El nou tanatori de Sant Andreu ja té el calendari encarrilat. L’equipament, situat al carrer de Potosí, a tocar de La Maquinista i del camp de futbol de Baró de Viver, preveu iniciar l’activitat aquest primer trimestre de 2026, segons han avançat fonts de Mémora a Metrópoli Abierta. L’edifici, que en les darreres setmanes ha anat guanyant presència al paisatge de la zona, entra ara en la fase final d’adequació abans de rebre les primeres famílies.
La posada en marxa del tanatori suposarà un canvi rellevant en el mapa de serveis funeraris de Sant Andreu. L’equipament disposa de quatre sales de vetlla, un oratori amb capacitat per a prop d’un centenar de persones i una superfície construïda que supera els 2.300 metres quadrats. S’hi afegeix un aparcament propi i un esquema d’accessos pensat per facilitar l’arribada de comitives en un entorn ja marcat per la intensitat de trànsit que genera el centre comercial.
Més enllà de l’edifici, el consistori ha hagut d’afinar la costura urbana del seu voltant. En els darrers mesos s’han executat actuacions viàries per fer compatible l’activitat del tanatori amb la dinàmica d’una de les zones comercials més concorregudes del districte: reordenació de cruïlles, passos de vianants més generosos, guals específics per a vehicles fúnebres i millores en els itineraris ciclistes. Aquest paquet d’obres ha suposat una inversió municipal d’uns 425.000 euros, una xifra que evidencia que l’arribada del nou equipament no s’ha limitat a aixecar un edifici, sinó que ha obligat a reordenar tot l’entorn immediat.
Perquè el tanatori arriba, també, carregat d’història. La seva obertura no és només la inauguració d’un servei, sinó el desenllaç d’un conflicte urbanístic que ha travessat mandats i ha posat en tensió la relació entre administració i entitats veïnals. El projecte que ara s’estrena a Potosí va ser, durant anys, un focus de debat a les Casernes de Sant Andreu.
Quatre anys de pols social i polític
L’origen del conflicte es remunta al 2018, quan la funerària va adquirir un solar a les antigues Casernes amb la voluntat d’aixecar-hi el tanatori. Aquell moviment va ser interpretat per moltes entitats com una hipoteca sobre el futur d’un espai que, per la seva dimensió i simbolisme, s’havia pactat per a usos públics i comunitaris. El desacord no va ser puntual: es va traduir en mobilitzacions constants, recollides de signatures i debats intensos als òrgans de participació i als plens municipals.
Amb el pas del temps, el projecte va anar acumulant capes de controvèrsia. D’una banda, la discussió sobre si un equipament funerari encaixava o no a les Casernes; de l’altra, la sensació que les decisions s’estaven prenent sense prou consens en un àmbit especialment sensible. El resultat va ser un bloqueig polític que va acabar obligant el govern municipal a buscar una sortida que no passés per forçar el projecte contra una oposició veïnal sostinguda.
El punt d’inflexió va arribar el 2022 amb l’acord de permuta de sòls entre l’Ajuntament i Mémora. El tanatori es traslladava al carrer de Potosí, en un entorn menys dens residencialment, i el consistori recuperava íntegrament l’àmbit de les Casernes per a futurs equipaments. L’entesa incloïa una compensació econòmica de 740.000 euros per la diferència de valor entre parcel·les, una xifra que ajuda a dimensionar l’abast real de l’operació.
El desenllaç va deixar un regust agredolç. Per a una part del teixit associatiu, el trasllat era una victòria clara: les Casernes quedaven lliures del tanatori. Per a altres col·lectius, especialment els de l’entorn de Potosí, el conflicte simplement canviava de coordenades. El temps dirà si l’encaix del nou equipament en aquesta zona es resol amb menys fricció del que va tenir a les Casernes.
Amb l’obertura a tocar, el tanatori de Potosí concentra ara dues mirades: la immediata, centrada en com funcionarà l’equipament i com s’integrarà en el dia a dia del seu entorn; i la de fons, que apunta cap al futur de les Casernes i a la capacitat de l’Ajuntament per concretar-hi els usos públics que durant anys s’han reclamat. En aquest doble pla (present i memòria) es juga bona part del balanç polític d’un projecte que ha estat molt més que una obra.
