Aquesta matí, l’estadi Narcís Sala ha sigut desallotjat per la Guàrdia Urbana, després que hagi caigut una part de la coberta per culpa del vent. Tal com ha informat la UE Sant Andreu, es tractaria d’una placa d’uralita que formava part de la coberta general. Cap persona ha resultat ferida, tot i caure sobre el terreny de joc quan els jugadors i col·legiats feien el camí a vestidors.
Sant Andreu viu atrapat entre tres grans vies d’accés a Barcelona: la Meridiana, les rondes i el corredor ferroviari. Aquestes infraestructures configuren una frontera urbana que aïlla els barris entre ells, però també generen conseqüències funestes per a la mobilitat, el medi i la salut de les persones.
La resposta a la pregunta “té el Govern de Sant Andreu un full de ruta?” és molt simple: sí. El Govern municipal de Sant Andreu té un full de ruta tant si el PAM i el PAD s’aproven en el plenari de la ciutat com si no.
Efectivament, el procés d’elaboració del PAD i el PAM es nodreix de diverses fonts: La columna vertebral la formen els programes electorals dels dos partits del govern, PSC i BComú. Aquest primer PAM ha estat lliurat a la participació de la ciutadania, les entitats i els partits polítics. El resultat és un document més elaborat, enriquit i treballat, compartit amb els veïns i veïnes, i que permet orientar l’acció de govern durant la resta de la legislatura.
El que resta pendent ara mateix no és l’elaboració del document sinó la seva aprovació al plenari municipal. Aquest tràmit li dóna rang normatiu, i mentre això no s’acompleixi el PAM serà un pla orientador del govern, un full de ruta a seguir, però sense la participació i les aportacions dels grups polítics que no n’hagin donat el vistiplau. Per desgràcia, en els vots dels partits hi influeixen no només les actuacions contingudes en el PAM i el PAD, sinó també les seves apostes programàtiques i factors com l’estratègia electoral, els compromisos amb determinats sectors, o simplement el desacord ideològic.
La manca d’aprovació del PAD i el PAM no dificulta l’acció de govern. Més bé al contrari: complica el seguiment i el balanç d’un full de ruta que no té rang normatiu, i per tant fa més difícil el control del seu compliment. Així doncs, un posicionament contrari dels grups de l’oposició impedeix d’una banda que una part de les seves propostes s’hi incorporin, i també els complica l’acció d’oposició. Un mal negoci.
En resum, els veïns i veïnes de Sant Andreu poden confiar en què hi ha un Pla d’Actuació que lliga i dóna sentit a l’acció del govern de la regidora del PSC, Carmen Andrés, que respon a les necessitats de la ciutadania, i que ens farà avançar en projectes llargament reivindicats com els equipaments i habitatges protegits de Casernes, el Mercat de Sant Andreu i una llarga llista de propostes que Sant Andreu espera des de fa temps.
La no aprovació del Pla d’Actuació Municipal (PAM), document que recull també el Pla d’Actuació de Districte (PAD), a la Comissió de Presidència de l’Ajuntament de Barcelona del passat 19 d’octubre en cap cas significa que Sant Andreu de Palomar no disposi d’un programa que estableixi les prioritats polítiques a dur a terme per part de l’executiu del Districte.
Unes prioritats que tenim ben definides i que combinen les accions urgents per fer front a l’emergència social amb mesures de caire més estratègic que ens han d’encaminar cap a un Sant Andreu que aposti pel comerç de proximitat i l’economia solidària; actuacions que facin front als reptes del canvi climàtic amb una aposta decidida per la mobilitat sostenible; que permetin tancar les cicatrius urbanístiques obertes; i que articulin mecanismes i propostes per garantir a la ciutadania el dret a l’habitatge, a l’educació, a la salut, la cultura…
Aquestes actuacions i prioritats, en les quals estem treballant des del moment en què assumim el govern del Districte amb mesures i projectes ja en marxa, no neixen del no res. Es tracta d’una proposta inicial elaborada per l’equip de govern, en base a un programa electoral on es recollien demandes de la ciutadania i de les entitats de Sant Andreu, i que s’ha enriquit amb un procés de construcció col·lectiva sota el paraigües de la plataforma decidim.barcelona. El document resultant és fruit de la més alta participació ciutadana en un Pla d’Actuació Municipal que a Sant Andreu s’ha concretat en 47 sessions presencials de debat on han participat més d’un miler de persones, amb aportacions (presencials i virtuals) de 127 entitats i del qual van sortir més de 380 propostes de les quals més d’un 70% s’han incorporat a les 121 actuacions que conformen el document obtingut com a resultat del procés participatiu. Es per això, que entenem que aquest document ha marcar les línies d’actuació a Sant Andreu i, malgrat que ja no sigui com a PAD, treballarem amb la resta de grups municipals que conformen el Consell Plenari del Districte per tal que donin suport a cada una de les mesures concretes que el conformen.
Estem convençuts que les formacions polítiques de l’oposició estaran a l’altura de les circumstàncies i recolzaran les actuacions i projectes en marxa i d’altres per venir que tenen com a principal objectiu el bé comú de les veïnes i els veïns de Sant Andreu i la resolució de mancances que, en alguns casos, porten anys de retard. La pacificació del Carrer Gran, les obres de remodelació del mercat, els avenços en les actuacions previstes a les Casernes, la finalització del PERI Residència-Lanzarote, l’ampliació de la xarxa de carrils bici, la millora de la Rambla de Fabra i Puig i Onze de Setembre, la humanització de la Meridiana per a convertir-la en un eix cívic de referència a la ciutat, l’augment de les beques menjador, garantir la funció social de l’habitatge, la millora del mapa d’equipaments educatius o la lluita contra les violències masclistes, entre d’altres, són alguns exemples de les propostes que contempla el programa del govern i on volem comptar amb el suport de la resta de formacions amb presència al Districte.
El nou CEM La Sagrera ha necessitat més temps del previst per obrir, però no per omplir-se. Només uns dies després de posar en funcionament totes les instal·lacions, el centre ja supera els 7.000 abonats, segons ha fet públic l’Ajuntament de Barcelona. Més d’un miler procedeixen de l’antic CEM Sant Andreu i la resta són noves altes. Entre tots dos equipaments, que ara funcionen com una sola unitat, ja sumen prop de 8.000 usuaris.
La solidaritat també pot passar per qüestionar un algoritme, imaginar una ciutat millor o descobrir què explica una cançó sobre les persones que l’han portat fins aquí. Aquesta és la proposta de la Tardor Solidària 2026, que enguany gira al voltant de la idea d’“habitar el territori” i desplega 25 activitats arreu del districte entre el 5 d’octubre i el 12 de novembre. A Sant Andreu de Palomar, la programació passa per diferents espais de Fabra i Coats i Can Galta.
El desnonament de Llenguadoc 74 havia de començar aquest matí a primera hora. No ha passat. Des de les vuit, centenars de persones han bloquejat l’accés a la finca i han convertit el carrer en una protesta que s’ha allargat durant bona part del dia. Al vespre, després d’hores de tensió i negociacions, els Mossos han retirat el dispositiu i ha arribat l’anunci que ho ha capgirat tot: l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat han acordat impulsar la compra de l’edifici.
El carrer Gran de Sant Andreu s’ha convertit en un laboratori de mobilitat a peu de carrer. Des del 23 de setembre, un sistema de càmeres i pantalles analitza en temps real quantes persones passen per la via i, quan detecta una elevada concentració de vianants, envia avisos als ciclistes, usuaris de patinets i conductors perquè extremin la precaució. La prova pilot es mantindrà activa fins al 4 d’octubre i després es traslladarà al carrer del Consell de Cent, entre el passeig de Gràcia i la rambla de Catalunya, del 12 al 25 d’octubre.
Sant Andreu de Palomar ha començat a cosir una de les peces pendents del seu nucli antic. Aquest setembre han arrencat les obres de remodelació dels carrers de Sant Adrià i Otger, una intervenció que transformarà més de 5.500 metres quadrats per ampliar l’espai destinat als vianants, incorporar vegetació i millorar l’accessibilitat. El projecte, pressupostat en 3,5 milions d’euros, té una durada prevista de quinze mesos i permetrà connectar els principals equipaments de Can Fabra mitjançant un nou eix pacificat.
Dos dies després que una part del fals sostre de l’estació de Fabra i Puig caigués sobre la zona dels torns i deixés tres persones ferides lleus, els trens continuen passant per sota de l’estació, però sense obrir les portes. Aquest dijous, 24 de setembre, l’R4 encara no s’atura a Fabra i Puig i Renfe no posa cap data a la reobertura. Abans de recuperar la normalitat, l’operadora ha decidit retirar tota la coberta interior i comprovar que no hi hagi més punts en risc.