De la mateixa manera que “som el que sembrem”, també “som el que i com ho consumim”. Una de les primeres preguntes que hauríem de respondre és: què és per nosaltres el comerç de proximitat?
Quan s’acosten les festes de Nadal, el petit comerç de barri les espera amb el neguit de saber si una part d’aquesta gent que composa el gran pastís de persones que fan les compres nadalenques s’hi aturarà, o si passarà de llarg tot buscant algun centre comercial on trobar-ho tot sense haver de donar més de dues passes.
¿Por qué hablar de La Maquinista versus el comercio de proximidad y no hablar de oportunidades, ofertas distintas, mayor capacidad de crear empleo y actividad económica? Desde Ciutadans no somos partidarios de utilizar los planes de usos para limitar la actividad económica o comercial, sino para ordenarla.
Els Reis, els amics i amigues invisibles, el tió, entre d’altres esdeveniments i tradicions nadalenques fan que aquestes siguin, sens dubte, unes de les dates de l’any amb major volum de consum, materialitzat en forma de compra de regals, de menjar o de begudes, de consum energètic, de compra d’ofertes d’oci i lleure…
Comencen les festes del poble. Sant Andreu de Palomar és un poble viu i combatiu. I així ho demostren la diversitat d’activitats que ens oferiran durant aquests dies les diferents entitats i col·lectius.
Les festes majors com a tals són el punt àlgid de la feina associativa i de la manera de relacionar-se i lluitar d’una comunitat. Són una lliure expressió sorgida des de la gent i per a la gent. D’aquesta manera, el paper de les institucions hauria de ser de suport i facilitació pels esdeveniments creats i coordinats des de l’associacionisme. A vegades, però, els hi manca aquesta sensibilitat. I les traves tècniques, burocràtiques i normatives fan que a voltes la feina sigui més ingrata i dificultosa.
ALEGRIA, ALEGRIA QUE ÉS FESTA MAJOR….i és per això que l’energia i les ganes d’un poble, sempre poden enfront dificultats i adversitats que normalment sempre surten de Plaça Orfila.
Hem vist que després d’anys en el quals han anat minvant les festes populars als carrers, poc a poc van tornant a ressorgir nous carrers que es comencen a organitzar per gaudir amb el seu veïnat. I si volem que segueixi creixent la recepta és molt clara: Incentivar i facilitar. I no posar pals a les rodes.
Les Festes, tant com les persones, són úniques i diverses. Però com andreuenques, tots i totes hem de vetllar per un respecte mutu, i donem la benvinguda a l’iniciativa sorgida des del poble, de tenir unes festes lliures d’agressions sexistes. Perquè mai un poble sa i digne, pot tolerar cap tipus d’agressió cap a les dones. Ni cap tipus de comportament discriminatori per cap raó, ni de gènere, identitat o orientació sexual.
Així doncs andreuencs i andruenques de tot tipus i raça, creença i gènere, estudiants i botiguers, obrers i classes populars, negres, asiàtics i blancs, infants , àvies i joves, putes, mariques, lesbianes i transsexuals, professores de la nostre canalla, metgesses que ens guariu, i filòsofs de bars i places, TOTES, TOTES, TOTES…….ALEGRIA QUE ÉS FESTA MAJOR
L’espai públic pateix una enorme pressió durant la Festa Major perquè és espai de trobada i activitats, i posa a prova durant uns dies la capacitat de la societat per conviure. Tots sortim al carrer, tots hi fem coses i tots volem que sigui un espai agradable i lliure. Però som tots capaços de respectar els altres? Cada ciutat té una manera de viure l’espai públic que la fa singular i l’obliga a elaborar una normativa pròpia i diferent de les altres atenent a la manera de ser de la seva gent. Aquest va ser l’objectiu de l’ordenança de Mesures per fomentar i garantir la convivència ciutadana a l’espai públic, coneguda erròniament com a ordenança de civisme.
El transcurs dels dies (que semblen cada cop més impacients per passar, l’un darrera l’altre) ens apropa a aquelles dates de finals de novembre en les que, des de fa molts anys, ens trobem totes i tots gaudint de la nostra Festa Major.
La Festa Major és un dels esdeveniments populars més importants de la nostra vida en comú, l’organitzem, entre totes i tots, per mitjà de les moltes entitats, associacions i grups que al nostre poble treballen en multitud d’àmbits; socials, culturals i esportius.
I, com que és la la festa de totes i tots, és a l’Ajuntament a qui correspon bona part de la feina de difusió i de preparació tècnica de cada un dels esdeveniments. És així com ha de ser. La feina de l’administració és la d’estar al servei de la comunitat que l’escull i, per tant, ser sensible a totes les demandes i necessitats d’aquesta.
I de entre les demandes a les que cal donar resposta n’hi ha una que destaca i a la que s’ha començat a respondre: La necessitat de garantir unes festes que estiguin al servei de totes i tots, independentment del gènere, la identitat o l’orientació sexual de cadascú. Unes festes en les que es respecti la igualtat i on no es toleri cap mena d’agressió, ni física ni verbal.
Amb aquest motiu, des del Districte de Sant Andreu i des de la Comissió de Festes s’ha impulsat la campanya “Sant Andreu de Palomar lliure d’agressions sexistes” que a través de la formació específica que es donarà a les persones que serveixen darrera de les barres i les que donen servei als escenaris i, també, de la presència de cartells i xapes -tipus pin- que ens podrem posar al damunt, miraran de recordar-nos a tots que la festa col·lectiva només pot ser real quan parteix del respecte cap a la igualtat de drets de tota la ciutadania.
Des d’ERC Sant Andreu donem ple suport a aquesta campanya i, sabem però, que l’única cosa que poden fer els cartells és donar visibilitat a una exigència col·lectiva: La festa és per gaudir-la entre totes i tots i és responsabilitat nostra (com a ciutadania) garantir que no hi hagi cap mostra d’agressions masclistes a les Festes que construïm en comú.
Celebrem que el transcurs inexorable dels dies ens apropi a les nostres Festes i volem compartir-les, com a ciutadanes i ciutadans, amb tots vosaltres.
També des del nostre Casal “Lluís Companys” hem preparat algunes activitats amb motiu de la Festa Major, i com és lògic us animem a totes i tots a utilitzar l’Exprés de Sant Andreu per descobrir el que us estem preparant i, si és del vostre gust, compartir-les plegats.
Quan els darrers dies de novembre s’apropen, Sant Andreu de Palomar es vesteix de festa major. Durant més de deu dies, els carrers i places de Sant Andreu es converteixen en espais de concerts, dinars i sopars populars, actuacions teatrals, jocs infantils, itineraris culturals… Any rere any el programa d’activitats es fa més gran en una mostra evident de la vitalitat del teixit associatiu andreuenc i de la voluntat de veïns i veïnes de fer dels carrers espais de gaudi, trobada i reforç dels lligams comunitaris.
Después de más de año y medio de gobierno de Ada Colau como alcaldesa, se le debe de reconocer un gran mérito, conseguir que toda oposición coincida en que el actual gobierno no ha hecho absolutamente nada, más allá de encadenar moratorias y generar polémicas continuas como cambiar nombres de calles. Una alcaldesa que recurre a la gesticulación permanente, únicamente para tapar sus propias carencias de gobierno. ¿Recuerdan que Colau empezó el mandato con dos fotografías? La primera, la nueva alcaldesa subida en el metro como una barcelonesa más, para luego no bajarse de los coches oficiales que prometieron suprimir. La segunda paralizando desahucios, pero lamentablemente un año y medio después los desahucios siguen siendo una realidad en nuestra ciudad, y además también se promueven desde el propio gobierno municipal en viviendas sociales del Ayuntamiento de Barcelona.
El PAM, el PAD y los presupuestos son las principales herramientas que deben determinar las medidas más importantes para Barcelona y sus distritos. Tras el rechazado del PAM, los Presupuestos y las Ordenanzas Fiscales por parte de la oposición, el gobierno de Colau se queda al borde del precipicio. A pesar de hacer un proceso participativo con escasa participación, el gobierno municipal no ha escuchado muchas de las demandas que se le han hecho para incluir en el PAM. Un gobierno de mínimos que actúa como si tuviera mayoría absoluta, cerrando el diálogo al resto de partidos y vecinos.
Sant Andreu tiene muchos proyectos pendientes y necesidades que cubrir, no solo lo que se debería haber iniciado, sino todo aquello que se trasladó unilateralmente al próximo ejercicio presupuestario. Prueba de ello son las actuaciones pendientes en temas tan vigentes y sensibles como: la instalación de ascensores para personas con dificultad de movilidad, los problemas de seguridad y robos en distintos barrios, el Centro de Servicios Sociales en Porta Trinitat, el Centro de formación profesional en Baró de Viver, el IES Martí Pous a Sant Andreu, el CEIP La Maquinista, el Casal de la gent gran Bon Pastor, la reubicación del Casal de gent gran Trinitat Vella, entre otros…
Es presumible que para justificar esta pasividad se alegará la falta de recursos suficientes o el hecho de tener que trabajar con un presupuesto prorrogado. Afortunadamente los ciudadanos, cada vez en mayor medida, comienzan a saber qué se esconde tras las justificaciones tan generalizadas que solo sirven para tratar de ocultar una innegable incapacidad de gestión. A día de hoy, hemos de reconocer que hemos sido incapaces de entender las prioridades del actual Gobierno, fijándonos en lo poco que se ha hecho. En definitiva, según se dice no se dejan de hacer cosas pero cuando uno entra en el contenido, resulta que no se ha hecho absolutamente nada. Esta es la única verdad.
El PAM i el PAD són l’eix vertebrador del pla d’actuació de Districte i de Ciutat. L’actual Govern de PSC – BCNenComú l’ha enfocat per edulcorar i perpetuar la Marca Barcelona. La voluntat que ha tingut per arribar a consensos amb les forces de l’oposició ha sigut nul·la. El protagonisme que han tingut les veïnes i veïns ha estat inexistent.
La participació era un dels pilars ideològics del Govern. Davant d’això ens hem trobat amb processos com el Decidim Barcelona amb una manca de consistència com a política pública de participació, on la iniciativa ha estat exclusiva de l’Ajuntament amb cites i propostes unilaterals i relegant un cop més el veïnatge a un paper secundari.
Un procés on la informació ha mancat des d’un bon començament, la dinamització ha estat escassa i ha posat una agenda oculta de Govern, amb projectes com la nova caserna de la Guàrdia Urbana.
Des de la CUP-CapgiremBarcelona seguim creient en processos d’empoderament de les ciutadanes, on les xarxes associatives i els moviments populars siguin protagonistes de la política municipal.
Durant aquest any a part de l’incompliment de propostes i la poca valentia política, el govern municipal ha trencat confiances amb comportaments com les cases del carrer del Pont o la poca cura patrimonial.
Mentre a ciutats com Badalona han mostrat un exemple de pressupostos participatius, aquí s’aposta per zero participació pressupostària.
I veient com els Districtes segueixen sent òrgans únicament informatius, sense poder executiu ni deliberatiu, se segueix apostant per una estructura centralitzada des de l’Ajuntament de Barcelona i poc participativa enfront el veïnatge i els Ajuntaments de Districte.
