El moviment associatiu de Sant Andreu de Palomar està de dol. El reconegut líder veïnal, Francesc Porret i Gay, ha mort durant la matinada d’aquest 29 de desembre als 94 anys. Exemple incansable de lluita veïnal i cerca de consensos, ha passat els seus darrers dies en un hospital a conseqüència d’un infart. La vetlla serà el 2 de gener a partir de les 9.30 hores al Tanatori de Sant Andreu (al costat del Cementiri de Sant Andreu) i la cerimònia se celebrarà a les 15.30 hores a l’oratori del mateix equipament.
Nascut l’any 1929, la dedicació a la vida veïnal, social i cultural de Francesc Porret el va conduir a fundar l’any 1971 l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar. Una entitat de la qual seria president durant dotze anys i, ja a partir de 2005, president honorífic. De fet, la seva etapa al capdavant de l’associació estaria marcada per les tensions de les acaballes de la dictadura i els difícils anys de la transició. Un període convuls, però, que no evitaria el desplegament de reivindicacions com les que exigien més equipaments i zones verdes per a Sant Andreu mitjançant l’ocupació dels terrenys de la fàbrica Pegaso.
L'”home bo, exemple de compromís, lluita i creador de comunitat”, tal com l’ha reivindicat l’AVV de Sant Andreu de Palomar, també va rebre l’any 2005 la Medalla d’Honor de la Ciutat que entrega l’Ajuntament de Barcelona. Un reconeixement no només a la seva tasca al capdavant del moviment associatiu, sinó a la seva implicació vital en el teixit veïnal. Amb només 12 anys Porret va decidir sumar-se al grup de joves del Casal Catòlic i des d’aleshores no va deixar mai de participar en iniciatives locals.
Un activisme que el portaria fins i tot a ser detingut l’any durant una vaga per fer de piquet informatiu. Durant l’interrogatori, els agents de la Via Laietana el van intentar encausar fins i tot per ser president d’una de les primeres associacions de veïns o que fos assistent als funerals de Puig Antich. Anys més tard, també impulsaria la Comissió de Festes, el I Congrés de la Gent de Sant Andreu o el Casal d’Avis Bascònia. En paral·lel, Porret era reconegut per ser un fidel soci de diverses entitats locals, com ara el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, a la vegada que participava en la Junta Directiva de l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran i en el Consell Parroquial de la Parròquia de Sant Andreu de Palomar.
Ja entrats en el nou mil·lenni, la seva afició a la pintura el conduiria a fundar l’any 2001 el Grup de Pintors de Sant Andreu. Una dedicació que acabaria per omplir les parets de casa seva amb paisatges i racons de Sant Andreu, els quals ja comencen a trobar a faltar les seves habituals passejades.
Fotografia | Francesc Porret, en la Ofrena Floral a Ignasi Iglésias l’any 2016 // AJUNTAMENT DE BCN
