El diari independent de Sant Andreu de Palomar

El pregó sencer de la nedadora Àfrica Zamorano

Societat

Bon dia andreuencs i andreuenques.

 

És un orgull poder estar aquí, avui, al balcó de l’antic ajuntament de la Vila de Sant Andreu i l’actual seu del districte llegint aquest pregó.

Estic molt agraïda a tothom que ho ha fet possible. Per mi és tot un honor representar al meu barri.
Quan em van proposar ser la pregonera, al principi em va fer moltíssima il·lusió i tenia moltes ganes que arribés aquest dia per poder llegir el que he escrit per vosaltres. Més tard vaig començar a posar-me nerviosa i estava una mica atemorida pensant en què podria escriure, com seria pujar al balcó i començar a llegir.

Sóc la pregonera més jove i això significa molt per mi. Espero que més joves com jo pugin aquí i representin al barri amb el mateix orgull.

Normalment sempre deixo les coses per l’últim moment, sóc bastant despistada i m’agrada el risc, no sé si coneixereu a algú més que sigui així però jo sóc de les que exhaureix fins a l’últim minut per entregar les coses. En aquest cas, amb el pregó va ser tot el contrari. Aquella mateixa tarda quan vaig sortir de l’entrenament i em van comunicar si voldria ser la pregonera de les festes del barri, ja estava pensant sobre quins temes parlaria, i l’endemà vaig començar a fer l’esborrany. No us podeu ni imaginar com estic ara mateix, així que només espero que m’entengueu i m’encantaria que us agradés aquest pregó.

Primer de tot em presentaré i us explicaré una mica sobre mi. Quan la gent em pregunta d’on sóc, la meva resposta és sempre la mateixa: de Barcelona, Sant Andreu. Visc un carrer per sobre de la Meridiana i encara que això significa que sóc de Nou Barris, realment el meu cor pertany a Sant Andreu. De fet, la meva vida sempre ha estat lligada a aquest barri; la meva escola, el meu Club, els meus amics, la meva família… Un passat i un present que estan al barri.

Sempre m’ha caracteritzat ser una persona molt oberta, positiva i amigable. Podria dir que tots aquests trets han sigut gràcies a formar part d’aquest districte, ja que per mi és un poble dins d’una ciutat. Sant Andreu és un barri pacífic, un barri de veïns, on les associacions centenàries, la intensa vida social, la gent que se saluda pels carrers, el comerç de proximitat,… Fan vida de barri. Sant Andreu manté un pòsit de poble que encara és ben viu, és on avui dia ens trobem, la plaça Orfila, on es troba també l’Església de Sant Andreu.

També està ple de carrerons entranyables i de comerços centenaris, com els que trobem al carrer Gran. Vull fer una menció especial, ja que he parlat dels petits comerços centenaris, a la Lira, pel seu 150è aniversari. Perquè seguim gaudint de la sort de no pagar la birra i de tenir les millors patates teja que han existit mai. Si no heu anat, ja esteu tardant. És un lloc clau per fer quedades amb els amics, cosa que m’encanta, també m’agrada quedar amb ells per la rambla de Fabra i Puig i fer unes braves, anar a esmorzar quan acabo l’entrenament a les cafeteries del voltant i, fins i tot, algun dia permetre’ns el luxe de fer-nos la nostra xocolata amb xurros a la Xurreria Sant Andreu i fotre-li al cos un xut de sucre per recuperar forces.

Però sincerament del que estic enamorada és del meu Club, el Club Natació Sant Andreu. El que més m’impacta és que entre tants edificis i civilització, entris per les portes i sentis com si estiguessis enmig de la natura. Desconnectes de la vida real per uns moments i disfrutés de l’aigua o de l’esport que més t’agrada.

I el que és curiós és que no només pots desconnectar de la vida real al Club, si no et va massa fer esport, pots anar al Teatre SAT, a veure obres de teatre, unir-te a la colla de Diables, anar al Centre Cultural Can Fabra, a la Biblioteca Ignasi Iglésias, el Casal de Barri i molts altres indrets. La meva escola, el Jesús-Maria m’ha fet créixer i m’ha fet ser la persona que sóc ara, (obro parèntesis: espero que la meva professora de llengua estigui satisfeta amb el treball que ha fet amb mi, ja que sense ella no sabria escriure un pregó ben fet, tanco parèntesis). L’escola m’ha cuidat i m’ha ajudat molt en la meva carrera esportiva i gràcies a això vaig poder compaginar la natació amb els estudis.

També sóc la persona que sóc per tot el que m’ha inculcat la natació, he passat més temps a la piscina que amb la meva família i puc dir ara mateix que tot ha valgut la pena. He viatjat per països que fins fa poc no sabia col·locar al mapa i també he tingut rivals d’on ni sabia de l’existència de la bandera que portaven a l’equipació. Si està el meu professor de geografia, em matarà, però per sort ja em vaig graduar fa 3 anys i he anat aprenent moltes coses que m’han ensenyat a veure la vida de diferent manera.

He aconseguit el meu somni, que era anar a uns Jocs Olímpics. Ho vaig fer sense saber-ho perquè com he dit abans sóc una mica despistada i no era conscient del que realment significaria per mi arribar a ser Olímpica. Només diré que després de nedar em van fer una entrevista, que potser alguns de vosaltres haureu vist, on ni jo mateixa sabia el que deia, i que evidentment la van aprofitar al Zona Zàping per riure’s una mica de la meva impressió al saber que aniria a Rio de Janeiro.

Tinc la sort de què sempre m’ha fet costat la meva família i els meus amics i que gràcies a això he pogut assolir tot el que m’he proposat fins ara. I m’agradaria donar les gràcies a tots perquè tenir-me com a novia, amiga, filla, germana, néta o fillola no és res fàcil, i només voldria agrair-los la seva paciència, el seu empeny i tot el que han fet per mi tota la meva vida. Perquè m’han entès des del començament i sempre m’han fet costat.

Tornant a Sant Andreu i els meus hobbies, el que m’agrada molt és anar de botigues, passejar pels carrers i anar mirant la roba dels aparadors, tot i així, la Mundeta sempre serà la meva botiga preferida del barri que si no heu anat, us ho recomano 100%.

Tot i això la meva època preferida del barri sens dubte és la que comença avui. A part de totes les festes i tradicions que hi ha al barri, el que més m’agrada és que Sant Andreu mai ha perdut l’esperit de poble i puc dir que mai es perdrà perquè és una cosa que passa de generació en generació i serà sempre així, ja que durant aquests dies pels carrers està ple de famílies gaudint de les festes.

Quan ets petit, els pares sempre et porten a veure els gegants que tant caracteritzen aquest poble, d’on prové el nom de Sant Andreu de Palomar. La Colometa i el colom, et treuen 4 metres d’alt però quan t’expliquen qui són sempre et treuen un somriure i els recordes amb alegria. Les festes comencen ben d’hora amb la colla de trabucaires que desperten a tot el barri amb els trets dels trabucs i que més d’un any ens hem despertat emprenyats per ells però alhora orgullosos de poder viure-ho i formar-hi part.

A mi només m’agradaria dir una cosa més i és sobre el respecte i l’afecte que tenim tots al barri. Pel seu bé i per cuidar-lo entre tots. Va dedicat als joves sobretot, jo inclosa, i es que si tan orgullosos ens sentim de formar part d’aquest barri, ho hem de fer notar tant pel dia com a la nit, respectant als veïns i les veïnes, respectant les zones comunitàries i tractant l’espai com ens agrada veure-ho a tots. Perquè és casa nostra i tots tenim dret a gaudir d’aquests dies sense malentesos ni preocupacions. I a partir d’aquí dir-vos que…

VISCA SANT ANDREU I VISCA LA FESTA MAJOR!!!

1 Comentari

  1. Molt bé Africa. El pregó ben pensat i ben dit. Ting 82 anys soc soci del club i vaig a nadar tres cops a la setmana. No em parlat mai pero en crusu amb tu tot subint. Estic orgullos de la Jésica de tu i tants altres nadadors que poseu molt amunt el nom del “poble” de Sant andreu i del nostre club

Deixa un comentari

El teu correu no es publicarà.

*

Últimes notícies de Societat

El refugi antiaeri 439

Aquests dies, arran de la descoberta i excavació d’una de les boques
Vés a dalt