Rambla plena, nit històrica. El Narcís Sala ha tornat a viure una tarda de les grans cites. Com ja gairebé és ‘habitual’ els darrers anys, Sant Andreu de Palomar ha rebut a tot un Primera Divisió: el Real Betis, equip que precisament es va proclamar campió de la Copa del Rei fa només dues temporades. El resultat d’1 a 3 final, però, no ha fet pas justícia amb el que s’ha vist a l’estadi andreuenc.
Sant Andreu de Palomar ha acollit aquest dissabte una trobada excepcional de capgrossos i nans singulars de tota Catalunya. Organitzada per l’associació local que agrupa les diferents expressions de cultura popular, Germandat Andreuenca, la trobada ha volgut celebrar els 40 anys dels Capgrossos de Sant Andreu en el marc de la Festa Major.
La plaça d’Orfila feia estona que bullia i era difícil trobar algú a casa. El so dels timbals havia estat l’alarma per a molts andreuencs. El fred d’inici de desembre hi era, és clar, però l’escalfor de les converses i rialles l’esvaïa. Les mirades, il·luminades per l’expectació, buscaven amb els ulls el balcó de l’Ajuntament mentre els gegants reposaven després de les seves danses. La plaça era un formiguer de gent, plena d’emocions contingudes. I en aquest moment, ha aparegut la Sandra-Ly Flor amb un petit somriure sota el nas i el pregó entre els dits.
Bon dia, andreuenques i andreuencs! Avui ens reunim aquí, en aquest racó que no és només un poble, sinó una casa: una casa que ha crescut, s’ha transformat i ha après a obrir els braços a qui ho necessita. La veritat és que no sé si algú d’aquí em coneixerà, però la meva mare em va anar a buscar al Vietnam amb només vint-i-set dies i vaig arribar aquí amb tres mesos. Avui, 1 de desembre de 2024, amb vint-i-vuit anys, Sant Andreu continua sent casa meva. Perquè Sant Andreu no coneix fronteres, coneix abraçades, i jo des del minut 0 he sentit aquesta abraçada.
Amb els màxims honors als veïns i entitats a condecorar, aquest dijous la plaça d’Orfila s’ha omplert d’autoritats i andreuencs per lliurar els Premis Sant Andreu 2024. Uns guardons han servit com a tret de sortida als actes de la Festa Major, amb el ball del Colomí inclòs, i que han suposat la cirereta del pastís de les múltiples trajectòries reconegudes.
Del gris arquetípic d’una persiana comercial, a convertir-se pràcticament en una obra d’art. L’Eix de Sant Andreu ha engegat una campanya per pintar la cara exterior de les persianes de setze establiments tradicionals. D’aquesta manera, expliquen, no només el carrer fa més goig quan està tot tancat, sinó que també permetrà als vianants saber una mica més sobre els oficis tradicionals que s’amaguen darrere de les persianes.
Enrere han quedat els anys en què firaires, Comissió de Festes i Ajuntament es discutien sobre quina havia de ser la ubicació de la fira d’atraccions (fins al punt d’arribar a traslladar-la al Bon Pastor). Enguany, la fira s’ha tornat a ubicar als entorns de la plaça de Can Fabra i a tocar dels Jardins d’Elisa García (carrer del Segre). Per tant, famílies i firaires ja s’han començat a trobar en el que tradicionalment ha sigut el rovell de l’ou de la Festa Major.
Portes obertes al ball, la música i la creativitat. El Seismes, la festa dels artistes residents a la Fabra i Coats: Fàbrica de Creació, es convertirà enguany en un dels actes que donarà el tret de sortida al període oficial de la Festa Major de Sant Andreu. Aquest dissabte 30 de novembre, de 17.30 a 23 hores, l’espai del recinte fabril s’obrirà de bat a bat perquè tots els veïns que tinguin la curiositat d’endinsar-se en els projectes, puguin conèixer de primera mà què es cou allà dins.
“Recordo quan era petita i anava a la fira, sobretot quan pujava al Tren de la Bruixa. Recordo que per la Festa Major, la meva mare em deixava sortir fins a les tres de la matinada i anava amb els meus amics a la Nit Jove. Recordo el mercat i el pa artesanal que sempre compràvem. Totes les paradetes al voltant…”, explica amb nostàlgia la pregonera de la Festa Major de Sant Andreu d’aquest 2024, Sandra-LyF Flor.
