Sandra-Ly: “Aquest racó no és només un poble, és una casa”
La plaça d’Orfila feia estona que bullia i era difícil trobar algú a casa. El so dels timbals havia estat l’alarma per a molts andreuencs. El fred d’inici de desembre hi era, és clar, però l’escalfor de les converses i rialles l’esvaïa. Les mirades, il·luminades per l’expectació, buscaven amb els ulls el balcó de l’Ajuntament mentre els gegants reposaven després de les seves danses. La plaça era un formiguer de gent, plena d’emocions contingudes. I en aquest moment, ha aparegut la Sandra-Ly Flor amb un petit somriure sota el nas i el pregó entre els dits.
També et pot interessar...
