El diari independent de Sant Andreu de Palomar

El Parc del Cami Comtal, a l'alçada de Sant Andreu de Palomar / PLA DIRECTOR

Experts alerten dels perills gentrificadors de les zones verdes

Societat

Parcs ‘cool‘; poble verdificat; veïns expulsats. No és ciència-ficció. Alguns barris de Barcelona ja han partit la coneguda ‘gentrificació verda‘. Lluny del model que tothom pot tenir al cap de Gràcia (botigues hipsters, carrers bohemis…), els experts assenyalen com la transformació de la franja marítima pot ser l’exemple del que pot deparar a Sant Andreu de Palomar.

 

Sí, al Casc Antic no hi ha platges ni xiringuitos, però les obres que estan en marxa o planificades poden repercutir més enllà de la imatge urbanística del territori. Però, anem per punts (i sense entrar a valorar l’efecte que produirà el Parc de l’Alta Velocitat). Quin símil pot tenir el nou Parc d’Antoni Santiburció de les Casernes? El Parc del Poblenou. Dissenyat per obrir la ciutat al mar, els seus veïns i veïnes de tota la vida es van veure desplaçats per una població amb molts més recursos.

Només una dada: en dues dècades el nombre de veïns del Parc amb almenys una titulació universitària s’ha disparat un 689%, mentre que l’increment mitjà del Districte de Sant Martí ha sigut d’un 139%, segons l’equip d’investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA) de l’UAB. De fet, els mateixos experts assenyalen que aquesta població es va veure desplaçada a zones urbanes com Sant Andreu, on aleshores l’administració pública no impulsava polítiques verificadores.

Si bé els estudis posen de relleu com la gentrificació verda expulsa als veïns pobres i atrau les classes altes, aquest procés també comporta efecte paral·lel associat: la bombolla immobiliària. No resulta difícil d’imaginar que els habitatges de lliure mercat que resten per construir a Casernes seran un caramel per les promotores. De fet, en més d’una ocasió  la mateixa regidora de Sant Andreu, Carmen Andrés, ha assenyalat públicament que la urbanització del parc  pretén ser la primera peça de dominó en caure al projecte de Casernes. És a dir, utilitzar l’urbanització la zona verda per atraure l’atenció de les promotores i així executar el projecte, després d’11 anys de retards.

En aquest sentit, només cal observar l’interès de la immobiliària del Banc Sabadell, Solvia, en solars de característiques similars. A només 100 metres de Casernes, els voltants del carrer de la Residència viuen una profunda transformació urbana. I a on queda palès l’interès de l’entitat financera? Doncs que aquesta no va començar a aixecar els blocs d’habitatges fins que va tenir sobre la taula el calendari d’execució de la zona verda que anirà al seu voltant. A més, en aquest cas també destaca el tret que el preu dels pisos i les seves característiques no van precisament encarades a la classe treballadora andreuenca.

Edifici en construcció de Solvia, mentre avancen les obres de la zona verda / DGM
Edifici en construcció de Solvia, mentre avancen les obres de la zona verda / DGM

En aquest sentit, fa només una setmana els investigadors de l’ICTA-UAB, conjuntament amb l’Institut de l’Hospital del Mar, van presentar un segon estudi encara més preocupant. Segons adverteixen en les conclusions, les noves zones verdes poden limitar els efectes positius sobre la salut de les persones amb menys recursos. Per què? Perquè els veïns de les classes més desafavorides poden veure’s desplaçats pel nou entorn que generen aquests espais verds.

Sí, la creació de nous parcs, zones de passeig i corredors ecològics generen elements positius per la salut. Ara bé, segons el Laboratori de Justícia Urbana Ambiental, l’atractiu d’aquests espais verds acaba per incrementar el nivell de vida del seu voltant. Tothom vol viure ben a prop. I, com a conseqüència, el preu del lloguer i de la venta augmenta considerablement. L’especulació immobiliària pren la zona urbana i les persones amb menys recursos econòmics es veuen incapaços de fer front als increments de les quotes de lloguer o de comprar un dels habitatges que es puguin posar a la venda.

I on es veuran desplaçades aquestes persones? A zones menys atractives i amb una qualitat de vida més baixa, assenyala l’estudi. Un efecte que, a més, col·lateralment acaba per afectar les seves relacions socials, al seu estrès personal i a la seva salut mental, segons han pogut demostrar els especialistes. Per aquest motiu, els experts en salut pública i epidemiològica demanen a l’administració pública tenir en compte aquests ítems i, alhora, explicar als veïns dels futurs parcs aquestes qüestions que els poden acabar repercutint.

De fet, més enllà de les obres del Parc de les Casernes o el PERI – Lanzarote, a Sant Andreu de Palomar també hi ha previstes tota una sèrie d’obres que poden tenir efectes gentrificadors, com ara el nou Mercat de vidre, la pacificació del carrer Gran (amb característiques similars a les del carrer Blai del Poble-sec abans de ser peatonalitzat), o el cobriment de les vies del tren amb el Parc del Camí Comtal.

Fotografia | El Parc del Camí Comtal, a l’alçada de Sant Andreu de Palomar / PLA DIRECTOR

Deixa un comentari

El teu correu no es publicarà.

*

Últimes notícies de Societat

Vés a dalt