Hi ha dies que no són només partits. Són memòria. El que s’ha viscut al Narcís Sala aquest diumenge ja forma part de la història de Sant Andreu de Palomar i del futbol català. La UE Sant Andreu és, oficialment, nou equip de Primera RFEF després de superar el Reus Reddis (2-1) i proclamar-se campió de lliga de Segona RFEF amb dues jornades encara per disputar.
L’ascens no només certifica una temporada extraordinària, també tanca una espera llarga: el club quadribarrat torna a la tercera categoria del futbol estatal gairebé dues dècades després. Una fita que situa el Sant Andreu, fundat el 1909, de nou en el mapa competitiu on havia somiat tornar.
Un partit tens… i una explosió final
El guió no podia ser d’una altra manera. Nervis, tensió i un rival que no ha regalat res. La primera part ha quedat marcada per la igualtat i la manca d’ocasions clares, amb un Narcís Sala que ha contingut la respiració.
A la represa, el partit s’ha obert. Marcos Mendes ha avançat els locals al minut 68, però l’alegria ha durat poc: el Reus ha empatat set minuts després i el fantasma del dubte ha començat a planar sobre l’estadi. Tot i això, aquest equip ja no sap rendir-se. Al minut 80, un penal hi ha canviat tot. Señé no ha fallat. Gol, silenci i després, l’explosió.
Una temporada per emmarcar
L’ascens no és fruit d’un dia. És el resultat d’un curs que ha passat del dubte a l’excel·lència. Després d’un inici irregular, l’equip de Natxo González (absent en aquest partit per problemes de salut) ha reaccionat amb una segona volta espectacular.
Ratxes de victòries, una defensa sòlida i una connexió absoluta amb l’afició han convertit el Sant Andreu en el millor equip del grup. Tant a casa com a fora. Inabastable.
El Narcís Sala, cor d’una gesta
Més de 6.000 persones han omplert el camp. Però no era només una grada: era un poble sencer empenyent. Des de la Rambla de l’Onze de Setembre fins a cada racó de l’antic municipi, el sentiment quadribarrat s’ha fet visible des de primera hora de la jornada.
I com no podia ser d’una altra manera, després del xiulet final, la gespa s’ha convertit en una festa. Aficionats, jugadors i cos tècnic s’han fos en una celebració col·lectiva que transcendeix l’esport. El Sant Andreu torna. I ho fa amb la seva gent.
Un ascens que mira al futur
La fita obre ara nous reptes. El club haurà d’adaptar-se a les exigències de la nova categoria, amb el debat sobre el futur del Narcís Sala i la necessitat de gespa natural sobre la taula. Però això serà demà. Avui, Sant Andreu celebra.
Fotografia | Álvaro Martín – UESA
