Rambla plena, nit històrica. El Narcís Sala ha tornat a viure una tarda de les grans cites. Com ja gairebé és ‘habitual’ els darrers anys, Sant Andreu de Palomar ha rebut a tot un Primera Divisió: el Real Betis, equip que precisament es va proclamar campió de la Copa del Rei fa només dues temporades. El resultat d’1 a 3 final, però, no ha fet pas justícia amb el que s’ha vist a l’estadi andreuenc.
Amb el calendari de Lliga a la mà, el tècnic Manuel Pellegrini ha deixat l’onze de gala a la banqueta. Tot i això, les files bètiques han sortit a pel partit amb una asfixiant pressió alta per provar de resoldre per la via ràpida. L’estratègia, però, no ha trigat ni cinc minuts en quedar desactivada, fet que ha aprofitat la UESA per controlar minut rere minut més i més pilota.
Malgrat el control del joc, el Betis ha demostrat per què és un ‘primera’ amb una efectivitat superlativa. Després del vendaval de l’inici, els andalusos han tingut prou amb dues aproximacions. L’epíleg, quan han tractat d’assaltar la porteria de Nil després de pispar la cartera a la defensa local (la pilota ha anat directament fora). I el gol: un lliure directe des de la línia de la frontal. En aquest darrer cas, el bètic Chimy Ávila sí que ha trobat el forat. Ha ajustat l’esfèrica al pal del porter i aquest, amb la munió de futbolistes que s’han concentrat a l’àrea, no ha tingut marge de maniobra. Quan ha vist la pilota ja era massa tard.
Tot i això, el gran joc del Sant Andreu no ha afluixat i els Déus del futbol han sigut conseqüents. En el ’35, després d’una jugada molt ben trenada, Sergi Serrano ha tornat la igualtat al marcador. Un gol històric que ha fet esclatar el Narcís Sala.
Com en les millors nits de Festa Major, l’inenarrable estava per arribar: al ritme del toc de pilota, el de 2a RFEF s’ha ballat a tot un històric de la Primera Divisió amb l’afició cantant l’olé olé fins a arribar al descans amb l’empat.
L’inici de la segona part ha sigut el preludi dels 45 minuts següents. Un matx marcat per la igualtat i un Betis més contundent i nerviós en veure’s superat en joc per l’equip de la senyera. De fet, al ’12 els andreuencs han tingut una oportunitat d’or per situar-se al capdavant. Després d’escalar fins a la porteria rival, un tir ha acabat amb la pilota passejant-se per tota la línia de gol sense que cap bota l’aconseguís endinsar a la xarxa. El refús dels bètics, però, no ha sigut pas dels millors i els andreuencs han aprofitat la pilota morta per afusellar la porteria. La víctima? La pròpia UESA: la pilota ha acabat impactant sobre un quadribarrat que havia quedat sota pals i ha sortit rebutjada.
Tanmateix, l’ocasió ha apujat encara més la moral dels locals que han tornat a provar en una nova aproximació i a fer-se cada vegada més forts en defensa. Una superioritat que ha tret de polleguera a més d’un membre del conjunt visitant, com el mateix Ávila que ha vist la groga per la seva actitud antiesportiva.
Finalment, però, la festa s’ha acabat quan al ’33 el Betis ha sabut aprofitar una pena màxima. En un primer temps Nil ha aturat el xut, però des de la segona línia Marc Bartra s’ha trobat amb el refús i ha rematat a plaer per classificar al Betis a la següent ronda de la Copa del Rei.
Malgrat el marcador i l’eliminació, el futbol popular ha demostrat estar molt per sobre del futbol modern. De fet, el Betis fins i tot ha acabat demanant l’hora davant un Narcís Sala incommensurable. El tercer gol dels visitants, la sentència, precisament ha sigut l’al·licient per acabar de posar l’afició dempeus cantant en comunió amb uns quadribarrats que ho han donat tot sobre la gespa.
Fotografia | Premsa UE Sant Andreu
