Tot i no ser Festa Major, el campanar de la Parròquia de Sant Andreu vesteix de gala. Des d’ahir a la tarda, una pancarta presideix l’emblemàtic edifici. ‘Sant Andreu no és BCN’, resa. Si bé l’acció és més aviat simbòlica, darrere seu també amaga certa ideologia. La commemoració del 120 aniversari de l’agregació de Sant Andreu de Palomar a la Ciutat Comtal no anava a quedar només en una exposició.
I el peix gran es va menjar al petit. En un dia com avui de fa 120 anys, les resistències a les pretensions de Barcelona rebien el cop de gràcia. El Reial Decret signat per la Reina Regent Maria Cristina el 20 d’abril de 1897, no oferia cap mena de dubte: “Artículo 1. Quedan agregados en su totalidad al término municipal de Barcelona los de Gracia, San Martín de Provensals, Sans, San Andrés de Palomar, San Gervasio de Cassolas y Las Corts”. La plaça de Sant Jaume assolia el seu objectiu. Sant Andreu era annexionat a la Ciutat Comtal.
Aquest matí de dimarts, l’Ajuntament de Barcelona ha anunciat la injecció de 265.000 euros per reurbanitzar els entorns de la trinxera de vies. En concret, s’enderrocaran els habitatges de Renfe al sector de Colorantes (entre l’INS Doctor Puigvert i el passeig de Santa Coloma), així com les naus industrials que hi ha entre Josep Estivill i el passatge de Bofarull a la Sagrera, per tal de crear dues noves zones verdes. Una execució que, en opinió del vocal d’Urbanisme de l’AVV de Sant Andreu de Palomar, Pau Maduell, es tracta “d’una notícia que no mereix ser ni notícia”.
El passat dijous el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va anunciar que Adif estudiava la possibilitat d’instal·lar dos ascensors a Sant Andreu Comtal per donar accessibilitat a les andanes. Però quina és la contrapartida d’aquesta millora a l’estació? Tal com assenyalen les entitats veïnals: la fossilització in eternum del projecte de la nova estació.
Després d’anunciar la represa de les obres de l’estació de La Sagrera, el ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha analitzat la difícil situació urbanística i judicial que envolta la nova estació de Sant Andreu Comtal. La corrupció que anega el projecte complica acabar el 20% que falta per inaugurar la parada. “Necessitem ser prudents”, ha assenyalat el ministre, qui ha deixat entreveure la possibilitat de “veure’ns abocats a rescindir els contractes amb les constructores i adjudicar un contracte diferent”.
Completament transparent. El nou Mercat de Sant Andreu serà com una peixera gegant, en la que l’ambient comercial combinarà la tradicionalitat amb la modernitat arquitectònica. Tal com ha apuntat el cap de projectes de l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB), Pere Sirvent, els eixos del nou edifici seran “la transparència i la llum”. “L’obrirem per vendre cap a fora, no cap a dins”, ha assenyalat.
Sant Andreu Comtal és el maldecap de centenars de viatgers que cada dia utilitzen la infraestructura. Un via crucis en forma de graons de formigó que no veurà la llum fins que Adif no liciti les obres per acabar l’estació soterrada. De fet, la nova estació està construïda en un 80% des de fa anys, però la partida econòmica que hi ha preparada en el pressupost mai s’ha acabat de consignar.
La líder municipal de Ciutadans (C’s) a Barcelona, Carina Mejías, ha qualificat de “secundària” [“pormenor”, en castellà] la situació de l’estació de Sant Andreu Comtal, en declaracions a Metrópoli Abierta. La responsable política assegura saber “que existeix una reivindicació veïnal per millorar la infraestructura, però crec -explica- que s’ha d’emmarcar en el que és el conjunt de la millora de les Rodalies de la ciutat de Barcelona“.
L’estratosfèric lloguer del local de l’antiga botiga de Vinos y Licores García no és una excepció en el mercat de lloguer d’establiments al carrer Gran. L’activitat comercial de l’artèria andreuenca es paga cara. Resulta casi impossible aixecar una persiana de lloguer si no es paguen, com a mínim, 1.000 euros al mes.
La ja històrica escola pública dels carrers de Lanzarote i Guardiola i Feliu serà rebatejada. El CEIP Sant Pere Nolasc passarà a ser l”Escola del Molí de Finestrelles. Així ho han votat els alumnes en unes eleccions orquestrades des de la direcció del centre d’educació infantil i primària. Segons la directora de l’escola, Mercè Colom, “des de fa molt temps hi havia un interès a canviar el nom”.
