Dualitat andreuenca, però amb majoria socialista. Això és el que es desprèn dels resultats de les eleccions municipals a Sant Andreu de Palomar. Uns comicis en què el PSC ha recuperat el que històricament havia sigut el seu bastió electoral (fins i tot quan Xavier Trias es va proclamar alcalde per primera vegada amb CiU), però on els darrers anys Barcelona en Comú ha arrelat amb molta força. De fet, mentre que els socialistes s’han emportat la victòria gràcies als suports del nou Sant Andreu, els comuns han tenyit de lila la gran majoria de les seccions censals del Casc Antic.
En total, el PSC ha copat el 22,2% dels vots dels andreuencs, una xifra que en termes absoluts (6.248 vots) és pràcticament calcada a la que va obtenir Jaume Collboni a les eleccions del 2019. En tot cas, a qui sí que els ha passat factura la caiguda de la participació (de l’històric 70,4% de 2019 al 63,6% d’aquest 28-M) és a Barcelona en Comú, formació que ha perdut una de les seves places històriques des de la seva fundació. La raó: si ja a les eleccions de 2019 van deixar escapar un miler de paperetes respecte a la irrupció d’Ada Colau en el camp polític, en aquest 2023 la formació ha perdut més de 1.500 vots en només quatre anys (al final han obtingut el suport d’un de cada cinc veïns).
A diferència de Barcelona, però, Xavier Trias ni ha ensumat les possibilitats de victòria a Sant Andreu de Palomar (ha quedat a una distància de sis punts respecte al PSC). En el feu andreuenc, la candidatura de Trias x BCN ha assolit el suport de 4.550 veïns, una xifra allunyada respecte a Barcelona en Comú i el PSC (els dos partits que fins avui dia han governat el districte), però que sí que evidencia l’efecte de presentar a l’excalcalde com a cap de llista. Mentre que en els darrers comicis Joaquim Forn i Elsa Artadi només van aplegar el 7,9% dels vots a Sant Andreu sota la marca de Junts, el recosit de les escissions de Convergència que ha plantejat Trias l’ha catapultat fins al 16,2%.
Per contra, ERC ha complert amb el pitjor dels pronòstics que li auguraven les enquestes. La davallada dels republicans ha estat marcada per la pèrdua d’un de cada dos simpatitzants en només quatre anys. Una caiguda fins al 13,6% que, en part, s’explica per l’oposició constructiva al llarg del mandat que ha fet l’equip del veterà candidat, Ernest Maragall, la fi del procés, el fet que les eleccions d’aquest 28-M ja no s’hagin dirimit en clau sobiranista o el desgast que han començat a patir els republicans pel fet de governar en solitari al Palau de la Generalitat.
Malgrat tot, si bé Esquerra ha patit una caiguda important, els partits que s’han estavellat són els membres de la coalició que en les anteriors eleccions es van presentar sota la marca Barcelona pel Canvi de Manuel Valls. En aquest cas, Valents només ha aconseguit seduir el 2,3% dels electors i Ciutadans pràcticament ha desaparegut del mapa. Amb 228 vots, la formació taronja fins i tot ha quedat lluny de la candidatura de Barcelona ets Tu (480 vots) o el PACMA (407 vots).
Per contra, el vot escorat a la dreta ha quedat absorbit, en bona part, pel PP, que ha recuperat oxigen després de la patacada de les eleccions del ’19. En aquest cas, els populars han aplegat el 7,8% de les paperetes i gairebé han multiplicat per dos els seus resultats anteriors. Una dinàmica alcista de la qual també s’han aprofitat els ultres. En aquest cas, el partit d’extrema dreta, VOX, ha rebut el suport de 1.406 veïns. Xifra superior a l’obtinguda per la CUP, formació que, municipals rere municipals, tampoc sap frenar la sagnia de suports (la candidatura de l’esquerra independentista ha baixat de 1.353 vots a 1.251).
En darrer lloc, destacar que els comuns han aconseguit imposar-se en aquells carrers on precisament s’han desenvolupat les grans polèmiques del mandat. Des de la implementació del sistema de recollida d’escombraries porta a porta, fins als problemes de mobilitat que ha generat la pacificació del carrer Gran o el tall del carrer de Sant Adrià. Per contra, els socialistes han aplegat més vots al sector nord de Sant Andreu (la zona més densament poblada) i Trias x BCN s’ha imposat al lateral sud de la rambla de Fabra i Puig que fa frontera amb la Sagrera, així com a la segona secció censal amb més poder adquisitiu de tot Sant Andreu: la compresa entre la rambla de l’Onze de Setembre, Sant Narcís, Ramón Batlle i la Garona (en aquesta secció Xavier Trias ha rebut el 26,4% dels vots, pel 20,1% a Ada Colau i el 16,2% a Collboni).
