Ni Trinitat Vella, ni Bon Pastor, ni Navas… Els darrers bastions de Barcelona en Comú han sigut Sant Andreu de Palomar i la Sagrera. Mentre que la plaça històrica de l’antic municipi uns comuns molt tocats s’han acabat imposat a ERC per només 22 vots de diferència, en el cas de la Sagrera l’avantatge als republicans ha sigut més àmplia: 185 escrutinis. A més, l’increment de la participació (70,4%) tampoc ha desbancat a la llista d’Ada Colau, tot i que no s’ha reflectit a les xifres absolutes: en només quatre anys s’han deixat un miler de suports pel camí.
Ja per sota i després de cantar victòria al Bon Pastor, Baró de Viver i la Trinitat Vella, els socialistes s’han hagut de conformar amb la tercera plaça a Sant Andreu de Palomar. Tot i això, destacar que han rebut el suport d’un de cada cinc andreuencs, mentre que la plataforma de Manuel Valls, Barcelona pel Canvi – Ciutadans, ha aconseguit aplegar el 12% de les paperetes (percentualment, el francès ha calcat els resultats dels passats comicis).
Per sota s’ha situat JxCAT, amb una davallada històrica (només un miler d’andreuencs han confiat en la proposta liderada per Joaquim Forn des de la presó) i la CUP, que també ha naufragat tot i superar al PP per 49 vots. Ni amb la pujada en la participació els cupaires han incrementat el nombre de suports respecte al 2015. Els mals resultats a nivell barceloní en aquest 26M els ha acabat esborrant del panorama institucional.
Pel que fa a la resta de formacions que no tindran representació ni al Districte ni a la plaça de Sant Jaume, destacar el paper que ha jugat Barcelona és Capital de Jordi Graupera al nucli urbà. Només han aconseguit aplegar 918 paperetes, el que no representa ni el 3% del total. Com a dada curiosa, la dels animalistes andreuencs: el PACMA han desbordat electoralment a VOX (314 vots dels pronanimals, per 257 vots als ultradretans).
En cas d’agafar la lupa i estudiar les seccions censals de Sant Andreu de Palomar, resulta curiós analitzar com la zona nord ha donat més suport a la política duta a terme per l’alcaldessa Ada Colau, que no pas a ERC. De fet, a mesura que s’avança des del carrer de Joan Torras cap a la Via Favència, s’observa com ERC va perdent suports fins al punt que el PSC li arriba a prendre la segona plaça. Uns socialistes que, en el cas de les seccions censals més enganxades a la Meridiana, s’han alçat amb la primera posició.
Per contra, el nucli històric de Sant Andreu ha quedat més esquitxat per les tonalitast de morat i groc (tot i que els republicans s’han imposat a un major nombre de carrers). El groc més intens? A ambdós costats de la rambla de Fabra i Puig (el sector d’Onze de Setembre ha virat més cap a Barcelona en Comú i el PSC). Pel que fa a la resta de seccions censals cap altra formació política ha aconseguit prendre el podi a BComú, ERC o el PSC.
