Z-Portada Tribuna

Doncs, això, la meva biblioteca no existeix. O més ben dit, no tinc una biblioteca pròpia. Cert que per escriure cal tenir una cambra pròpia, però per llegir només cal tenir l’objecte i les ganes. Es pot llegir en qualsevol lloc i en qualsevol moment. El llibre pot ser comprat, regalat, que algú te l’hagi deixat o bé un préstec de la biblioteca. Amb això vull dir que no tinc un espai físic on hi ha tots els llibres que he llegit. Recordo els que més m’han agradat, però no els tinc. Simplement, si els recordo significa que formen part de mi, que els he integrat i assimilat, que els guardo en un raconet del cor. I si no els recordo, vull pensar que van suposar una estona agradable mentre els llegia; a vegades no cal demanar-los res més.

Continua llegint

Aquest any tindrem la sort de viure dues vegades el Sant Jordi, un fet inaudit i mai vist. El primer és el confinat, que és el de la data real, i el segon el que celebrarem al carrer, que és el de la data inventada (o acordada, si volem ser més políticament correctes).

Continua llegint