El diari independent de Sant Andreu de Palomar

Les campanes recorden a les víctimes de la COVID-19 i anuncien la ‘Fase 0’

Societat

Als aplaudiments de cada vespre a les 20 hores se’ls han afegit aquest dilluns les campanes de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar. Un repic “dedicat a tots els treballadors que estan a primera línia i a totes les víctimes de la COVID-19“, però també executat amb la intenció d’anunciar l’entrada a la ‘Fase 0’ de la desescalada, ha explicat a L’Exprés de Sant Andreu el campaner del poble, Sergio Diéguez.

 

“Al grup de campaners que estem vinculats a la parròquia se’ns va passar pel cap que, cada vegada que fem un nou canvi de fase, les campanes també ho anunciessin a la població”, relata Diéguez. Tot plegat, amb la intenció de vincular aquest símbol històric amb l’actualitat més immediata i fer que recuperi la seva funció original: comunicar a la població un nou esdeveniment.

Val a dir que les campanes de la Parròquia de Sant Andreu no només s’utilitzen al llarg de l’any per donar les hores i els quarts. També repiquen per celebracions litúrgiques com ara la Diada de Sant Jordi, Diumenge de Rams, Pasqua, etc. Dates assenyalades en el calendari, a les quals també cal sumar altres de tradició més festiva, com els repics de Festa Major, o de commemoració, com el 20 d’Abril, dia de l’annexió del poble de Sant Andreu a la ciutat de Barcelona. “La nostra intenció és que les campanes tornin a ser un element més de Sant Andreu”, reivindica el campaner.

Però… d’on ve aquesta tradició per les campanes? Diéguez explica que va ser cap al 2013 quan, amb dos amics més, es van animar a recuperar els repics. Una iniciativa que amb el pas dels anys han obert al veïnat amb l’objectiu de poder tenir un relleu en el futur: “Vam començar a créixer i ara mateix estem vinculats al Centre Juvenil Sant Andreu de les Salesianes amb la idea de generar comunitat i no quedar-nos nosaltres sols”, exposa Diéguez. De fet, el col·lectiu tenia la intenció de signar un conveni amb la parròquia per poder tenir els usos del campanar, però la defunció del rector Josep Soler va deixar l’acord en stand-by. “Ara ha quedat a l’aire fins que arribi el proper mossèn”, apunta.

Si bé per cada repic acostumen a pujar al campanar una desena de persones, aquest dilluns només s’han enfilat tres “per poder mantenir les distàncies de seguretat“. Mentre que el repic d’aquest vespre ha anat dedicat a les víctimes del coronavirus i als treballadors que estan a primera línia, els campaners ja tenen pensat dedicar plenament les properes dringadisses a celebrar les entrades a cada fase del desconfinament.

3 Comentaris

  1. Estimado Quim, veo en tu comentario una gran falta de cultura popular. Si crees que tocamos las campanas con la esperanza de curar a alguien, creo que estás tremendamente equivocado. Supongo que no habrás entendido que es un homenaje… Así que tampoco habrás aplaudido tu a las ocho ningún día en no considerarse aplaudir como una ciencia que cure enfermos, no?

  2. Pd. Propongo que Sergio toque campanas por las miles de personas que han recibido abusos sexuales por parte del clero de su Iglesia católica. Y luego que lo haga público en medios. A qué no pasa? Y nada de decirlo, hay que hacerlo. Cuando lo haga y lo difunda en medios, me lo creo, mientras será un farol.

  3. Yo lo que propongo es que el Estado sea aconfesional y que se eduque en la razón y la ciencia. Y la religión de puertas para adentro y para el autoconsumo. Evitariamos muchos carnavales que tenemos soportar en el espacio público, también ruidos de campanas que son una molestia para los vecinos en no pocas ocasiones. Hay veces que es insoportable.

    El Partido Comunista de China -línea maoísta revisionista (moderada)- lleva a cabo un plan de reeducación de religiosos en campos. Tuvieron problemas con musulmanes, los internaron y “mano de santo”. Salieron del centro reconociendo que antes de entrar estaban locos y no queda un musulmán en China a día de hoy. Yo prefiero dejarlo en el terreno privado, pero leyendo ciertas cosas empiezo a dudar de que los chinos no puedan tener razón.

    En cualquier caso, en un Estado como el nuestro con un exministro del Interior que tiene un ángel llamado Marcelo con el que dice conversar (Jorge Fernández Díaz) y otros ministros y cargos vinculados a grupos como el Opus Dei, la cosa es muy complicada. Probablemente, en estos casos, es mejor una terapia racional y científica a la china que mi teoría de que metan en casa el irracionalismo religioso.

    Salud.

Deixa un comentari

El teu correu no es publicarà.

*

Últimes notícies de Societat

Vés a dalt