Tot ha sigut un ensurt. 48 hores després d’haver desaparegut, l’Elisardo Ginzo va ser trobat ahir al vespre a les vies del tren de Montcada sa i estalvi. Tal com han explicat els familiars a aquest mitjà de comunicació, algú des d’un tren el va veure que estava “a una cuneta de les vies” i va donar l’avís als cossos policials.
L’orgull del poble de Sant Andreu i el de la Vila de Gràcia estan en joc. El gol nord canta; salta; aixeca els braços; bufandes al vent i una pancarta gegant es comença desplegar des dels seients més elevats. “Alé!, alé!, aléeee…!; alé!, alé!, aléeeeee…!”. La música envaeix el Narcís Sala i els Desperdicis donen la millor benvinguda que se li podia donar al súper derbi de la ciutat de Barcelona.
Ahir a la tarda l’Elisardo Ginzo va anar al Casal d’avis Bascònia, com acostuma a fer en moltes de les seves tardes lliures. Tot i els seus principis d’alzheimer, el camí d’anada i tornada entre el Casal i la plaça de Can Fabra el sabia fer ell sol. Sense cap mena de problema. Fins que ahir dijous, l’Elisardo es va desorientar. Ara, està desaparegut.
Tot i no ser Festa Major, el campanar de la Parròquia de Sant Andreu vesteix de gala. Des d’ahir a la tarda, una pancarta presideix l’emblemàtic edifici. ‘Sant Andreu no és BCN’, resa. Si bé l’acció és més aviat simbòlica, darrere seu també amaga certa ideologia. La commemoració del 120 aniversari de l’agregació de Sant Andreu de Palomar a la Ciutat Comtal no anava a quedar només en una exposició.
I el peix gran es va menjar al petit. En un dia com avui de fa 120 anys, les resistències a les pretensions de Barcelona rebien el cop de gràcia. El Reial Decret signat per la Reina Regent Maria Cristina el 20 d’abril de 1897, no oferia cap mena de dubte: “Artículo 1. Quedan agregados en su totalidad al término municipal de Barcelona los de Gracia, San Martín de Provensals, Sans, San Andrés de Palomar, San Gervasio de Cassolas y Las Corts”. La plaça de Sant Jaume assolia el seu objectiu. Sant Andreu era annexionat a la Ciutat Comtal.
Aquest matí de dimarts, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat la injecció de 265.000 euros per reurbanitzar els entorns de la trinxera de vies. En concret, s’enderrocaran els habitatges de Renfe al sector de Colorantes (entre l’INS Doctor Puigvert i el passeig de Santa Coloma), així com les naus industrials que hi ha entre Josep Estivill i el passatge de Bofarull a la Sagrera, per tal de crear dues noves zones verdes. Una execució que, en opinió del vocal d’Urbanisme de l’AVV de Sant Andreu de Palomar, Pau Maduell, es tracta “d’una notícia que no mereix ser ni notícia”.
Ja ha arribat la primavera amb el bon temps, els termòmetres que de mica en mica van pujant, les ganes de donar un passeig i… oh wait! Les al·lèrgies que provoca la flora en plena efervescència. Ets al·lèrgic al pol·len? No et preocupis! Des de L’Exprés de Sant Andreu t’hem preparat una guia amb els carrers que has d’evitar en funció dels arbres que més et poden tocar els nassos:
Fem memòria. “El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, i l’alcaldessa, Ada Colau, parlen d’injectar 10 milions d’euros en un projecte que en l’època del ‘pelotazo’ estava projectat en 850 milions d’euros i que després va ser rebaixat a 650 milions“, recorda el vocal d’Urbanisme de l’AVV de Sant Andreu de Palomar, Pau Maduell. “Per morir-se de riure”, assegura.
El passat dijous el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va anunciar que Adif estudiava la possibilitat d’instal·lar dos ascensors a Sant Andreu Comtal per donar accessibilitat a les andanes. Però quina és la contrapartida d’aquesta millora a l’estació? Tal com assenyalen les entitats veïnals: la fossilització in eternum del projecte de la nova estació.
Després d’anunciar la represa de les obres de l’estació de La Sagrera, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha analitzat la difícil situació urbanística i judicial que envolta la nova estació de Sant Andreu Comtal. La corrupció que anega el projecte complica acabar el 20% que falta per inaugurar la parada. “Necessitem ser prudents”, ha assenyalat el ministre, qui ha deixat entreveure la possibilitat de “veure’ns abocats a rescindir els contractes amb les constructores i adjudicar un contracte diferent”.