Dissabte al matí, grups polítics i entitats especialitzades en la mobilitat urbana van participar en un debat sobre el futur que depara a l’avinguda Meridiana. L’acte, organitzat per la plataforma Som Meridiana, tenia com a objectiu esbrinar els posicionaments de les formacions polítiques davant de la reclamada pacificiació de la via. L’intent, però, va resultar fallit. L’únic debat real que es va originar va ser sobre l’espai que havia d’ocupar el carril bici (laterals o mitjana?). La resta d’opinions van ratllar l’atac d’hipoglucèmia. Ni confrontació ni model clar. Els polítics ho van deixar pràcticament tot en mans dels tècnics de mobilitat.
Qualsevol tarotista hauria encertat que els ponents es mostrarien partidaris de la reducció de vehicles privats. Ningú va negar la necessitat de millorar del transport públic i de rebaixar els alts índexs de contaminació. Els camins per dur-ho a terme, però, continuen sense estar clars. I en el cas de la Meridiana, “no pot ser que les entitats ja tinguem propostes sobre quina Meridiana volem i els partits continueu amb el canvi cultural”, espetava el portaveu de l’associació per la Promoció del Transport Públic (PTP), Marc Iglesias, a les formacions polítiques.
A manca de manual d’instruccions per assolir l’objectiu, els representants polítics van decidir llençar d’un regitzell de tòpics al voltant de com s’hauria de reformar la via. Sucre per a les oïdes dels de la quarantena d’espectadors, els quals van injectar-se l’insulina quan va sortir sobre la taula el debat del tramvia per la Diagonal. Sense ser un punt del guió, va resultar ser un dels debats més interessants per poder imaginar què succeirà amb la Meridiana quan la reforma vagi de debó.
El paral·lelisme entre la Meridiana i el tramvia no és gens menyspreable. Per què? El representant de la PTP ho sintetizava així: “Ens omplim la boca de parlar que hem de promoure el tansport públic, però després a l’hora de la veritat ens amaguem i ho utilitzem com a arma política; no volem que que continuem utitzant els grans projectes de ciutat com pur càlcul electoralista“. Si bé tots els partits han signat el manifest de la plataforma Som Meridana, només caldrà esperar a què la tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, presenti la reforma escollida perquè l’oposició llençi els ganivets contra el Govern.
Ara bé, les declaracions del Govern municipal també s’han de contextualitzar en el món de la post-veritat. Sanz no va deixar escapar la primera intervenció per referir-se a la necessitat de “discutir entre tots” quina ha de ser la millor reforma de la Meridiana. Un debat, però, que sembla ocupar una dimensió paral·lela. L’Ajuntament ja ha encarregat i adjudicat la redacció del projecte executiu de la remodelació en el tram que va d’Aragó i Fabra i Puig.
En algún moment informareu en comptes de formar? Quants atacs gratuits a l’equip de Colau