El recompte nocturn de persones sense llar a Barcelona d’aquesta darrera nit de dimecres ha constatat que Sant Andreu és el districte amb menys persones sense sostre. En total, els voluntaris que van sortir des de l’Ateneu de l’Harmonia només en van trobar 11 persones dormint al carrer, bancs o caixers de tot el Districte.
La dada contrasta amb les xifres de la resta de barris de Barcelona. A Sant Martí, Districte fronterer, es van comptar fins a 131 persones dormint al ras. O en el cas de Ciutat Vella, 271 persones. Segons el recompte de la nit del passat dimecres, a Barcelona viuen un total de 1.026 persones al carrer. Una pujada del 9% respecte a l’any 2016.
Cal destacar, però, que el recompte es tracta d’una foto fixa d’una única nit i que les xifres poden anar variant al llarg de les setmanes. L’esdeveniment, que ha comptat amb la participació d’un miler de voluntaris ha estat organitzat per les 34 entitats que integren la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), inclòs l’Ajuntament de Barcelona.
El portaveu de la XAPSLL, Ricard Barull, ha constatat la “important tasca de sensibilització” feta durant el recompte i el mèrit del miler de persones voluntàries que “han dedicat el seu temps a les persones sense llar”. “La millor notícia hauria estat no trobar ningú al carrer”, ha afegit l’altra portaveu de la XAPSLL, Maite Mauricio, tot i que malauradament la situació és una altra i es confirma la tendència a l’alça d’aquest fenomen. Mauricio ha lamentat les “clares dificultats que troben les entitats per accedir a preus de lloguer accessibles”, tot i que ha remarcat que durant els dos últims anys el nombre de persones allotjades en recursos residencials ha augmentat un 17%.
La tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha corroborat les dificultats que troba la XAPSLL per reduir el nombre de persones sense llar en un context en què no està garantit el dret a l’habitatge i s’incrementa el risc d’exclusió residencial: “Malgrat un esforç inversor rècord, necessitem més aliances i un gran consens en matèria d’habitatge que va més enllà de Barcelona”. “És necessari que totes les administracions es comprometin contra l’exclusió residencial i a favor de garantir el dret a l’habitatge”, ha afegit Ortiz.
El fenomen del sensellarisme té una explicació multicausal, tot i que hi ha tres factors clars i que guarden algun tipus de relació amb aquesta creixent exclusió residencial: l’augment del preu del lloguer, la inexistència d’un parc públic d’habitatge suficient per donar resposta a les necessitats socials i la precarització del mercat laboral, assenyalen des de l’Ajuntament.
