeïts de lletres diminutes i sense dibuixos. I la mestra ens va dir que quan fóssim més grans aprendríem a llegir per dins. Em va semblar màgic. Per això m’he identificat amb la sorpresa que va tenir Sant Agustí en veure el bisbe Ambrosi de Milà llegint en silenci, amb “conversa muda amb l’escriptor”, diu Irene Vallejo. I així ho relata el Sant: “Mentre llegeix […] els seus ulls transiten per les pàgines i la seva ment entén el que diuen, però la llengua calla”.

 

Des d’inicis de l’escriptura fins al segle IV s’escrivia i es llegia en veu alta. Si mirem al nostre entorn veurem que és una modalitat que torna: proliferen les lectures en veu alta en recitals, homenatges, certàmens i altres esdeveniments literaris en ateneus, llibreries i programes de ràdio. Tinc el record de les lectures de la mestra de primària, escoltant-la viatjàvem a mons mitològics i fantàstics. Un altre de més recent és el de les bones estones que vaig passar llegint Les Bruixes de R. Dahl a les meves filles, per poc arriben tard a l’escola volent acabar un capítol! Darrerament, he assistit en recitals poètics i en presentacions de llibres on bons intèrprets o bé l’autor llegien fragments de l’obra i he quedat embadalida en escoltar-los, toca l’ànima per via directa. I fa quatre dies vaig assistir en un curiós duel literari a la llibreria Finestres, que consistia a fer lectures de fragments de les novel·les de Jane Austen en contraposició a les de les germanes Brönte: inoblidable.

La lectura silenciosa en fa sentir com si estiguéssim “en una habitació interior on et parlen persones absents”, és un esdeveniment individual. En canvi, en la lectura en veu alta compartim el text, les paraules i el seu significat amb els que ens envolten. Un text compartit té força, és una vivència col·lectiva que es converteix en una experiència que es recordarà. Llegeix, escolta, viu.

Deixa un comentari

El teu correu no es publicarà.

*

Últimes notícies de Opinió

‘Com una baula’

Com una baula s’encadenen els pensaments i saltes de l’un a l’altre

‘Empatx’

Durant el confinament per alguns de nosaltres els llibres van ser una
Vés a dalt