El diari independent de Sant Andreu de Palomar

Laia Ortiz / DGM

Laia Ortiz: “S’ha fet un salt sense precedents en inversió”

Política

A tot just un any de les eleccions municipals, resulta imprescindible fer balanç sobre com els comuns han capitanejat l’acció política a Sant Andreu de Palomar. De fet, aquests tres anys amb majoria al Govern local poden servir per analitzar si han complert amb les seves expectatives inicials. Un estudi on resulta imprescindible recollir la versió de la regidora Laia Ortiz, màxima responsable política del territori al llarg del mandat d’Ada Colau.

 

Primer Laia Ortiz, després Carmen Andrés i novament Laia Ortiz. Aquesta irregularitat al capdavant del Districte ha pogut ser perjudicial per Sant Andreu?
Més enllà del parèntesi on ha estat Carmen Andrés, al primer any i mig vam assentar les bases. Ens vam trobar un districte on pràcticament no hi havia projectes planificats. Era començar de zero moltes coses. A més, vam fer un Pla d’Actuació del Districte amb molt rigor i el qual ha estat el full de ruta de tot el mandat. I una altra cosa, jo he continuat sent regidora adscrita; de tot el que passava a Sant Andreu n’he fet seguiment. De fet és ara quan comencem a veure el que vam dissenyar al principi.

Un d’aquests projectes podria ser la pacificació del carrer Gran, on és vox populi que entre comuns i socialistes hi va haver certes desavinences. El projecte que es tira endavant fa curt respecte a allò que visualitzàveu al principi?
El fet que al PSC li costés veure-ho clar l’ha endarrerit. Barcelona en Comú portava en el programa electoral la pacificació del carrer Gran. Necessitàvem rehabilitar aquest carrer i donar més espai a la seva principal activitat: passejar. Però per poder aplicar-ho a un projecte concret es van haver de fer dos estudis de mobilitat, processos participatius i moltíssimes converses amb comerciants, associacions de veïns i entitats de persones amb discapacitat.

Una de les qüestions que poden sorprendre és que s’ha posat en marxa l’obra però sense definir la mobilitat. Són coses que s’han decidit tard?
Poden haver casos aïllats, però segurament és l’obra que s’ha treballat amb més participació. Des que es va saber l’empresa que faria l’obra s’ha posat una persona al Districte per resoldre dubtes i respostes a través del correu infocarrergran@bcn.cat. Com a tota obra aniran sorgint coses, perquè no pot estar tot controlat. Ara, crec que hem posat tots els recursos per donar respostes. I pel que fa a mobilitat: els estudis hi són, però si busques el consens hem d’estar disposats a canviar coses.

El carrer Gran serà d’una o de dues direccions?
La proposta inicial i on ens porten els estudis de mobilitat és fer dos sentits. Però crec que aquí no hem de tenir una posició estàtica. Relativament és fàcil de canviar si es veu que no funciona. Ho hem d’acabar de consensuar en els propers mesos.

Heu frenat l’atorgament de noves llicències i just ara heu començat a treballar en el nou pla d’usos. Amb aquestes dues mesures es pot combatre la futura gentrificació?
La suspensió de llicències era per no generar expectatives d’increment del valor dels locals i així evitar l’especulació. Després el pla d’usos ha de determinar què necessitem al carrer Gran.

Però aquesta és gentrificació comercial, no d’habitatge.
En aquest darrer cas no tenim pràcticament eines a nivell local. Aquest és el gran reclam de la ciutat: demanem canviar la legislació perquè no hi hagi increments de lloguers i així frenar l’expulsió de veïns. El que podem fer des de l’Ajuntament, per exemple, és no donar ajudes a la rehabilitació si els propietaris no es comprometen a una estabilitat en els contractes de lloguer.

Perquè la suspensió de llicències s’ha fet fins a Joan Torras i no s’ha estirat fins Mossèn Clapés, quan la pacificació es farà fins a aquesta plaça?
Perquè on tenim un problema d’alta ocupació de locals i on hi pot haver més gentrificació és precisament en aquell tram. La restricció es posa on hi ha més pressió i pot fer incrementar els preus. Seria una mica contraproduent posar restriccions en una zona on volem que els locals aixequin persianes.

Un segon front era la pacificació de la Meridiana, tot i que aquesta s’ha quedat fins a Mallorca.
En aquest mandat.

L’expectativa, però, era arribar com a mínim fins a Fabra i Puig. Què ha passat en aquest camí?
Una cosa segurament és el desig. Així com al carrer Gran les evidències anaven cap a una banda, a l’avinguda Meridiana el que ens aconsellen tots els estudis tècnics és que endarrerim el ritme de pacificació. Això no vol dir que no s’actuï. S’han fet els nous carrils bus, millores de connexió semafòrica… Hi ha actuacions que s’han de fer perquè no sigui una barrera urbana, però amb necessitats que hem traslladat a la Generalitat.

Com ara?
Si no volem colapsar carrers adjacents, necessitem noves mesures d’entrada, com ara autobusos o park&rides, que se n’ha parlat molt però que s’han de posar en marxa. Barcelona està en el punt de mira de Brussel·les per contaminació.

Els experts ja han presentat la possibilitat d’instal·lar peatges urbans. Com a Govern municipal contempleu la mesura?
No se’n descarta cap. Cada vegada hi ha més ciutadania conscienciada del que hem de fer i com hem d’actuar per evitar la mala qualitat de l’aire de la ciutat i les malalties que genera. Ara, no es poden adoptar mesures sense donar alternatives. Esperem que amb el nou Govern de la Generalitat desencallem temes claus.

Ara que parlem de la Generalitat, a Casernes tenen una responsabilitat com l’Ajuntament té una altra. L’exemple pot ser el poliesportiu que des de fa una dècada resta encallat. No s’hauria d’haver planificat abans la carpeta d’equipaments, en lloc de gastar 500.000 euros en una carpa provisional?
Les pistes de Torras i Bages no han de ser incompatibles amb el poliesportiu. Les pistes neixen d’una necessitat concreta que és l’ampliació de places de primària. De fet aquí a Sant Andreu hem impulsat i hem fet seguiment de l’Escola de Can Fabra, alhora que hem fet una ampliació a l’Ignasi Iglésias. Com que tenia un impacte sobre el Sant Joan de Mata, s’ha avançat la construcció d’unes pistes mentre es guanyaven places de primària.

I respecte al poliesportiu?
Ara estem fent el del Camp del Ferro, el qual és una gran inversió esportiva per Sant Andreu Sud i la Sagrera, mentre que hem deixat encaminat amb el projecte executiu el de Casernes. De fet Casernes era un pla global a l’espera que algú s’hi posés i segurament va ser una de les primeres coses que vam entomar com Ajuntament. Encara hi ha coses que s’han de desencallar com un edifici d’habitatge que per nosaltres és clau i que sembla que aquest any resoldrem definitivament amb el Consorci de la Zona Franca.

Ja tenen els diners?
Hi ha la partida consignada i aquest any farem el projecte executiu de l’escola bressol que ha d’anar als seus baixos. Després tenim el Parc d’Antoni Santiburcio, que és una de les grans inversions del districte. També hem engegat el PERI Lanzarote amb la urbanització de tot el conjunt. Els dos feia més d’una dècada que estaven pendents. Sant Andreu ha passat de ser el penúltim districte al segon en inversió per càpita. Només a Sant Andreu de Palomar s’han invertit més de 45 milions d’euros. Clar que a tots ens agradaria veure-ho tot automàticament, però s’ha fet un salt sense precedents en inversió.

Va ser encertada la decisió d’instal·lar habitatges dins de la Fabra i Coats?
És un debat que no hem reobert. No volíem tornar a perdre oportunitats d’habitatge. L’habitatge és un bé de tanta necessitat que no volíem fer marxa enrere en aquesta planificació. Ara, cal entendre que la Fabra i Coats ha de ser un dels grans pols educatius i culturals de la ciutat.

En un tuit del juny del 2016 venia a dir que la sortida dels legionarios estava encaminada. En què ha quedat?
En aquell moment semblava que avançava la possible inversió en aquella zona i el mateix Consorci venia a dir, tant abans com ara, que si hi ha alguna inversió, es procedirà al desallotjament. Nosaltres denunciem que genera un problema de convivència i que no són benvinguts al barri. A més, hem de recordar que es va fer per la porta del darrere. Es va facilitar en l’anterior mandat i ara tenim un problema tots. Una vegada es fa una cosa així, costa molt revertir-la.

Com a Govern municipal, des d’aleshores què han fet?
Del que ens hem encarregat és de buscar inversió perquè vingui a ocupar l’edifici administratiu que s’ha d’aixecar en aquella ubicació. Hem parlat amb la UOC, així com amb altres entitats que tenen necessitat de solars. Nosaltres continuarem batallant perquè creiem que és una clara anomalia.

Deixa un comentari

El teu correu no es publicarà.

*

Últimes notícies de Política

Vés a dalt