Literal, la fira de les idees i els llibres radicals, tornarà el cap de setmana dels dies 22 i 23 de maig a la Fabra i Coats. Després de l’stand-by obligat per la COVID-19, l’organització ja ha confirmat que la setena edició podrà comptar amb la presència de tota mena d’editorials i la celebració de conferències, converses, entrevistes, poesia i contacontes.
El conte de la Caputxeta Vermella tots el coneixem, forma part de l’imaginari popular i de la infància de cadascú. És difícil recordar com i quan ens el van explicar per primera vegada.
Després del no-res del 2020, enguany la Diada de Sant Jordi ha tornat a omplir els carrers de Sant Andreu de roses i llibres. Això sí, amb un control absolut per prevenir els contagis per la COVID-19 entre els àvids lectors i enamorats. Una circumstància que ha conduït a fer llargues cues per aconseguir una rosa entre les poques floristeries del territori, o a seguir diferents protocols de seguretat per poder accedir a les parades de llibres.
A les portes de Sant Jordi i amb motiu del 124 aniversari de l’annexió forçada de Sant Andreu de Palomar a la ciutat de Barcelona, l’editorial Llop Roig ha presentat aquest dimarts la seva darrera novetat editorial: ‘Una mica de gotes d’història de Sant Andreu de Palomar’. Un volum que recull articles de contingut històric que, anys enrere, van ser publicats a la revista De Cap a Peus.
Sant Jordi de transició, amb roses i llibres al carrer, però sota control sanitari. Així serà la propera i segona atípica Diada a Sant Andreu, on la plaça d’Orfila pràcticament quedarà petita per acollir pràcticament tota la venda de llibres i roses del Districte. De fet, la popular plaça serà un dels onze indrets que s’habilitaran a tota Barcelona per celebrar la jornada.
Anant en bus em vaig fixar que entre els viatgers hi havia noia que llegia un llibre. Em va cridar l’atenció perquè semblava que era l’única. Dic semblava perquè només ella tenia un llibre (document amb plecs de paper enquadernats i amb lletra impresa) a les seves mans. Però és clar, a part dels viatgers que badàvem, altres miraven el mòbil i potser algun d’ells llegia en el mòbil o en una tauleta, entrem doncs en l’esfera del digital: es pot llegir amb altres objectes que no són llibres, com és el llibre electrònic. El concepte llibre se’ns distorsiona: si llegeixo Ana Karenina en un e-book, he llegit un “llibre”?
He començat l’any acabant la lectura d’un clàssic. Feia més de trenta anys que m’esperava a la prestatgeria, però ja se sap, cadascú té el seu moment, i en el cas de Dimonis de Dostoievski, ha calgut una pandèmia i el confinament de caps de setmana per trobar l’instant idoni: calien tardes llargues. No sóc de mirar quantes pàgines té, però sí que us puc dir que és gruixut i la lletra de cos petit. He alternat la lectura amb altres llibres més lleugers i d’aquesta manera si ja és prou llarg, encara el faig durar més. No es tracta de saber com acaba, sinó de com són els camins i revolts que van prenent els personatges.
Les llibreries superen el sotrac de la COVID-19 gràcies al suport dels veïns que han trobat en la lectura el seu refugi
Matí de Festa Major. En lloc d’anar a escoltar el pregó com cada any i després seguir la cercavila, em quedo a casa. Inicio una lectura triada a l’atzar (és un dir, de L’Altra Editorial me’n refio) i començo a llegir. La meva sorpresa és que just a la tercera pàgina diu: “la Sandra llegeix a L’Exprés de Sant Andreu, el programa de les festes del barri, com buscant alguna activitat interessant…” i més endavant: “Al carrer gran de Sant Andreu hi ha tres botigues de joguines. Amb la Sandra no compraran cap joguina.” Casualitat? Coincidències? Decideixo cabussar-me en la lectura com un petit homenatge a les festes confinades.
Ja ha arribat a les llibreries la preqüela d’Els Pilars de la Terra: Les tenebres i l’alba. És d’esperar que tingui tan bona acollida com la seva predecessora, que s’ha traduït a molts idiomes i se n’han publicat més de vint-i-set mil exemplars arreu del món.
