Festa Major és sinònim d’amics, música, decibels per sobre del que és habitual i alguna copa de més a la barra. Enguany els concerts tornaran a ser una de les activitats festives que més gent aplegarà a les places i carrers de Sant Andreu de Palomar i des de L’Exprés t’oferim l’agenda més esbojarrada amb tots els grups que tocaran perquè no se t’escapi cap!
Quan els darrers dies de novembre s’apropen, Sant Andreu de Palomar es vesteix de festa major. Durant més de deu dies, els carrers i places de Sant Andreu es converteixen en espais de concerts, dinars i sopars populars, actuacions teatrals, jocs infantils, itineraris culturals… Any rere any el programa d’activitats es fa més gran en una mostra evident de la vitalitat del teixit associatiu andreuenc i de la voluntat de veïns i veïnes de fer dels carrers espais de gaudi, trobada i reforç dels lligams comunitaris.
S’acosten els dies en què els andreuncs i andreunques passen més temps al carrer que a les seves cases. Amb el fred arriba també la programació de la Festa Major amb més de 200 propostes organitzades per un centenar d’entitats, col•lectius i associacions, treballant plegats sota la coordinació de la Comissió de Festes, des d’on s’anima els veïns i veïnes a gaudir de les activitats d’enguany “si el Tribunal Constitucional no ens suspèn res”. Del 25 de novembre al 8 de desembre, els carrers i places s’ompliran de gom a gom amb concerts, balls, disco-mòbils, activitats pels més petits, xocolatades, concursos, representacions teatrals o passis de documentals, entre d’altres. El pregó que marcarà l’inici de la Festa Major anirà a càrrec de l’actor Pep Munné.
Gràcies a l’acord que ha arribat L’Exprés amb la Comissió de Festes de Sant Andreu, aquest portal digital s’erigirà com el mitjà de comunicació oficial de la Festa Major. L’anunci que acompanya la portada de L’Exprés des del dia del seu naixement, el passat 9 de novembre de 2016, només ha sigut el preludi del desplegament especial que farà aquest mitjà de comunicació per cobrir tota la Festa Major de Sant Andreu de Palomar. Uns dies d’activitat frenètica que es cuinaran a la redacció del teu diari independent perquè t’assabentis de tot el que succeeix durant la festa del teu poble.
Después de más de año y medio de gobierno de Ada Colau como alcaldesa, se le debe de reconocer un gran mérito, conseguir que toda oposición coincida en que el actual gobierno no ha hecho absolutamente nada, más allá de encadenar moratorias y generar polémicas continuas como cambiar nombres de calles. Una alcaldesa que recurre a la gesticulación permanente, únicamente para tapar sus propias carencias de gobierno. ¿Recuerdan que Colau empezó el mandato con dos fotografías? La primera, la nueva alcaldesa subida en el metro como una barcelonesa más, para luego no bajarse de los coches oficiales que prometieron suprimir. La segunda paralizando desahucios, pero lamentablemente un año y medio después los desahucios siguen siendo una realidad en nuestra ciudad, y además también se promueven desde el propio gobierno municipal en viviendas sociales del Ayuntamiento de Barcelona.
El PAM, el PAD y los presupuestos son las principales herramientas que deben determinar las medidas más importantes para Barcelona y sus distritos. Tras el rechazado del PAM, los Presupuestos y las Ordenanzas Fiscales por parte de la oposición, el gobierno de Colau se queda al borde del precipicio. A pesar de hacer un proceso participativo con escasa participación, el gobierno municipal no ha escuchado muchas de las demandas que se le han hecho para incluir en el PAM. Un gobierno de mínimos que actúa como si tuviera mayoría absoluta, cerrando el diálogo al resto de partidos y vecinos.
Sant Andreu tiene muchos proyectos pendientes y necesidades que cubrir, no solo lo que se debería haber iniciado, sino todo aquello que se trasladó unilateralmente al próximo ejercicio presupuestario. Prueba de ello son las actuaciones pendientes en temas tan vigentes y sensibles como: la instalación de ascensores para personas con dificultad de movilidad, los problemas de seguridad y robos en distintos barrios, el Centro de Servicios Sociales en Porta Trinitat, el Centro de formación profesional en Baró de Viver, el IES Martí Pous a Sant Andreu, el CEIP La Maquinista, el Casal de la gent gran Bon Pastor, la reubicación del Casal de gent gran Trinitat Vella, entre otros…
Es presumible que para justificar esta pasividad se alegará la falta de recursos suficientes o el hecho de tener que trabajar con un presupuesto prorrogado. Afortunadamente los ciudadanos, cada vez en mayor medida, comienzan a saber qué se esconde tras las justificaciones tan generalizadas que solo sirven para tratar de ocultar una innegable incapacidad de gestión. A día de hoy, hemos de reconocer que hemos sido incapaces de entender las prioridades del actual Gobierno, fijándonos en lo poco que se ha hecho. En definitiva, según se dice no se dejan de hacer cosas pero cuando uno entra en el contenido, resulta que no se ha hecho absolutamente nada. Esta es la única verdad.
El PAM i el PAD són l’eix vertebrador del pla d’actuació de Districte i de Ciutat. L’actual Govern de PSC – BCNenComú l’ha enfocat per edulcorar i perpetuar la Marca Barcelona. La voluntat que ha tingut per arribar a consensos amb les forces de l’oposició ha sigut nul·la. El protagonisme que han tingut les veïnes i veïns ha estat inexistent.
La participació era un dels pilars ideològics del Govern. Davant d’això ens hem trobat amb processos com el Decidim Barcelona amb una manca de consistència com a política pública de participació, on la iniciativa ha estat exclusiva de l’Ajuntament amb cites i propostes unilaterals i relegant un cop més el veïnatge a un paper secundari.
Un procés on la informació ha mancat des d’un bon començament, la dinamització ha estat escassa i ha posat una agenda oculta de Govern, amb projectes com la nova caserna de la Guàrdia Urbana.
Des de la CUP-CapgiremBarcelona seguim creient en processos d’empoderament de les ciutadanes, on les xarxes associatives i els moviments populars siguin protagonistes de la política municipal.
Durant aquest any a part de l’incompliment de propostes i la poca valentia política, el govern municipal ha trencat confiances amb comportaments com les cases del carrer del Pont o la poca cura patrimonial.
Mentre a ciutats com Badalona han mostrat un exemple de pressupostos participatius, aquí s’aposta per zero participació pressupostària.
I veient com els Districtes segueixen sent òrgans únicament informatius, sense poder executiu ni deliberatiu, se segueix apostant per una estructura centralitzada des de l’Ajuntament de Barcelona i poc participativa enfront el veïnatge i els Ajuntaments de Districte.
La resposta a la pregunta “té el Govern de Sant Andreu un full de ruta?” és molt simple: sí. El Govern municipal de Sant Andreu té un full de ruta tant si el PAM i el PAD s’aproven en el plenari de la ciutat com si no.
Efectivament, el procés d’elaboració del PAD i el PAM es nodreix de diverses fonts: La columna vertebral la formen els programes electorals dels dos partits del govern, PSC i BComú. Aquest primer PAM ha estat lliurat a la participació de la ciutadania, les entitats i els partits polítics. El resultat és un document més elaborat, enriquit i treballat, compartit amb els veïns i veïnes, i que permet orientar l’acció de govern durant la resta de la legislatura.
El que resta pendent ara mateix no és l’elaboració del document sinó la seva aprovació al plenari municipal. Aquest tràmit li dóna rang normatiu, i mentre això no s’acompleixi el PAM serà un pla orientador del govern, un full de ruta a seguir, però sense la participació i les aportacions dels grups polítics que no n’hagin donat el vistiplau. Per desgràcia, en els vots dels partits hi influeixen no només les actuacions contingudes en el PAM i el PAD, sinó també les seves apostes programàtiques i factors com l’estratègia electoral, els compromisos amb determinats sectors, o simplement el desacord ideològic.
La manca d’aprovació del PAD i el PAM no dificulta l’acció de govern. Més bé al contrari: complica el seguiment i el balanç d’un full de ruta que no té rang normatiu, i per tant fa més difícil el control del seu compliment. Així doncs, un posicionament contrari dels grups de l’oposició impedeix d’una banda que una part de les seves propostes s’hi incorporin, i també els complica l’acció d’oposició. Un mal negoci.
En resum, els veïns i veïnes de Sant Andreu poden confiar en què hi ha un Pla d’Actuació que lliga i dóna sentit a l’acció del govern de la regidora del PSC, Carmen Andrés, que respon a les necessitats de la ciutadania, i que ens farà avançar en projectes llargament reivindicats com els equipaments i habitatges protegits de Casernes, el Mercat de Sant Andreu i una llarga llista de propostes que Sant Andreu espera des de fa temps.
Si por una cosa se está caracterizando el gobierno de Ada Colau es por no conseguir llegar a consensos importantes para la ciudad de Barcelona, más allá de un maquillaje en el pacto de los presupuestos con el PSC, quien debido a la situación en la que está se agarra a un clavo ardiendo.
Uno de los muchos ejemplos de falta de diálogo es la aprobación del PAM y los PAD. Se abrió un nefasto proceso de participación donde la gente votó. Lo que no se esperaban es que los resultados de las votaciones fueran los que salieron y que no podrán cumplir ni un 10% de lo que salió en esas votaciones. En Sant Andreu, por ejemplo, lo más votado fue construir o modificar el Narcís Sala, cuando hay cosas mucho más importantes en el distrito que tratar, como por ejemplo, acabar la estación del AVE de La Sagrera.
Todo gracias a la deriva a la cual nos lleva el gobierno de PSComú. Sant Andreu sí tiene hoja de ruta, porque los vecinos quieren que se les ponga solución a los problemas del día a día. Si el gobierno del PSComú quiere negociar mejoras para el distrito que lo haga, pero tratándolas y reuniéndose con las asociaciones de vecinos, que al final son las que tienen la información y el contacto directo con los residentes. El gobierno no ha contado mucho con dichas asociaciones y, principalmente, es con ellas con quien debería acordar qué necesidades reales hay en el distrito. Para ese tipo de acuerdos podemos encontrarnos.
Señores de PSComú: no se centren en utopías y dedíquense a estudiar los problemas reales del distrito. En los plenos y audiencias públicas se repiten una y otra vez las mismas denuncias y el gobierno siempre tiene la misma respuesta…. Estamos trabajando en ello.
Debemos trabajar para mejorar las infraestructuras públicas, para dejar de tener a los estudiantes en barracones y que tengan escuelas de verdad, para dar un mejor servicio a la ciudadanía, para llegar a un consenso amplio de PAD y PAM, donde estén presentes la mayor parte de sensibilidades. Trabajar para dejar de tener el barrio más pobre de Barcelona como es Baró de Viver, estudiar y trabajar cómo poder mejorar y dar a los ciudadanos la oportunidad que merecen para avanzar y salir adelante. Sant Andreu tiene hoja de ruta, pero el gobierno no parece tenerla. Ni para el distrito ni para la ciudad de Barcelona.
Una de les eines més importants amb les que compta un govern municipal a l’hora de definir i concretar quines són les seves prioritats és El Pla d’Actuació Municipal (PAM). En aquest document s’explica quins seran els grans eixos del govern per aplicar durant el mandat, quins són els principals objectius per a la ciutat i com es pensen concretar. Per tal de fer-ho de forma explícita, el PAM s’articula a través de tota una sèrie de documents que especifiquen aquests objectius districte a districte; aquests documents són els que es coneixen amb el nom de PAD (Pla d’actuació del Districte)
Avui la situació és, en aquest aspecte com en molts d’altres, confusa i poc concreta. El govern de Barcelona en Comú i PSC ha aconseguit un rècord estrany, el seu projecte no va aconseguir entrar a debat. Tots els altres grups municipals hi vam votar en contra.
Des del grup municipal d’ERC la desconfiança cap a l’actual govern ve motivada pel reiterat incompliment d’acords als que s’havia arribat i que a hores d’ara encara no s’han acomplert, com per exemple el de la tarja de transport T-16 per als joves, que havia de ser gairebé gratuïta i que es va acordar al començament del mandat. També s’han incomplert a través d’actuacions com la del carrer del Pont de Sant Andreu, on els compromisos als quals s’havia arribat amb entitats com el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias es veien trasbalsats per l’enderrocament del mur, acció que contradeia els compromisos als que s’havia arribat.
Així doncs, ens hem anat trobant amb una manera de fer que posa per davant la comunicació a la gestió, on sembla que és més important donar noticies i comunicar projectes, que no pas treballar-los i consensuar-los seriosament.
Cal afegir que, des d’ERC-Sant Andreu es va treballar aquest tema en una jornada participativa amb la nostra militància durant el mes de maig de 2015 i que en les nostres intervencions als plenaris, des del mes d’octubre del 2015, el Conseller portaveu, Carlos Escuredo, ha insistit sempre en obrir la porta al diàleg sobre el Pla d’Actuació del Districte.
La realitat de la gestió que s’ha fet fins ara ens ha portat a haver d’assumir un paper de oposició que nosaltres volíem més constructiva i ens ha anat conduint a posar en qüestió molts dels projectes que es presenten des del govern no tant pel contingut com per la forma, donada l’escassa capacitat demostrada fins ara d’encarar els problemes de la nostra ciutat, del nostre poble i dels barris que formen el districte, de forma profunda, raonada, parlada i consensuada.
Fins ara, ha preocupat més la presentació de xifres i projectes que no pas el contingut d’aquests. Vivim temps convulsos en els quals els problemes de la nostra gent, de les dones, els homes, els joves i les criatures, necessiten sobretot ser enfrontats amb rigor, amb capacitat d’arribar a acords, d’assolir consensos, d’anar al moll de l’os de cada una d’aquestes mancances que ens tenallen en moments de crisi.
Vivim temps que necessiten més que mai de l’acord, del treball a fons, del diàleg rigorós i de la participació (ben plantejada i ben executada) de tots els qui formem la nostra realitat del dia a dia.
Esperem que aquest espai que ens ofereix l’Exprés de Sant Andreu ens permeti explicar-nos més en detall, més profundament, sobre la nostra visió del treball municipal.
I volem també aprofitar aquest primer article per donar la benvinguda a aquest nou i ambiciós projecte comunicatiu.
Volem fiscalitzar, informar, reflexionar i crear comunitat. Volem que aquests siguin els quatre pilars sobre els quals s’arreli L’Exprés de Sant Andreu. Tenim molt clars els nostres orígens. L’experiència professional que arrosseguem està íntimament vinculada al periodisme de proximitat i és ara quan volem emprendre un nou camí.
