Les vibracions del metro crispen als veïns de la plaça de la Pomera

L’arribada de la Línia 1 de metro a la plaça d’Orfila i a Torras i Bages l’any 1968 va suposar tota una fita en la millora de la mobilitat dels andreuencs, que veien com dècades després de la posada en marxa del metropolità a la ciutat, aquest arribava al cor polític i religiós del territori. Una arribada, però, que no va estalviar episodis dramàtics i que encara fa la guitza als veïns.

 

Amb el seu traçat en diagonal per sota de la trama urbana, entre 1964 i 1968 el suburbà es va emportar per davant els fonaments de diverses finques de Coroleu, Montsec, Ignasi Iglésias i la plaça de les Palmeres, entre d’altres. Unes finques que van desaparèixer del mapa i que es van sumar als 200 immobles que van patir esquerdes i diferents tipus d’afectacions, tal com recull l’hemeroteca del diari Tele-Express. Entre ells: la Parròquia de Sant Andreu de Palomar, façana de la qual encara manté les grapes de l’època.

Es podria dir que l’imaginari col·lectiu recorda aquelles obres dels anys seixanta cada minut, minut i mig. Dit d’una altra manera, cada vegada que passa un comboi per sota de les cases dels veïns. Si bé aquesta freqüència de pas s’havia camuflat amb la resta dels sorolls i vibracions pràcticament invisibles que envolten la ciutat, des del setembre que tot va canviar en un punt del territori: la plaça de la Pomera.

Tal com ha pogut confirmar L’Exprés de Sant Andreu, aquest punt exacte per on passa el metro s’ha convertit en un maldecap dels veïns de la plaça. Tot, des que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) va executar les obres de renovació de la superestructura del tram entre Clot i Fondo. Una posada al dia que no només va comportar amb la substitució de la senyalització i els carrils, sinó que també va suposar l’eliminació del balast (el tipus de pedra del món ferroviari), i la implemetació de la via en placa de formigó.

Si bé és conegut que la via en placa acostuma a donar problemes per la manca d’amortiment en el pas dels ferrocarrils i les dificultats que comporta el seu manteniment esporàdic, els responsables del metro de Barcelona van decidir triar aquest sistema per l’evident estalvi econòmic que d’entrada suposa. Un canvi, però, que de seguida va perjudicar la qualitat de vida d’alguns veïns.

“Quan vam venir a viure a la plaça de la Pomera l’any 1996, el metro se sentia una mica quan no hi havia gens de soroll, però tot ha canviat quan van fer les obres de l’estiu; ens vam quedar bocabadats del soroll que feia i com pujava per la finca”, explica José Luís Martínez, veí afectat. Segons relata, l’efecte tambor de la plaça al principi feia que la molèstia fos molt considerable, sobretot a les matinades i en el punt de les 00 hores, quan la ciutat dorm, però circulen els primers i darrers metros dels laborables (per ja no entrar en els dels caps de setmana).

Per fer-ho arribar als responsables polítics, José Luís Martínez va denunciar la molèstia a la darrera Audiència Pública de Sant Andreu. Una vista veïnal on la mateixa Gerent del Districte, Maria Gas, va explicar que des de TMB eren “conscients i havien fet estudis de so”, motiu pel qual “es va prendre la mesura de col·locar balast als costats de la via per veure si feia menys soroll”. Una solució, però, que no va donar els seus fruits.

Davant d’aquesta circumstància, però, el veí afectat reconeix que només uns dies després uns operaris van tapar en un 90% el forat que feia mesos hi havia obert a la plaça de la Pomera i que, gràcies a aquella obra, “es va esmorteir part del soroll“. “Si he de fer una valoració, és positiva, perquè van ser molt diligents, però la correcció no respon a la realitat que teníem abans de les obres”, afegeix. “Els veïns trobem que és irrenunciable mantenir la qualitat de vida d’abans, ja que les actuacions es fan per millorar, no per empitjorar“.

Per tal d’acabar de posar el fil a l’agulla, els responsables de la infraestructura suburbana van prometre als veïns una trobada per encarrilar la qüestió. Trobada, però, que mai s’ha arribat a produir degut al confinament obligat per la crisi del coronavirus. Fonts de TMB han assegurat a aquest mitjà de comunicació que “els tècnics d’infraestructures de Metro són coneixedors de la qüestió i estan treballant per articular una proposta de solució el més aviat possible”.

Si més no, els responsables encara no concreten el tipus de solució. Si aquesta passa per un canvi de les subjeccions dels carrils per uns de més elàstics, o si pensen implementar una Limitació Temporal de Velocitat (LTV) en aquell tram per reduir el soroll del metro, tal com ja van fer anys enrere amb el túnel que passa pel costat de l’Hotel Ritz (El Palace) de Barcelona. Per ara, els veïns hauran d’esperar.