Mentre Barcelona registra una davallada clara, el percentatge de residents de Sant Andreu que asseguren haver patit algun fet delictiu ha pujat fins al 31,7%. Les dades també mostren més problemes vinculats a la brutícia, les ocupacions i la convivència entre veïns, però la sensació de seguretat no s’ha enfonsat.
Imagineu un mapa de Barcelona amb deu districtes. En nou, la xifra de persones que diuen haver estat víctimes d’algun delicte ha baixat. En un de sol, ha pujat. Aquest punt vermell enmig d’un mapa gairebé tot verd és Sant Andreu. L’Enquesta de Victimització de Barcelona 2026 indica que el 31,7% dels residents del districte va patir durant el 2025 almenys un fet que considera delictiu. Dit d’una manera més directa: gairebé una de cada tres persones entrevistades assegura que l’any passat va viure un robatori, un intent de robatori, una estafa digital o algun altre incident semblant.
L’any anterior, aquest percentatge era del 28,8%. Per tant, a Sant Andreu ha crescut 2,9 punts. A Barcelona ha passat just el contrari: la xifra ha baixat del 35% al 30,2%, una reducció de 4,8 punts. Sant Andreu és l’únic districte que no ha seguit aquesta millora general i ja supera a la mitjana de la ciutat. Ara bé, cal deixar clara una cosa des del principi: aquestes dades corresponen al conjunt del districte, no només a Sant Andreu de Palomar. I tampoc són el recompte oficial de denúncies presentades a la policia. L’enquesta pregunta directament als ciutadans què els ha passat, tant si ho han denunciat com si no.
Quatre anys de pujada, no només una mala dada puntual
El resultat del 2025 no apareix del no-res. Sant Andreu fa quatre anys que avança en la mateixa direcció. El 2021, el 22,4% dels entrevistats deia haver patit algun delicte. El percentatge va pujar al 24,4% el 2022, al 25,3% el 2023, al 28,8% el 2024 i ara ha arribat al 31,7%. En només quatre anys, l’augment acumulat és de 9,3 punts. Per això la dada mereix més atenció que una simple oscil·lació d’un any. Mentre altres districtes han pujat i baixat, Sant Andreu dibuixa una escala gairebé perfecta: cada any, un graó més.
Els descensos més forts de l’últim exercici s’han produït a Sarrià-Sant Gervasi, amb 8,6 punts menys; Sant Martí, amb 8,5 menys, i Ciutat Vella, amb una reducció de 7,1 punts. Sant Andreu, en canvi, ha sumat 2,9 punts.
No tot passa al carrer: també compten les estafes digitals
L’enquesta inclou des de fa dues edicions els delictes comesos a través d’internet: compres fraudulentes, pagaments fets amb dades bancàries robades, virus informàtics o pèrdua del control dels comptes personals. Quan s’inclouen aquests ciberdelictes, l’índex de Sant Andreu és del 31,7%. Si es compten només els delictes més tradicionals (els relacionats amb la seguretat personal, els domicilis, els vehicles o els negocis), baixa fins al 24,4%.
Això vol dir que la delinqüència digital afegeix 7,3 punts a la dada del districte. L’efecte és molt semblant al del conjunt de Barcelona, on la diferència entre incloure o no els ciberdelictes és de set punts. Per tant, les estafes per internet expliquen una part del resultat, però no tot. Fins i tot sense comptar-les, Sant Andreu presenta el segon percentatge més alt de victimització tradicional de Barcelona, només per darrere de Ciutat Vella.
Quan s’hi afegeix la delinqüència digital, queda en tercera posició: Ciutat Vella encapçala la classificació amb un 36,3%, l’Eixample arriba al 31,9% i Sant Andreu se situa just darrere, amb el 31,7%. Al conjunt de la ciutat, els fets més habituals durant el 2025 han estat el robatori de bossa o cartera, que ha afectat el 5,6% de la població; les estafes en compres per internet, amb un 5,5%, i el robatori de diners o els pagaments fraudulents en línia, amb un 5,2%.
Quants delictes passen realment a Sant Andreu?
L’enquesta també intenta situar sobre el mapa els incidents que han passat en un lloc físic concret. Segons aquesta distribució, Sant Andreu concentra el 7,9% dels fets localitzats a Barcelona. Per volum total, queda per darrere de l’Eixample, Ciutat Vella, Sant Martí i Sants-Montjuïc. Però la fotografia canvia quan la dada es compara amb la població de cada districte: Sant Andreu registra 30,6 fets localitzats per cada 100 habitants, la quarta ràtio més alta de la ciutat. Només la superen Ciutat Vella, l’Eixample i Sants-Montjuïc.
Això no significa que 30 de cada 100 residents hagin estat atacats al costat de casa. Aquest càlcul compta tots els incidents que han tingut lloc dins del districte, encara que la víctima visqui en una altra zona. Una mateixa persona, a més, pot haver patit més d’un fet. També queden fora d’aquest mapa les estafes digitals, els incidents que passen al metro o a l’autobús i els casos que la víctima no ha pogut situar en un carrer o punt concret.
Més víctimes, però la sensació de seguretat aguanta
Malgrat l’augment dels fets delictius, els residents de Sant Andreu no suspenen la seguretat del lloc on viuen. La valoren amb un 6,3 sobre 10, només una dècima per sota de la mitjana de Barcelona, que és de 6,4. Quan se’ls pregunta per la seguretat del conjunt de la ciutat, la nota baixa fins al 5,5, dues dècimes menys que la mitjana barcelonina, situada en el 5,7.
La diferència és clara: els andreuencs consideren més segur el seu entorn quotidià que Barcelona en general. És aquella sensació habitual de pensar que els problemes existeixen, però que passen més lluny de la porta de casa. En aquest sentit, Sant Andreu queda en una posició intermèdia. No arriba a les notes de les Corts, Gràcia o Sarrià-Sant Gervasi, però tampoc presenta les valoracions més baixes de la ciutat.
La brutícia preocupa més que les drogues
Seguretat i convivència no són exactament el mateix, però sovint es barregen. Un carrer brut, una plaça sorollosa o una escala amb conflictes no són necessàriament espais amb més delictes, però poden fer que la gent se senti menys segura. El 86,6% dels residents de Sant Andreu afirma haver patit durant l’últim any algun problema de convivència. La xifra és alta, però queda lleugerament per sota del 87,4% del conjunt de Barcelona. El problema més habitual és la brutícia i la falta de manteniment dels carrers i les places, que afecta el 67,2% dels entrevistats. És més que la mitjana de la ciutat, situada en el 65,1%, i el tercer percentatge més elevat dels deu districtes.
El soroll al carrer és citat pel 51,1% dels residents, per sota del 54,5% de Barcelona. El consum d’alcohol a l’espai públic afecta el 43,4%; el vandalisme, el 40,2%, i les baralles o els enfrontaments, el 35%. En canvi, la presència de tràfic o consum de drogues a l’espai públic és assenyalada pel 24,6%, gairebé vuit punts menys que la mitjana barcelonina. Per tant, les dades no permeten relacionar la pujada de les víctimes amb una percepció més gran de drogues al carrer.
Els conflictes dins dels edificis sí que tenen més pes a Sant Andreu. El 32,6% es queixa del soroll dels veïns; el 19,8% ha tingut altres problemes a l’escala, i el 17,8% assenyala ocupacions d’habitatges, davant del 15% del conjunt de Barcelona.
Quan la gent nota que la seguretat empitjora, pensa en la delinqüència
L’enquesta també pregunta als ciutadans que creuen que la seguretat ha empitjorat quin és el principal motiu. A Sant Andreu, gairebé la meitat (el 48,6%) respon que ha augmentat la delinqüència. És el percentatge més alt de Barcelona i supera en prop d’onze punts la mitjana de la ciutat. La resta de motius queden molt lluny. El 9,1% parla del sensellarisme; el 8,1%, de la immigració, i el 8%, de la informació que rep a través dels mitjans de comunicació o d’altres persones.
Les baralles són citades pel 4,1%, també el percentatge més alt de tots els districtes. Les ocupacions representen el 3,1%; les drogues, el 3%; els robatoris en domicilis, el 2,8%; la brutícia, el 2%, i la falta de presència policial, també el 2%. Aquí apareix una curiosa contradicció: quan es pregunta pels problemes viscuts en el dia a dia, la brutícia és, amb diferència, la resposta més habitual. Però quan es pregunta per què ha empitjorat la seguretat, la majoria assenyala directament la delinqüència.
Aquesta part de l’enquesta s’ha de llegir amb més prudència. A Sant Andreu només han respost aquesta pregunta 99 persones, les que abans havien afirmat que la seguretat havia empitjorat. Amb una mostra tan petita, una diferència de pocs punts pot dependre de molt poques respostes.
L’Ajuntament parla d’una baixada dels delictes: és una altra estadística
El relat presentat per l’Ajuntament assegura que els delictes registrats a Barcelona han baixat un 11,2% durant el primer semestre del 2026. També han disminuït els fets relacionats amb la multireincidència, els incidents amb armes blanques i les denúncies per agressions sexuals. A primera vista pot semblar que aquestes dades xoquen amb les de Sant Andreu, però no mesuren el mateix ni parlen del mateix període.
El balanç policial compta les denúncies i els fets coneguts pels cossos de seguretat entre gener i juny del 2026. L’enquesta, en canvi, pregunta als ciutadans què els va passar durant tot l’any 2025, encara que no ho denunciessin. Per tant, amb la informació publicada no es pot afirmar que els delictes registrats per la policia hagin augmentat a Sant Andreu durant el 2026. El que sí que es pot dir és que el districte és l’únic on ha crescut el percentatge de persones que expliquen haver estat víctimes d’algun fet delictiu durant el 2025.
Un senyal d’alerta, però no una sentència
L’enquesta ha entrevistat 4.000 persones a Barcelona, 400 per districte. Això permet comparar territoris, però obliga a no presentar cada decimal com una veritat absoluta. El marge d’error és d’uns cinc punts per districte. La pujada de Sant Andreu és de 2,9 punts, inferior a aquest marge. Per tant, no es pot assegurar que l’increment d’un sol any sigui estadísticament definitiu.
Ara bé, Sant Andreu és l’únic districte que puja mentre els altres nou baixen. I, sobretot, no es tracta només d’una dada aïllada: el percentatge creix de manera continuada des del 2021. Aquesta és la part que encén el llum d’alerta. No permet afirmar que Sant Andreu s’hagi convertit de cop en un territori insegur, però sí que obliga a fer-se una pregunta que les dades municipals encara no responen: per què, quan la resta de Barcelona millora, Sant Andreu continua pujant?
Fotografia | Guàrdia Urbana
