A Milà, l’Inter i el Milan comparteixen una catedral del futbol. A Barcelona, la versió serà més modesta, tindrà pista d’atletisme i durarà només mentre les obres obliguin. Però la imatge no deixa de ser insòlita: la UE Sant Andreu i el CE Europa, dos rivals històrics, començaran la temporada 2026-2027 jugant com a locals al mateix camp municipal de Can Dragó.
Les quatre barres tornen al centre del pit. La UE Sant Andreu ha presentat la nova samarreta per a la temporada 2026-2027 i ho ha fet amb un clar homenatge a una de les equipacions més recordades pels quadribarrats. El nou disseny, el primer fruit de l’acord amb Munich Sports, recupera l’estètica que va acompanyar futbolistes com Dani Solsona, Ramon Maria Calderé o Puncho durant les dècades dels vuitanta i noranta, però arriba per vestir un dels reptes més importants dels últims anys: el retorn del club a la Primera RFEF.
El retorn de la UE Sant Andreu a la Primera RFEF comportarà una transformació profunda del Narcís Sala. El club quadribarrat ha confirmat que el projecte d’adequació de l’estadi avança segons els terminis previstos i que les obres començaran durant el mes d’agost amb l’objectiu que l’equip pugui tornar a casa a principis de novembre. La intervenció, que tindrà un cost superior als 1,7 milions d’euros, és imprescindible perquè el camp compleixi els requisits exigits per la RFEF.
Hi ha dies que no són només partits. Són memòria. El que s’ha viscut al Narcís Sala aquest diumenge ja forma part de la història de Sant Andreu de Palomar i del futbol català. La UE Sant Andreu és, oficialment, nou equip de Primera RFEF després de superar el Reus Reddis (2-1) i proclamar-se campió de lliga de Segona RFEF amb dues jornades encara per disputar.
Sant Andreu de Palomar ja juga el partit abans que rodi la pilota. Afició i club es preparen per viure un diumenge que pot quedar gravat a la memòria col·lectiva: la UE Sant Andreu pot certificar l’ascens a Primera RFEF i proclamar-se campions de lliga si guanya al camp del València Mestalla. I l’afició ha respost com només ho sap fer: mobilitzant-se en massa, dins i fora del camp.
Hi ha temporades que es recorden pels títols i n’hi ha d’altres que es recorden pel camí. La de la UE Sant Andreu apunta a ser de les dues coses. Perquè si avui l’equip és líder i acaricia l’ascens directe, fa només uns mesos el relat era ben diferent.
L’acord entre els Comuns i el Govern de la Generalitat per facilitar l’aprovació dels pressupostos del 2026 incorpora diverses mesures que afecten el districte de Sant Andreu. En aquest sentit, la que té un impacte més directe a Sant Andreu de Palomar és la millora del camp de l’AISS, el qual fan servir els equips de futbol base de la UE Sant Andreu. El compromís apareix en un moment en què el club ja ha decidit tirar pel dret i intervenir d’urgència, davant la manca de manteniment acumulat els darrers anys per part d’Infraestructures de la Generalitat.
Després d’anys de denúncies acumulades per part de famílies i jugadors, la Unió Esportiva Sant Andreu ha decidit actuar de manera urgent i unilateral en el camp de l’AISS, ubicat al carrer de Bonaventura Gispert. El president del club, Taito Suzuki, ha anunciat aquest dimarts una inversió directa de 100.000 euros per dignificar les instal·lacions i garantir la seguretat dels infants i joves que hi entrenen, malgrat que el camp no és propietat del club ni de l’Ajuntament de Barcelona, sinó d’Infraestructures de la Generalitat de Catalunya.
Sant Andreu de Palomar ja té una nova plaça al nomenclàtor oficial. La popular plaça del metro, on hi ha la boca de l’estació Onze de Setembre (L9 i L10), serà batejada com a plaça de l’Avenç de l’Sport. El canvi, aprovat per unanimitat al plenari del Districte, arriba l’any que se celebra el centenari de la fusió que va donar vida a la Unió Esportiva Sant Andreu (UESA). D’aquesta manera, la plaça servirà per recuperar la memòria d’un dels dos clubs fundacionals de l’actual conjunt quadribarrat.
La UE Sant Andreu ha caigut amb honor (1-1, 6-7 als penals) davant el Celta de Vigo de Primera Divisió, però el futbol ha tornat a escriure una d’aquelles pàgines que queden per sempre a la memòria col·lectiva. El municipal Narcís Sala, ple fins a la bandera amb 6.500 ànimes quadribarrades, ha viscut una d’aquelles nits màgiques que justifiquen per què la Copa del Rei segueix sent la competició per antonomàsia.