Si bé tots els mitjans de comunicació han explicat des de multitud punts de vista els fets del passat 19 de juny de 1987, poques vegades es recorda com es va desenvolupar la jornada i els dies posteriors més significats. Aquí, el minut a minut de l’atemptat contra l’Hipercor:
Tal com queda recollit a la cronologia dels fets, ETA va arribar a avisar fins a tres vegades de la col·locació de l’artefacte explosiu a les dependències de l’Hipercor. Si més no, el director del centre comercial va rebutjar les recomanacions policials de desallotjar el centre comercial. Tal com declararia dies després a El País el portaveu i assessor jurídic d’Hipercor, Roberto Guirado, “La raó de per què no es va produir el desallotjament és alguna cosa que ningú podrà saber mai”.
El 19 de juny de 1987, sota la convocatòria de l’AVV de Sant Andreu de Palomar, entitats de tot el Districte es reunien d’urgència i nocturnament a la seu de l’associació. Una trobada orientada sobre tres eixos: anul·lar l’acte reivindicatiu per recuperar la Rambla del següent diumenge, convocar els veïns i veïnes a una manifestació per rebutjar el terrorisme i donar l’ordre de penjar senyeres amb crespons negres el dissabte següent. Aquest va ser el manifest que l’aleshores president de l’AVV de Sant Andreu de Palomar, Jaume Domènech, va llegir en la manifestació del 21 de juny:
Els integrants del Comando Barcelona d’ETA que es van emportar 21 vides i va ferir unes altres 45 en l’atemptat d’Hipercor, ja han sigut condemnats i alguns fins i tot han superat les penes de privació de llibertat. Els primers a sortir de la presó van ser Josefa Ernaga y Domingo Troitiño, els quals van ser condemnats en 1989 a 749 anys de presó com autors materials de l’atac.
Des d’aquesta setmana passada, l’Oficina d’Atenció Ciutadana que hi ha a Can Fabra ofereix fulletons on els veïns i veïnes de Sant Andreu de Palomar poden tramitar les seves queixes i suggeriments a l’Ajuntament. Tal com assenyala el Districte, la idea és la de “millorar els serveis de l’administració local i els equipaments”.
Avui, l’Alberto Güell ha sigut protagonista. 30 anys enrere, va perdre la seva mare a l’atemptat d’ETA a l’Hipercor. Només tenia 13 anys aleshores. Ara ja és pare de família, tot i que el record matern continua ben viu. Una memòria que avui ha pogut plasmar al Parc de Can Dragó.
Els gegants de Sant Andreu seran ben tornats a Sarriguren. Així ho ha fet saber a L’Exprés de Sant Andreu l’Ajuntament de la Vall d’Eguesibar (municipi que abraça la petita població navarresa), després de la polèmica sorgida arran de la desfilada dels gegants de Sant Andreu de Palomar en el marc de la seva Festa Major.
Els pits i el tors un dels gegants de Sant Andreu no agraden a tot arreu. Tal com va publicar dimarts passat el diari d’informació de la comunitat foral navarra.com, un grup de veïns i veïnes del petit poble de Sarriguren (uns 13.000 habitants) ha denunciat públicament els gegants andreuencs. Segons recull el mitjà, “van provocar sorpresa entre les famílies que es van apropar per veure ballar i gaudir amb els gegants”.
El proper 18 de juny el centre comercial de La Maquinista organitza la desena edició de la seva Cursa per la Integració. Tal com va anunciar fa un parell de dies l’empresa, ara com ara ja hi ha 2.000 persones inscrites per participar en la prova esportiva. Una xifra que ja ha sortit diverses vegades als titulars de la premsa, però que no ha fet més que amagar una contradicció de la mateixa cursa que cal analitzar.
L’Ajuntament de Barcelona ha gravat un vídeo per recordar a les víctimes de l’atemptat terrorista d’ETA a l’Hipercor, en commemoració dels 30 anys del succés. En el curt documental han col·laborat els familiars de les víctimes de l’atac, el qual es va saldar amb 21 morts i 45 ferits. La idea bàsica del contingut audiovisual és adreçar-se a la resta de població perquè s’acosti a l’homenatge que es durà a terme el pròxim 17 de juny al parc de Can Dragó.
