El diari independent de Sant Andreu de Palomar

Tema

llibres - pàgina 2

La Xarxa Poètica de Sant Andreu anima als veïns a inspirar-se

Cultura

Nou any i nova edició. La Xarxa Poètica de Sant Andreu ha fet una crida al veïnat perquè s’animi a participar en el quart cicle de poesia local que ja s’ha començat a organitzar. Tal com destaquen, les creacions escollides es podran llegir durant els dies de l’Acció Poètica a diverses parets dels carrers i places del districte. Les condicions: que tinguin un màxim de 140 caràcters, que estiguin escrits en la llengua que a cadascú li surti de dins i que no tinguin implícit un llenguatge discriminatori. “Es poden enviar tants micropoemes com es vulgui, però amb la voluntat d’assegurar una diversitat de mirades”, especifiquen. Al final, només un màxim d’un per cada autor serà seleccionat per aparèixer artísticament les parets del districte.

Continua llegint

‘Més enllà de les paraules’

Opinió

Aquests dies ens hem omplert la boca amb les expressions de Bon Nadal, Bones Festes, Bon Any. Al llarg de l’any diem sovint Feliç aniversari, Per molts anys, Enhorabona, T’estimo; i de tant en tant pronunciem els mots T’acompanyo en el sentiment, Tens el meu condol. Són frases normalitzades que ens van bé per comunicar-nos i per expressar un desig que entén qui el diu i qui el rep. Ens agraden perquè funcionen, són resultones, però és clar, per massa comunes ens poden semblar fredes, breus, que no apel·len del tot al sentiment que volem expressar. Em ve a la memòria l’escena de la pel·lícula El cartero y Pablo Neruda on el carter vol fer un poema d’amor a la seva estimada, contempla la lluna plena i en comptes d’escriure res dibuixa un cercle: vol anar més enllà de les paraules, però no se’n surt. Sovint m’he sentit igual que el carter, torbar mots per transmetre la felicitat, el goig a la vida i el dolor no és fàcil. Per això tenim la poesia: és com un xarop concentrat que amb poc diu molt, i el poc que diu, remou l’ànima.

Continua llegint

‘Viure la literatura’

Opinió

Donem per fet que la literatura és una acció individual: l’autor escriu l’obra en una cambra pròpia, reclòs en la seva intimitat i treballant només amb paraules. A l’altre extrem hi ha el lector, que ens l’imaginem llegint en una butaca amb la llum tènue del capvespre.

Continua llegint

La Fabra i Coats serà l’epicentre de la literatura fantàstica

Cultura
Fabra i Coats / FÀBRICA DE CREACIÓ - GUNNAR KNECHTEL PHOTOGRAPHY

La Fabra i Coats s’omplirà des del proper dimecres 3 de novembre fins diumenge 7 de fantasia, posthumanisme, terror i videojocs. El Festival 42, que organitza l’Ajuntament de Barcelona, ha escollit el recinte fabril com a epicentre on congregar els més de 200 participants i les 75 activitats que situaran Sant Andreu de Palomar com a capital de la literatura fantàstica. De fet, l’esdeveniment tindrà com a autors convidats alguns dels noms propis més rellevants del panorama internacional actual, com ara Susanna Clarke, Nicholas, Francesco Nepitello, Stuart Turton o Greg Kasavin (creador d’Hades, un dels videojocs més reconeguts de la història), entre d’altres. Noms propis als quals caldrà sumar els d’autors locals, com ara el de l’andreuenc Marc Pastor.

Continua llegint

‘Com una baula’

Opinió

Com una baula s’encadenen els pensaments i saltes de l’un a l’altre a velocitat de la llum.

Continua llegint

Ignasi Iglésias, 150 anys del naixement d’un prodigi

Andreuencs

Sant Andreu de Palomar està ple de referències al poeta i dramaturg Ignasi Iglésias, de qui precisament aquest dijous se’n commemora el 150è aniversari del seu naixement. Una escola, una plaça, un carrer… fins i tot el centre d’estudis històrics del territori duu el seu nom. Però qui va ser Ignasi Iglésias per poder mirar de tu a tu a la família Fabra i Puig en la quantitat d’honors i referències en el nomenclàtor?

Continua llegint

‘Empatx’

Opinió

Durant el confinament per alguns de nosaltres els llibres van ser una eina de lleure i evasió. Vam rescatar lectures pendents i al mateix temps els escriptors van aprofitar per escriure, acabar obres encallades o començar-ne de noves. Així doncs, m’atreveixo a concloure que per a la literatura ha estat un temps bo, productiu. La pregunta que em formulo és: com afectarà la pandèmia en els textos? Si entenem la literatura com un reflex de la societat, és d’esperar que el bon escriptor sabrà fer de la realitat viscuda una ficció universal sobre l’angoixa, la por, la malaltia, l’esperança.

Continua llegint

‘Impacte’

Opinió

Hi ha llibres que impacten. Vull dir que sorprenen, captiven, emocionen i et canvien. Després d’haver-los llegit et condiciona la manera d’entendre el món, les persones, la vida. I no cal que siguin grans relats, no. Sovint amb poques pàgines n’hi ha prou. Com és el cas de Les gratituds, de Delphine de Vigan. D’ella ja n’havia llegit altres llibres i tots m’han agradat, tenen en comú aquest realisme que et fa venir ganes de fer-li l’eterna pregunta “i això és veritat?” Ella juga i li agrada confondre al lector, vegeu si no com titula una de les seves novel·les: Basat en una història real. Però de fet, que sigui realitat o no, tant se val, és la versemblança de les situacions i dels personatges el que em commou. Amb Les gratituds, supera la versemblança. Ara pels volts de Sant Joan, diria que és com si fos un gran petard d’aquells de palmera que explosiona, enlluerna, i les guspires cauen lentament i es dipositen i barregen amb els records de cadascú, amb la veritat de cada lector.

Continua llegint

La fira d’idees i llibres radicals tornarà a perndre la Fabra i Coats

Cultura

Literal, la fira de les idees i els llibres radicals, tornarà el cap de setmana dels dies 22 i 23 de maig a la Fabra i Coats. Després de l’stand-by obligat per la COVID-19, l’organització ja ha confirmat que la setena edició podrà comptar amb la presència de tota mena d’editorials i la celebració de conferències, converses, entrevistes, poesia i contacontes.

Continua llegint

‘Caputxetes’

Opinió

El conte de la Caputxeta Vermella tots el coneixem, forma part de l’imaginari popular i de la infància de cadascú. És difícil recordar com i quan ens el van explicar per primera vegada.

Continua llegint

Vés a dalt