El diari independent de Sant Andreu de Palomar

Un de cada 100 veïns de Sant Andreu nord, positiu en coronavirus

Societat

Desescalada amb la vista posada en les xifres oficials. Segons dades de la Generalitat de Catalunya, a la zona nord de Sant Andreu de Palomar (aquella que té com a CAP de referència el de Casernes), hi ha 248 casos positius de coronavirus. O l’equivalent: un de cada 100 veïns d’aquest sector ha estat contagiat. En canvi, si bé la incidència de la pandèmia a la zona sud (de Malats cap a la rambla) també és alta respecte a la mitjana catalana, la densitat de casos dista del veïnat del nord (0,73%).

 

En total, els tests del COVID-19 que s’han practicat a la població han revelat que a Sant Andreu s’han detectat 475 positius en total (248 a la zona nord i 227 al sud). Una corroboració, però, que no s’ha pogut efectuar en tots els potencials casos de coronavirus, ja que no hi ha tests per tothom. Tot i això, els centres d’atenció primària del territori creuen que, a banda d’aquests 475 confirmats, podria haver-hi uns altres 851 andreuencs contagiats a casa seva (424 al nord; 427 al sud).

Respecte a les dades de dilluns, aquestes xifres representen que, a cada dia que ha passat, s’han detectat deu casos nous entre el veïnat. Un increment de les deteccions que està lluny dels dos casos per dia de la setmana passada. Si més no, cal tenir en compte la volatilitat d’aquestes dades i la inexistència de proves massives que impossibiliten poder fer una radiografia real de la incidència del virus.

L’exemple: la Casa Asil de Sant Andreu va haver d’esperar més d’un mes perquè el Departament de Salut practiqués les proves del coronavirus als seus professionals i residents. Dit d’una altra manera, els tests no els van arribar fins després que una cinquantena d’avis fossin traspassats sense saber si havien sigut víctimes, o no, de la pandèmia. Per tant, aquests no figuren en les llistes oficials de les administracions.

Fotografia | Laura Guerrero / Ajuntament de BCN

6 Comentaris

  1. Como leí por los comentarios, MENOS MAL QUE EN SANT ANDREU EL COVID-19 NO ERA GRAVE.

    Aquellos que criticaban a este diario con trolls por no engañar con los datos, están callados.

    Las webs de noticias del barrio -Andreuenc, etc.- publican noticias de bicicletas, parques, etc. y no abordan la gravedad de lo ocurrido.

    El Poder (Ayuntamiento) agradece esta forma de hacer “periodismo”.

    Plataforma XAGORI Presidente
    -XAGORI (Xavier Gómez Ribera)
    -Proponemos que sea Presidente Honorífico de Sant Andreu tras su Liberación de Barcelona

  2. Plataforma XAGORI Presidente
    1-Sant Andreu no admite el Golpe de Estado de Barcelona y el Gobierno de Madrid ocurrido en 1897 que provocó la anexión forzosa de Sant Andreu a Barcelona
    2-Sant Andreu quiere VOTAR para desconectar de Barcelona, si las urnas así lo proclaman
    3-Proponemos que XAGORI sea Presidente Honorífico de Sant Andreu tras la Liberación de nuestro Pueblo de Barcelona por su Lucha de décadas en pro de esta noble y democrática causa
    4-Los que callan, silencian y justifican la anexión de 1897, es decir el ajuntamiento de Sant Andreu actual, son cómplices del Golpe de 1897 y merecen nuestro rechazo

  3. Ja veurem la setmana propera quants casos nous hi hauran. Avui, a la tarda, els carrers de Sant Andreu plens de gent, amb “corrillos” amb un percentatge gran de gent sense mascareta a menys de 1 metre.

  4. BARCELONA COLPISTA: 1897

    El 1876 l’Ajuntament de Barcelona engegà una política agressivament annexionista i colpista envers els municipis adjacents, amb l’objectiu d’agregar-los, fins i tot contra llur voluntat.

    Així, el 9 d’abril de 1883, per iniciativa d’alguns propietaris i industrials santsencs, l’Ajuntament de Sants aprovava l’agregació a Barcelona; malgrat tot, l’oposició veïnal els obligà a fer marxa enrere, i el 12 de juliol s’anul·là l’agregació.

    L’actitud annexionista i colpista de l’Ajuntament de Barcelona provocà una forta resistència entre els altres municipis del Pla, que s’aglutinaren en una Junta Antiagregacionista de las Poblaciones del Llano.

    Des de 1880, van abundar les protestes i manifestacions contra les agregacions, la més multitudinària de les quals es va produir el 7 d’abril de 1889, en què unes 40 000 persones es van manifestar enfront del Govern Civil.

    Malgrat tot, el cop d’estat fou imparable, i per reial decret de 20 d’abril de 1897 Barcelona agregava sis dels municipis limítrofs: Sants, les Corts de Sarrià, Sant Gervasi de Cassoles, Gràcia, Sant Andreu de Palomar i Sant Martí de Provençals.

    No podia ser més evident la voluntat colpista de l’oligarquia governant a l’Ajuntament de Barcelona: la divisió en nous districtes adoptada tot seguit (24 d’abril de 1897) desdibuixava minuciosament els límits dels termes annexats i n’entremesclava els territoris entre si i amb altres d’històricament barcelonins, a més d’invisibilitzar els corònims dels antics municipis: és el 1897 que s’adopta l’ús de designar els districtes municipals de Barcelona només per la numeració.

  5. Golpe de Estado 1897

    Si poner urnas, votar y declarar la independencia de Catalunya ha sido calificado de Golpe de Estado, qué la reina imponga en 1897 la anexión de poblaciones a Barcelona por la fuerza y reprima es igual o peor. Es un Golpe de Estado de manual.

Deixa un comentari

El teu correu no es publicarà.

*

Últimes notícies de Societat

Vés a dalt