Ni amb el PSC, ni amb CiU i ara sembla que amb BeC tampoc. Els equipaments de les Casernes de Sant Andreu de Palomar no avancen. Un any després del suposat desencallament del projecte, a partir de la signatura d’un conveni entre l’Ajuntament i el Consorci de la Zona Franca (CZF), els solars continuen sent espai de males herbes.
Maletes de Ciutat Vella cap a Sant Andreu; la ciutat comença a centrifugar el turisme del centre cap a les zones perifèriques. Amb el Pla Especial d’Allotjaments Turístics (PEUAT) aprovat pel govern municipal format per BeC i el PSC, amb el suport d’ERC i l’abstenció de la CUP – Capgirem Barcelona, Sant Andreu passarà a ser una de les àrees de creixement sostingut d’allotjaments turístics.
Viure a Sant Andreu sembla rejovenir a les dones. De mitjana, una andreuenca viu 87,8 anys. Un any més que la mitjana de les barcelonines i tres més que les veïnes de Ciutat Vella. Una bona notícia, però, que també comporta una sèrie de riscos a tenir en compte, com l’envelliment de la població.
Quatre dècades després de la mort del dictador Francisco Franco, Sant Andreu de Palomar retirarà al complet tota la simbologia feixista dels seus carrers. Si bé aquesta ja resulta testimonial a la via pública, encara queden elements que commemoren els temps de la repressió. La mesura del Govern municipal, que també suma altres propostes relacionades amb la memòria històrica, compta amb el suport per unanimitat de l’oposició.
“Senyora, és pitjor vostè que els nens”, recrimina una persona del públic a una dona que s’ha saltat el cordó de seguretat per agafar dos caramels. Un de llimona i l’altre de cola. La bossa la porta ben plena. I mentrestant, la trentena de carros dels Tres Tombs van passant pel seu davant. Altres, en canvi, ni se’n preocupen de les llaminadures que impacten sobre les seves jaquetes que al sol casi no fan falta. Prefereixen gaudir dels cavalls que cavalquen per on habitualment només circulen cotxes.
D’una selva vegetal a un hort. D’un hort a una zona verda provisional. Fa 12 anys el Pau Sáenz va saltar la muralla (ja enderrocada) de les Cases del carrer del Pont. La seva terrassa li havia quedat petita per les hortalisses que conreava i amb un amic van decidir “buscar un espai buit i abandonat”. Si bé al principi el terreny comprés entre els carrers del Pont, Cinca i el passeig de Torras i Bages se’ls hi feia “massa gran”, de mica en mica van aconseguir endreçar la zona. Ara, del batejat com a Hort Edèn només queda la terra i una casa enderrocada per dins. Uns bancs individuals i provisionals han substituït els tomàquets i les mongetes tendres.
Una setantena de persones s’han concentrat a les 20:30 hores a la plaça d’Orfila per solidaritzar-se amb les ex-ocupants de les Cases del Pont, desallotjades al matí. En la trobada a les portes de l’Ajuntament de Sant Andreu, les inquilines han llegit un manifest contra el llançament ordenat per l’administració local i han cridat tota una sèrie de consignes contra el Govern d’Ada Colau.
Els efectius dels UPAS de la Guàrdia Urbana finalment han aconseguit desallotjar a les ocupants de les cases del Pont. Després de dues hores, el cos policial ha conseguit sobrepassar la resistència que havien creat les ocupants a l’interior i les han fet fora. A primera hora del matí fins i tot s’han escoltat diversos artefactes explosius que no han trigat a alarmar alguns veïns i veïnes dels voltants. Fonts municipals afirmen que les persones que vivien a les cases estaven “més que avisades” que es produiria el desallotjament per aquestes dates.
La població de Sant Andreu és més pobre. Aquesta és la conclusió que s’extreu de l’estudi que ha elaborat l’Ajuntament de Barcelona. L’informe titulat ‘Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a Barcelona’, el qual utilitza les dades del 2015, apunta com la renda mitjana dels andreuencs i andreuenques ha minvat encara més respecte de l’any anterior, a diferència de la barcelonina, que va créixer un 3%.
Dissabte + primer dia de rebaixes = afluència exponencial de compradors. Un resultat que es multiplica si parlem del centre comercial més gran de Catalunya. La Maquinista atrau milers de persones cada dia, però els dies més assenyalats al seu calendari es veu fins i tot desbordada. Les cues inversemblants no només es viuen a les caixes de les botigues, sinó també a les carreteres.
