llibres - pàgina 2

Donem per fet que la literatura és una acció individual: l’autor escriu l’obra en una cambra pròpia, reclòs en la seva intimitat i treballant només amb paraules. A l’altre extrem hi ha el lector, que ens l’imaginem llegint en una butaca amb la llum tènue del capvespre.

Continua llegint

Com una baula s’encadenen els pensaments i saltes de l’un a l’altre a velocitat de la llum.

Continua llegint

Durant el confinament per alguns de nosaltres els llibres van ser una eina de lleure i evasió. Vam rescatar lectures pendents i al mateix temps els escriptors van aprofitar per escriure, acabar obres encallades o començar-ne de noves. Així doncs, m’atreveixo a concloure que per a la literatura ha estat un temps bo, productiu. La pregunta que em formulo és: com afectarà la pandèmia en els textos? Si entenem la literatura com un reflex de la societat, és d’esperar que el bon escriptor sabrà fer de la realitat viscuda una ficció universal sobre l’angoixa, la por, la malaltia, l’esperança.

Continua llegint

Hi ha llibres que impacten. Vull dir que sorprenen, captiven, emocionen i et canvien. Després d’haver-los llegit et condiciona la manera d’entendre el món, les persones, la vida. I no cal que siguin grans relats, no. Sovint amb poques pàgines n’hi ha prou. Com és el cas de Les gratituds, de Delphine de Vigan. D’ella ja n’havia llegit altres llibres i tots m’han agradat, tenen en comú aquest realisme que et fa venir ganes de fer-li l’eterna pregunta “i això és veritat?” Ella juga i li agrada confondre al lector, vegeu si no com titula una de les seves novel·les: Basat en una història real. Però de fet, que sigui realitat o no, tant se val, és la versemblança de les situacions i dels personatges el que em commou. Amb Les gratituds, supera la versemblança. Ara pels volts de Sant Joan, diria que és com si fos un gran petard d’aquells de palmera que explosiona, enlluerna, i les guspires cauen lentament i es dipositen i barregen amb els records de cadascú, amb la veritat de cada lector.

Continua llegint

El conte de la Caputxeta Vermella tots el coneixem, forma part de l’imaginari popular i de la infància de cadascú. És difícil recordar com i quan ens el van explicar per primera vegada.

Continua llegint