‘Més enllà de les paraules’
Aquests dies ens hem omplert la boca amb les expressions de Bon Nadal, Bones Festes, Bon Any. Al llarg de l’any diem sovint Feliç aniversari, Per molts anys, Enhorabona, T’estimo; i de tant en tant pronunciem els mots T’acompanyo en el sentiment, Tens el meu condol. Són frases normalitzades que ens van bé per comunicar-nos i per expressar un desig que entén qui el diu i qui el rep. Ens agraden perquè funcionen, són resultones, però és clar, per massa comunes ens poden semblar fredes, breus, que no apel·len del tot al sentiment que volem expressar. Em ve a la memòria l’escena de la pel·lícula El cartero y Pablo Neruda on el carter vol fer un poema d’amor a la seva estimada, contempla la lluna plena i en comptes d’escriure res dibuixa un cercle: vol anar més enllà de les paraules, però no se’n surt. Sovint m’he sentit igual que el carter, torbar mots per transmetre la felicitat, el goig a la vida i el dolor no és fàcil. Per això tenim la poesia: és com un xarop concentrat que amb poc diu molt, i el poc que diu, remou l’ànima.
També et pot interessar...
