Doncs, això, la meva biblioteca no existeix. O més ben dit, no tinc una biblioteca pròpia. Cert que per escriure cal tenir una cambra pròpia, però per llegir només cal tenir l’objecte i les ganes. Es pot llegir en qualsevol lloc i en qualsevol moment. El llibre pot ser comprat, regalat, que algú te l’hagi deixat o bé un préstec de la biblioteca. Amb això vull dir que no tinc un espai físic on hi ha tots els llibres que he llegit. Recordo els que més m’han agradat, però no els tinc. Simplement, si els recordo significa que formen part de mi, que els he integrat i assimilat, que els guardo en un raconet del cor. I si no els recordo, vull pensar que van suposar una estona agradable mentre els llegia; a vegades no cal demanar-los res més.
Com bé sabeu treballo en una biblioteca i sempre tinc un o dos llibres prestats i a mig llegir. Alguns simplement els torno i me n’oblido a l’instant, metre que d’altres els torno, però entren a formar part de la meva biblioteca, diguem-ne, “mental” o “sentimental“. N’hi ha que m’han agradat tant que els compro per regalar i és així com part de la meva biblioteca està dispersa a casa dels altres: la novel·la ‘Canto jo i la muntanya balla’ l’he regalat a tres amigues diferents, el ‘Conte de la serventa’ a una altra amiga, els tres volums de la saga ‘Millenium’ en vaig regalar un a cada germana i vam fer una roda de lectura, i el mateix vam fer amb la tetralogia de l’Helena Ferrante ‘L’amiga genial’. També he regalat novel·les policíaques com ‘La Noia del tren’ (P. Hawkins) i tres o quatre d’Andrea Camilleri; ja fa força temps ‘Corazón tan blanco’ de Javier Marías i 1Q84 de Murakami, que no són policíaques però són d’atmosferes angoixants. Al germà li vagi regalar ‘Pilot de Guerra’, de Saint-Exúpery i fa poc la col·lecció del Guy Delisle ‘Guia del mal padre’. Fa uns anys vaig regalar ‘Els Miserables’ de V. Hugo a una filla i més recentment la nova edició de ‘Crim i càstig’ de l’admirat Dostoiewski, traduïda per Miquel Cabal a l’altra. Ah! i una que em impactar moltíssim: ‘Ànima’ de Mouawad, que l’he regalat i recomanat mil vegades. Els assaigs ‘L’infinit dins d’un jonc’ (I. Vallejo), ‘La moda justa’ (M. Riezu) i ‘Manual d’amor aristotèlic per a dones del segle XXI’ (M. Barderi), també els he llegit i després comprats per regalar; afegeixo a la llista els dos còmics genials de Paco Roca ‘La Casa’ i ‘Regreso al Edén’. En canvi, ‘Hamnet’ de M. O’Farrell me’l vaig regalar a mi mateixa i així poder-la deixar a qui em plagui.
Però no n’hi ha prou amb els que llegeixo i regalo, la meva biblioteca també creix quan em regalen i em presten llibres. Els primers sí que entren a casa i s’hi queden (a no ser que al seu torn els deixi jo i no els torni a veure) i els segons, els que em deixen, els retorno al seu amo una mica més rebregats (tinc el vici de doblegar les pàgines). També em compro llibres només per a mi, perquè me l’han recomanat o n’he sentit una bona crítica. I és així com creix la llista de lectures pendents: són els llibres que estan per sobre i sota, dreta i esquerra de la tauleta de nit: els uns damunt dels altres, fent una pila dispar de temes, mides, autors i colors. I com que són meus del tot i ningú els espera i no em corren pressa, resulta que just els que tinc més a prop són els que trigaré més a llegir.
